Les monedes van aparèixer a la superfície del que podia haver estat el terra de la quadra d'una tradicional casa humil de la Part Alta de Tarragona. Per a Albert Vilaseca, arqueòleg de Cota 64, aquest fet fa pensar que van ser amagades precipitadament, i en algun moment "d'extrema inseguretat", per algú que no va poder tornar a buscar-les. Són monedes de poc valor en l'època, de tres i sis 'quartos', monedes amb les quals se solia anar a mercat o fer les compres més quotidianes. Jordi Rovira, president de la Reial Societat Arqueològica de Tarragona ha posat alguns exemples com el cost d'una lliura de fesols que valia tres 'quartos' o una publicació de premsa que en podia costar quatre.
El que sí que té un gran valor és la xifra de monedes que s'hi ha trobat, més d'un miler. Per una banda, els arqueòlegs pensen que podrien estar relacionades amb un antic forn de pa que hi havia al costat de l'edifici en què han estat localitzades. Però més enllà del seu origen, aquest petit tresor, servirà per a la investigació històrica de l'època a la ciutat quan justament es commemora els 200 anys de la Guerra del Francès a la ciutat.
Com ha explicat Rovira, 'la seca ambulant catalana' es va moure entre els anys 1810 i 1811 entre Tarragona i Reus i es coneix que més tard va embarcar-se cap a Mallorca quan les circumstàncies de la guerra eren difícils a la ciutat de Tarragona. Tot i la oxidació que acumulen les monedes, el seu bon estat de conservació ajudarà també a analitzar 'els apunts', o el que eren els motllos amb què es fabricaven. Mentre que existeix molta informació sobre 'la seca', la troballa permetrà estudiar els petits detalls. Segons Rovira, al ser datades entre 1810 i 1811, 'és molt probable que es fessin a la mateixa ciutat de Tarragona" i el conjunt de totes elles " seran molt útils per a la investigació històrica.
Les monedes es van torbar al mes d'abril i de moment només han estat netejades superficialment. Van aparèixer en cartutxos de 20 peces amagades entre runa i no dins de cap contenidor. El material necessita un tractament específic i es preveu que acabi exposat en algun dels museus de la ciutat encara per estudiar. Segons Vilaseca aquesta ha estat la troballa més important de l'època de la qual s'havia recuperat majoritàriament material bèl·lic.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics