-
Treballadors del sector de la construcció, en una imatge d'arxiu
URV
Les persones amb més capacitat per comprendre les emocions tenen més predisposició a utilitzar les proteccions als llocs de treball, menys probabilitats de tenir comportaments que els impliquin riscos i menor incidència de càrrega de treball física. En canvi i per contra, la impulsivitat es relaciona amb el comportament de risc en el lloc de treball bé en forma de conducta de risc, negligència en l’ús de proteccions o bé càrrega física a la feina.
Per exemple, en el cas de la construcció, seria agafar més pes del que caldria o fer esforços que es podrien fer entre diverses persones. Aquestes són les conclusions principals de la recerca encapçalada per investigadores i investigadors del departament de Psicologia i del departament de Gestió d’Empreses de la URV, que estan també vinculades a la UOC.
Han estudiat una mostra de 256 treballadors del sector de la construcció i petits empresaris i autònoms de l’estat espanyol a través d’enquestes personals amb l’objectiu de conèixer la relació entre la intel·ligència emocional, la personalitat i la impulsivitat amb la seguretat laboral tenint en compte que un dels dos grans grups de causes dels accidents laborals està relacionat amb la persona i el seu comportament. L’altre gran grup són les condicions del lloc de feina.
El comportament insegur d’un treballador forma part del comportament organitzatiu, que està estretament lligat a la productivitat, qualitat i seguretat de l’organització, i el seu valor en la cultura de l’organització. La psicologia ha desenvolupat diversos models explicatius d’accidents laborals basats en el factor humà, un dels quals és el de Melià i Becerril, que pretén mostrar comportaments no saludables com a font o resultat de la seguretat i el risc en la construcció.
Aquest estudi, però, a diferència dels que hi havia fins ara, ha analitzat aspectes de personalitats propis dels treballadors. L’any 2019 a l’estat hi havia 422.000 empreses del sector de la construcció que donaven feina a 1,3 milions de persones aproximadament. En l’informe anual d’accidents laborals a l’estat del 2020, s’indica que la construcció és l’activitat amb més incidència d’accidents laborals durant la jornada de treball i supera, amb més del doble, la mitjana dels índexs sectorials.
Els resultats mostren aspectes de personalitat que poden actuar com a predictors d’accidents laborals, fet que té importants implicacions pràctiques que les empreses han de tenir en compte en la gestió estratègica de recursos humans per ajudar els treballadors a aconseguir més benestar psicosocial.
A banda d’aquests factors personals, el clima de seguretat en l’entorn laboral té relació amb una baixa incidència d’accidents laborals, com han demostrat també altres estudis. L’equip investigador considera que els resultats conviden a reflexionar sobre la importància de definir una cultura de seguretat que impliqui potenciar i optimitzar les condicions organitzatives saludables.
La recerca ha estat publicada a la revista International Journal of Occupational Safety and Ergonomomics i ha estat liderada per la investigadora de la URV i de la UOC Sonia González-Recio. Hi han participat també María Boada-Cuerva, María José Serrano-Fernández i Joan Boada-Grau, vinculats a les dues universitats, així com Jordi Assens-Serra, d’EADA Business School, i Luis Araya-Castillo, de la Universitat Andrés Bello de Xile.
Per exemple, en el cas de la construcció, seria agafar més pes del que caldria o fer esforços que es podrien fer entre diverses persones. Aquestes són les conclusions principals de la recerca encapçalada per investigadores i investigadors del departament de Psicologia i del departament de Gestió d’Empreses de la URV, que estan també vinculades a la UOC.
Han estudiat una mostra de 256 treballadors del sector de la construcció i petits empresaris i autònoms de l’estat espanyol a través d’enquestes personals amb l’objectiu de conèixer la relació entre la intel·ligència emocional, la personalitat i la impulsivitat amb la seguretat laboral tenint en compte que un dels dos grans grups de causes dels accidents laborals està relacionat amb la persona i el seu comportament. L’altre gran grup són les condicions del lloc de feina.
El comportament insegur d’un treballador forma part del comportament organitzatiu, que està estretament lligat a la productivitat, qualitat i seguretat de l’organització, i el seu valor en la cultura de l’organització. La psicologia ha desenvolupat diversos models explicatius d’accidents laborals basats en el factor humà, un dels quals és el de Melià i Becerril, que pretén mostrar comportaments no saludables com a font o resultat de la seguretat i el risc en la construcció.
Aquest estudi, però, a diferència dels que hi havia fins ara, ha analitzat aspectes de personalitats propis dels treballadors. L’any 2019 a l’estat hi havia 422.000 empreses del sector de la construcció que donaven feina a 1,3 milions de persones aproximadament. En l’informe anual d’accidents laborals a l’estat del 2020, s’indica que la construcció és l’activitat amb més incidència d’accidents laborals durant la jornada de treball i supera, amb més del doble, la mitjana dels índexs sectorials.
Predictors d’accidents laborals
Els resultats mostren aspectes de personalitat que poden actuar com a predictors d’accidents laborals, fet que té importants implicacions pràctiques que les empreses han de tenir en compte en la gestió estratègica de recursos humans per ajudar els treballadors a aconseguir més benestar psicosocial.
A banda d’aquests factors personals, el clima de seguretat en l’entorn laboral té relació amb una baixa incidència d’accidents laborals, com han demostrat també altres estudis. L’equip investigador considera que els resultats conviden a reflexionar sobre la importància de definir una cultura de seguretat que impliqui potenciar i optimitzar les condicions organitzatives saludables.
La recerca ha estat publicada a la revista International Journal of Occupational Safety and Ergonomomics i ha estat liderada per la investigadora de la URV i de la UOC Sonia González-Recio. Hi han participat també María Boada-Cuerva, María José Serrano-Fernández i Joan Boada-Grau, vinculats a les dues universitats, així com Jordi Assens-Serra, d’EADA Business School, i Luis Araya-Castillo, de la Universitat Andrés Bello de Xile.
Etiquetes:
