Un estudi de la CE alerta que la immigració dels països àrabs provocarà inestabilitats

Per gaudir d'una bona salut econòmica, els països àrabs Mediterranis haurien de crear 1,5 milions de llocs de treball en els propers 10 anys. Aquesta xifra suposaria augmentar entre un 30 i un 50% l'ocupació que s'ha creat en època de creixement econòmic. Per tant, amb l'actual crisi, es tracta d'una fita encara més difícil d'assolir. Així ho indica l'estudi 'Mercats de treball i fluxos migratoris en els països àrabs mediterranis', que ha analitzat la situació en 8 països àrabs de la Mediterrània: Síria, el Líban, Jordània, els territoris ocupats de Palestina, Egipte, Tuníssia, Algèria i el Marroc.

Un dels principals problemes en els països àrabs del nord de l'Àfrica i el Pròxim Orient és l'atur, que supera el 21%. Dels aturats, un 80% són joves. Les baixes taxes d'ocupació i la diferència salarial són factors clau per empènyer milers de persones cada any a emprendre l'aventura de la immigració. Concretament, es calcula que, durant els propers 10 anys, hi haurà 2 milions de persones que emigraran de Síria, el Líban, Jordània, els territoris ocupats de Palestina, Egipte, Tuníssia, Algèria i el Marroc; cap a diversos països del globus terraqui. La ràtio és d'unes 200.000 persones cada any.

D'altra banda, en els vuit països de l'estudi, hi ha una elevada part de la població que es dedica a l'agricultura. Al Marroc, per exemple, el percentatge és del 40%. Sovint, les persones que no treballen al camp, ho fan en l'economia submergida, amb males condicions de treball i salaris baixos. A més, només una de cada cinc dones està integrada en el mercat laboral.

Davant de la delicada situació, "és necessari un programa regional, que inclogui la Unió Europea i els països àrabs, per fomentar les polítiques d'ocupació", explica Martín, qui exposa que organismes com la Unió per la Mediterrània haurien d'ajudar a establir aquests mecanismes necessaris. Si no s'emprenen mesures concretes i eficaces, avisa el coordinador de l'informe, Europa patirà les conseqüències de la inestabilitat causada tant als països àrabs com en el sí dels estats membres de la UE. La clau? Fer polítiques coordinades amb tots els territoris. "La Unió Europea no ha tingut en compte que els països del Nord d'Àfrica són també part de la solució", diu l'investigador Iván Martín.