Xavier Amorós, nou columnista de Reusdigital.cat

Soc reusenc i tinc el llibre "L'Auca de Reus" Breu Historia de la Ciutat i m'agradaria tenir-hi la dedicatòria seva.
Visc a Salou i puc desplaçar-me a la seva comoditat.
Com puc fer-ho.
Cordialment
Joan B. Llort

 Rellegir les seves memories, sempre resulta refrescant ,,,,
Val a dir, pero, que contenen algunes inexactituds. Per exemple, l'autor confon repetidament " salesians ", amb els germans de la Doctrina Cristiana ( " la Salle " ), com a exemple.
No desitjo jutjar l'autor pel seu passat politic, que jo no conec. Pero cal recordar que en aquells " temps estranys " tothom estava " obligat " a aixecar el braç i a cantar les cantineles del Règim Imperant ".Calia sobreviure, com fos.

 Per curiositat. He de fer una exposició de powerpoint per a l'assignatura de introducció a l'analisis de poesia i narrativa sobre ell i m'agradaria saber com puc contactar amb ell per mail o per algun altre mitjà. M'ajudaria molt. Gracies

 Felicitats, ReusDigital, molt bé xxx molt bé

 El comentari d´un que, deia, que ja coneixia a Xavier Amorós, per mes inri va volgué fer el ¨descobriment de què en el seu temps anava vestit de ¨blau¨ i amb va sorprendre la valentia de treure-li els drapets al sol, quelcom ja sabia tothom. L´endemá vaig coincidir amb un amic, dels que les saben totes i, li vaig comentar l’anècdota i m´ho va confirmar, efectivament, l´Amorós, en la publicació de les seves memòries (confesso que no les he llegit). donava pels i senyals de la seva ¨vida¨, diem-ne, política, que per cert ni ha de tots colors. D’altres mes identificats, aquesta faceta, l´han passat per alt. Molt dels que estan al candelero, ara, no diuen la seva ¨procedència¨ ni de la nissaga que provenen, quedarian parats, perquè, son molts els homes que anaven de ¨blau de l´epoques passada. L’única faceta que li coneixia es quan, formàvem par de les llistes de sindicats que ni deien ¨verticals¨ , però també resta registrat a les hemeroteques. En fi, algunes de les coses de Xavier Amoros poden ser ¨discutibles¨, agraden o no, però es un personatge que, so ha ¨currat¨, diré mes, en ocasions, donava l´ímpressio de que no li queia massa bé (no hem coneixia) actualment, penso que no ¿?.Li tinc el respecte que es mereixi em cau bé. aZm

El Xavier Amorós és un pou de coneixement. És molt positiu que sigui compartit pels lectors d'aquest diari. Felicitats Reus Digital!

 Un gran hombre y un escritor maravilloso, que merece un sitio en este diario, y creo que es un buenisimo colaborador para cualquier libro. gracias Sr. X. Amorós.

 Xavier Amorós és un poeta local, normalet, no un gran poeta. El que passa és que ell ha sabut parlar malament de molta gent, Ha jutjat a moltes persones, em ve ara a la memòria a Josep M. Guix Sugranyes, per posar un exemple (malgrat aquest el va fer escriure en la revista Urbs). Del que no té gens de memòria històrica és de quan anava amb la camisa blava i aixecava el bras enlaire, com si recorda d'altres persones. Als seus temps tothom era ruc, nefast, vividor, menys ell, és clar. Com a escriptor mitjanet, com a polític un barrut i un aprofitat. I que la Biblioteca porti el seu nom, d'un escriptor menor, i encara essent viu és ridícol, una cosa que de ser una persona tal com cal, no hauria acceptat. Però vaja és de la corda dels qui manen. Quant de fruit se n'ha tret del vostre "inventat" antifranquisme!!!!

 És un gran regal que delectarà els ulls dels lectors del vostre diari digital.

 Un cop, el Pere Anguera el va animar a escriure les seves memòries. D'aquí en va sortir la trilogia 'Temps estranys'. l'Amorós és un gran narrador, que converteix les petites misèries de la vida diària reusenca en petites epopeies, dignes de ser recordades. És la manera literària de convertir el dolor en vivència humana, càlida, suportable.