Un bon dia ens despertarem i ens anunciaran que la crisi ha acabat. Que sí home, que sí, ja estem a l'any 2014. El nostre somni de conte de fades s'ha quedat en un núvol. En aquests anys hem passat de viure bé i en l'abundància, a passar gairebé a la misèria. De viure amb dignitat, a viure amb desassossec, de poder tenir treball a la desocupació. L'aconseguit en 30 anys, s'ha dilapidat en cinc anys, tornem a mitjan del segle XX... I el que et rondaré morena! D'uns polítics somrients, als corruptes, d'un país sanejat, a un país endeutat. Que sí, que sí, de gastar més del que s'ingressa. No és un conte, encara que ho sembli és la trista realitat.
Correran rius de tinta escrits amb els nostres dolors, celebraran la fi del malson, ens faran creure que ha passat el perill, encara que ens advertiran que hi ha símptomes de debilitat, i que cal ser molt prudents per evitar recaigudes. Aconseguiran que respirem alleujats, que celebrem l'esdeveniment, que deposem l'actitud crítica contra els poders i ens prometran que, a poc a poc, tornarà la tranquil·litat a les nostres vides.
Un bon dia de l'any 2014, quan els salaris s'hagin abaratit fins a límits tercermundistes, quan el treball sigui tan barat que deixi de ser el factor determinant del producte, quan hagin agenollat a totes les professions perquè els seus sabers càpiguen en una nòmina escuálida, quan hagin ensenyat a la joventut en l'art de treballar gairebé gratis, quan disposin d'una reserva de milions de persones parades disposades a ser polivalents, desplaçables i amoldables amb tal de fugir de l'infern de la desesperació, llavors la crisi haurà acabat.
Quan el calendari marqui qualsevol dia de l'any 2014, però les nostres vides hagin retrocedit fins a finals dels anys setanta, decretaran la fi de la crisi i escoltarem per la ràdio i televisió les últimes condicions de la nostra.
Podem aplicar la dita popular: “de aquellos polvos vienen estos lodos”. Els polítics i els bolquers s'han de canviar sovint i pels mateixos motius. Un avís per a navegants: des de la nostra mateixa Europa, ens diuen que l'estat del benestar s'acaba. El que necessitem en les properes eleccions són líders polítics que realitzin una bona gestió, en els quals poder creure i confiar! Que capacitat de síntesi Déu meu!
Tots, com a éssers humans i persones, volem el millor. Per això hi ha una dita popular: “En política com en publicitat, només funciona la veritat”. Els polítics, tots ells, siguin de dretes i esquerres, solen mentir més del que parlen. Doncs el que necessitem és menys política i publicitat, i més veritat. I de la corrupció què? Quin serà el que s'atreveixi a eliminar la corrupció al nostre país? Tenim el Cas Malaya, quina aixecada de camisa senyors, com gairebé tots els casos que hi ha oberts per ser jutjats. El resultat és el següent: 9 hores i 24 minuts de presó per persona i un milió d'euros estafats. Resumint, per quatre 'chavos', uns anyets a la presó, i tot resolt.
Finalment afegeixo alguns punts de l'escrit del article del senyor Reverte que diu: "quan arribi el judici dels ERO, a més d'abraçades i riures, hi haurà gambes i rodanxes de 'jabugo'; argumentant que "costa perdre els costums". Vagin fent-se a la idea del que li caurà a Bárcenas. Això també és de broma. O al tal Fabra i als seus mariachis. La resta de la penya, augura, abans de fixar-se en la significativa foto en judici de Fabra, il·lustrativa del panorama i de la serietat de l'assumpte, de com es fa respectar la justícia.
I la pregunta que ens fem els que van a peu: On són els diners que s'han emportat polítics, sindicats i empresaris corruptes? La resposta: Ha volat. Som més pobres. 'Colorín colorado aquest conte s'ha acabat! I l''españolito' cabrejat. Un país que no creu en la justícia, amb polítics, sindicats i empresaris corruptes, és un país mort!
Manuel-Cruz Matute és enginyer tècnic industrial i llicenciat en geografia.
