Un recorregut pel Reus 'marxós' dels anys 80

Els temps eren uns altres, caracteritzats per la transició política, la demanda de llibertats i l'eclosió de noves cultures que pretenien recuperar el temps perdut, amb propostes molt creatives, barrejades amb una forta dosi de diversió. I també pels excessos. Les grans 'mogudes' culturals estaven protagonitzades per les grans ciutats de l'Estat i pels grans personatges que tots coneixem. Els bars, en aquells anys no s'interpretaven únicament com un negoci d'hostaleria, sinó que esdevenien un reflex dels processos creatius: música, teatre, art...

En els anys 70 i 80, Reus no es caracteritzava per ser una ciutat amb molta 'marxeta'. Però tot i aixó, hi havia una oferta lúdica, si no important per la seva extensió, sí que ho va ser per la seva intensitat i solera. La música era una altra, i definia l'ambient de cada bar o local. Una mica com ara, a cada tribu el seu 'rotllo', però una gran família. M'han parlat molt del Focus. Un local que obrí el març de 1978 al camí de Riudoms, portat pel Siscu i el Jaume, amb música progressiva, jazz, rock i decorat amb murals fets, entre d'altres, per Raül Pallejà i fotografies del mateix Jaume Soler. El Focus va tancar quatre anys després. També m'han comentat coses del Carnival, al carrer de Sant Jaume, que es recorda per la seva decoració amb mobles vells reciclats i per la seva bona música. I del Lions, del Manolo, al carrer de la Mar, on s'havia de trucar a la porta i baixar escales, d'ambient gai, però on anava tothom i acollia els més noctàmbuls per fer la darrera copa. El Lions va rebre visitants il·lustres, com Bibi Andersen o Ángel Nieto. Cal afegir també el Box 44, al carrer de l'Hospital, amb el mobiliari pintat a la paret.

Hi havia molts bars que van deixar una empremta forta a Reus. Sobresurt el Dadà, a l'avinguda de Sant Jordi. El Tomás Sainz m'ha parlat de la bona música d'aquest local, rock i pop d'avantguarda, de les inoblidables festes temàtiques que s'hi organitzaven i de la decoració que ell, juntament amb Galiano, hi van fer. Els divendres era costum d'assistir-hi després del Cineclub del Centre de Lectura.

Podem ampliar la relació amb el Makoki, al camí de l'Aleixar; el Drums, al carrer d'Eduard Toda, on va tocar en directe Sergio Makaroff; el Petit Cafè, a la plaça Peixateries Velles; el Baobab, al carrer la Font; l'antic Campus, al carrer de Sant Esteve; el Princess Samantha, del Juanjo, a la carretera de Salou, i La Fàbrica d'aquells temps, amb Radio Futura, Eyeless in Gaza i Seguridad Social a l'escenari, entre molts d'altres grups. Cada bar o espai omplia el seu moment i el seu món.

Hi havia un petit circuit de discoteques, amb música dance i rock a la darrera part de la sessió. La dinàmica de les discoteques, però, era una altra: ballar i lligar. Georgia, Sport i Lucky Night, per exemple. Una bona alternativa a aquest panorama va ser la Metàl·lic, al carrer de Sant Esteve. El Txus i el Marià em parlen gratament d'una actuació de Loquillo en els inicis del músic barceloní en aquesta discoteca.

També hi va haver un petit circuit de bars de 'tota la vida' reconvertits en punts de trobada per la joventut. Una agradable experiència que s'ha perdut en l'actualitat. Bars com la bodega Ramos, al carrer del Carme, i el bar Americano, al raval de Robuster.

Una opció que m'han confessat era moure's per les poblacions veïnes. A Salou no es pot oblidar la discoteca Hilarios, tot un referent i que millor la definia era el seu eslògan: 'La discoteca que agrada als que no els agrada les discoteques'. I el Chetatà, amb ambient punk, obert uns anys després. I el Desliz, i el Palmito a la platja. A Cambrils hi havia el Cabaret, el 'cementiri dels elefants' dels dissabtes, amb actuacions musicals, exposicions, lectures de llibres i amb molt bona música. El Delos, també a Cambrils. A Montbrió, el Peu d'ànec, del Pere Paixà. A Vilaplana hi havia el Llúpol, que era el bar del poble molt ben reconvertit. I a Tarragona, el Tucan, L'Havana, la Geganta i la sala Quid Platea. A la Pineda, la Minifalda Atòmica, del periodista Jordi Cervera. En aquest capítol, el Marià em parla d'un 'personatge' molt actiu anomenat Batista, que "obria molts bars d'actuacions a Tarragona i Constantí, i que era molt amic del Jordi Bonet de la ràdio".

Repassem concerts que es van celebrar a Reus en aquells anys. Concerts inoblidables. En puc citar molts, però destaco la primera actuació a Reus de Gabinete Caligari a la Palma, quan encara no eren molt coneguts, l'actuació de La Polla Records al pavelló antic dels Ploms, amb Cicatriz; El Último de la fila al pavelló del Reus Deportiu; IIegales, etcètera. I grups sorgits a Reus, que s'ho muntaven molt bé, però com podien, perquè Barcelona ho eclipsava tot. Grups de Reus com Cris sin vaina, Too Much Band, Tradivarius, Viuda Negra... I de fora de Reus, però que van influir molt a la ciutat als anys 80, com Gatos Locos, Seis Disparos, Etiopia Próspera, Sonidos Sonados, Sistema Nervioso, El Silencio i Els Pets.

Un últim capítol dedicat a recordar persones i experiències que van contribuir moltíssim en la dinàmica cultural i lúdica d'aquells anys a Reus i al territori: el periodista Robert Amill, els artistes i dissenyadors Carles Amill, Joan Rom, Lys Ferrer, Aureli Ruiz, Tonia Álvarez, els germans Romero, Chema Pueyo, Francesc Vidal, Pere Folch, Albert Arnavat, el fotògraf Carles Fargas, Jesús Palacios, amb la seva tenda de discs Bemol, i el dibuixant Josep M. Riba. I projectes com les publicacions 'My Way', 'Fenici', 'Tzara', l'emissora Ràdio Músic Club (després Punt 6 Ràdioi després LANOVA), l'Ateneu Llibertari i el Cineclub, entre molts altres.

Ara, la situació a Reus és una altra. Hi ha molta més oferta lúdica, però potser el concepte de cultura de nit ha canviat. Ni millor, ni pitjor, és diferent. Com canvien els temps i les generacions.