Definir Reus com una ciutat de botiguers és caure en l’obvietat. Observar, però, que bona part d’aquests botiguers han exercit -i exerceixen- de ciutadans de planta baixa, a tocar del carrer, és apropar-se una mica més al veritable pols urbà i cívic de la capital del Baix Camp al llarg de la història recent. Entre els múltiples exemples d’aquests comerciants activament involucrats en la vida social de Reus, és de justícia reconèixer la trajectòria de Tomàs Barberà, un botiguer pels quatre costats per tradició familiar i que -pel seu bon ofici- ho és també amb tots els honors. Precisament per aquesta condició natural i pel seu exercici quotidià, Barberà va ser el protagonista fa escassos dies d’una nova xerrada del cicle 'Testimonis' organitzat per Carrutxa i l’Arxiu Municipal de Reus, que reprèn la seva activitat.
Un emocionat i molt atent Barberà va anar desgranant les peripècies de la gestació i creació de la que va ser la primera agrupació comercial de Catalunya i de l’Estat espanyol, la Unió de Botiguers de Reus, pels volts de 1975. Com és habitual pel tarannà de Barberà, la seva narració va estar farcida d’al·lusions a totes les persones que el van ajudar a bastir el projecte i escassament es va centrar en el seu meritori lideratge i acompanyament personal.
El seu relat va estar atapeït d’impressions personals sobre personatges vinculats a la política (Tarradellas, Pujol...), a l’economia (Trias Fargas, Xavier Ribó...) i a la cultura (Ramon Amigó, Xavier Amorós...), i va destacar per la seva sinceritat i el seu esperit crític. Va tenir també el mèrit d’aportar sucoses anècdotes sobre quins sectors es van començar a moure en un país que sortia del mal tràngol de la dictadura.
De tot plegat, cal destacar un sa exercici final de Barberà, el qual -lluny de posar-se merescudes medalles- va emprar la seva xerrada com a instrument d’homenatge a tots aquells homes i dones que dia rere dia, any rere any, han exercit de "pagesos de ciutat" des del taulell del seu comerç.
De manera abstracta, quan pensem en un comerciant ens imaginem en una persona que fa negoci, preocupada especialment pel guany perquè és la saba del seu establiment. Per aquest motiu, escoltar les paraules de Barberà en les quals reivindicava un concepte com la utopia no deixa de ser una cura d’humilitat contra els tòpics. Una utopia que -escoltat el seu discurs- és un motor que ha mogut sempre la seva tasca ciutadana i social. Una utopia que el va empènyer en una ciutat encara en blanc i negre a creure que tots els botiguers compartien objectius i junts podien millorar no sols els seus negocis sinó la ciutat i el país on vivien.
Isabel Martínez és periodista i membre de Carrutxa
