El manifest d'ERC guanya més consens al Camp de Tarragona que a les Terres de l'Ebre

Va començar com el manifest dels 300 i ara ja porta prop de 750 adhesions. El document que formalitzava la necessitat d’un canvi intern a ERC ha sacsejat un partit que, tot i el pèssim cicle electoral, disposa encara de la clau per conformar majories al Parlament. No es fa responsable a cap nom en concret, perquè cal filar molt prim per evitar implosions i parlar directament del dimissionari en diferit Oriol Junqueras només serviria per fer més fondes les trinxeres, però sí que reflecteix la necessitat d’obrir els ulls a la nova realitat política. “La Catalunya del 2023 i  2024 ha certificat a les urnes l’esgotament d’un cicle i la necessitat imperiosa d’obrir-ne un de nou i esperançador. El país ha canviat. Per això, la reflexió profunda i l’entrada d’aire fresc a Esquerra Republicana són imprescindibles”. s’hi pot llegir. I afegeix que “el proper Congrés Nacional del 30 de novembre és una finestra d’oportunitat per culminar aquesta revisió que Esquerra Republicana té la responsabilitat històrica d’entomar per liderar el rearmament estratègic de l’independentisme i el catalanisme sobiranista republicà de base popular”.

Efectuada la diagnosi i establint la data per a l’operació de cirurgia, els signants rebutgen anestèsia i marquen objectius de forma nítida. Són cinc punts que convergeixen en un propòsit: “Esquerra Republicana de Catalunya no pot deixar passar l’oportunitat d’esdevenir la força central del catalanisme republicà, referent de l’esquerra nacional, capaç de construir majories socials i de bastir una incontestable hegemonia política independentista, republicana i d’esquerres”. Per aconseguir-ho, els signants consideren “imperatiu repensar i modernitzar l’organització per enfortir-la. Una indefugible transició interna tranquil·la ha de ser la llavor per a un nou impuls per esbossar un futur immediat guanyador”. És per això que titllen de “necessària una renovació general de la cúpula dirigent, per conduir l’organització cap a un model més coral i col·lectiu, més transparent i amb més participació de la base militant, de l’estructura territorial i dels actius del municipalisme republicà. Per això, fem una crida a dissenyar des d’ara i fins al Congrés Nacional del 30 de novembre un procés de renovació sobre els principis de la generositat i la inclusivitat”.

Noms de pes al Camp de Tarragona 

En aquest territori es fa patent no només el pes institucional dels adherits sinó també la seva situació estratègica dins de l’engrenatge del partit. Tant del present com del passat, perquè l’expresident del Parlament, el reusenc Ernest Benach, és un dels 300 militants que van signar el manifest en origen. La primera adhesió a ressaltar és la de la presidenta de la Diputació i tinent d’alcaldia a Reus, Noemí Llauradó. No és l’únic regidor de la capital del Baix Camp que ha fet seu el document (entre ells Marina Berasategui, secretària d’Habitatge i Inclusió Social al govern de la Generalitat). Alhora, s’hi poden trobar la reusenca Ester Alberich, presidenta de la Federació Regional del Camp de Tarragona, el regidor Daniel Recasens i el riudomenc Salvador Mestre Gispert, president comarcal dels republicans al Baix Camp.

Pel que fa a la capital de la demarcació, entre els signants del manifest hi figura l’exalcalde Pau Ricomà i diversos regidors de l’actual grup municipal com Jordi Fortuny, Xavier Puig i Maria Roig Alsina. I ampliant el focus al Tarragonès s’hi suma l’alcalde d’Altafulla, Jordi Molinera, i al Priorat el batlle de Falset, Carlos Brull.

Finalment també han fet costat al document la diputada de Mont-roig del Camp Irene Aragonès, la diputada i vicepresidenta primera de la Mesa del Parlament, la vallenca Raquel Sans i  el delegat del Govern al Camp de Tarragona, Ángel Xifré (Almoster).

Terres de l’Ebre: poca presència de càrrecs institucionals 

A les Terres de l’Ebre es va identificar com a signant a l’exconsellera d’Educació, l’ampostina Marta Cid. Era el nom més mediàtic per als mitjans barcelonins que es van fer ressò de la notícia en primera instància, establint ja entre dos bàndols enfrontats sense retorn encapçalats per Junqueres i la secretària general en funcions, Marta Rovira. Però n’hi ha més. Per exemple, fins a tres alcaldes i alcaldesses com són els de Miravet, Miquel Morales Gutiérrez; Benissanet, Núria Morera Pedrola, i Alcanar, Joan Miquel Roig Castell. Aquestes són les figures més rellevants dins de la representació institucional. En un segon nivell hi ha la regidora responsable de Personal a l’Ajuntament d’Amposta, Cristina Sales Roig, el president de la secció local a Móra d’Ebre, Oriol Aviñó i Salvadó, i la responsable de l’àrea de la Dona de la mateixa secció local, Rosé Rué Olivé, La resta són militants de base, entre els quals hi figuren el tortosí Aleix Borràs (integrant de les llistes al Parlament com a representant de les JERC), l’actual gerent del COPATE, Jesús Auré, i els exregidors ampostins Victoriano Conesa (durant l’època de Marta Cid) i Pep Simó (en l’anterior mandat municipal).

El pes institucional dels representants ebrencs és limitat. Hi ha dos factors que ho podrien explicar. El primer és el posicionament de l’actual president del Port de Barcelona i expresident de la federació ebrenca, Lluís Salvadó, en favor de Junqueras. El rapitenc encara domina els ressorts del partit a nivell territorial.