-
Una imatge de Serge Gainsbourg, la música del qual us recomanem per al cap de setmana
Viquipèdia
Un cap de setmana més, els de Reusdigital.cat hem volgut compartir amb tots vosaltres una mica de música per al parell de dies que ens esperen per desconnectar, tombar, o reposar. Si són del vostre gust, que esperem que sí, feu-les córrer!
Ja fa uns dies que, tot remenant a la biblioteca Xavier Amorós, vaig trobar un triple àlbum en què s'hi subratlla l'estreta relació que el genial Serge Gainsbourg va mantenir amb el cinema al llarg de la seva trajectòria artística. Es tracta d'un estimulant aplec de peces més o menys conegudes per a qualsevol seguidor del francès i d'estàndards, si bé conté igualment algunes cançons inèdites.
És aquesta, segons els seus responsables, una edició "més completa i més precisa" que l'original, de 2002, ampliada i revisada l'any 2015. El cas és que ofereix una panoràmica àmplia i renovada del vincle entre Gainsbourg i l'escriptura per al cinema. Com a mostra del seu interès documental, inclou fragments de màsters de Manon 70, Le Jardinier d'Argenteuil, o Le Pacha, entre altres.
Per tot plegat, La cinema de Serge Gainsbourg no és tan sols el recull d'un seguit de bandes sonores del gal. A banda, i més enllà de les peces cantades pel propi autor, als tres discos hi ha instrumentals dirigits pels seus estrets col·laboradors.
Per fer-vos una idea del que us proposo, podeu cercar entre les moltes llistes de reproducció de les peces que Gainsbourg va escriure per a pel·lícules.
Aquest cap de setmana estreno un estil musical en l'apartat de recomanacions. M'ocuparé d'un dels grups referents del rock progressiu, Camel. La seva música combina perfectament el rock amb altres estils, amb temes cantats i paisatges sonors que prioritzen els estats d'ànim per sobre de l'espectacularitat.
Confesso que la primera vegada que em vaig comprar un disc per la seva portada va ser per la de Mirage, el segon àlbum de Camel, que reprodueix la capsa de cigarretes del mateix nom. Era molt jove i no controlava alguns impulsos, però fou així com vaig conèixer aquest grup. Com a curiositat de la portada, us diré que la companyia tabaquera nord-americana va demandar el grup i la van haver de canviar, però la divisió europea de la mateixa tabaquera va tenir una altra idea: aprofitar la semblança del disseny de la portada per promocionar la marca de cigarretes.
L'origen del rock progressiu s'ha d'anar a buscar en el terratrèmol cultural de mitjans dels anys seixanta, que va desencadenar en el rock una voluntat de desbordar les fronteres convencionals, amb nous experiments més avantguardistes que ja apuntaven els grups de la psicodèlia, com l'ús dels teclats per sobre de les guitarres; l'extensió de la llargada de les cançons; la rellevància del format LP; les influències de les músiques jazz, clàssica i electrònica, o la recerca del virtuosisme. La música ja no s'havia de ballar, sinó que s'havia d'escoltar. Alguns crítics van titllar el rock progressiu de "pretensiós" i "exagerat", i a finals dels anys setanta aquest estil es va fragmentar en moltes formes diverses.
Després d'algunes experiències precedents, Camel es va formar el 1972 a Guildford (Anglaterra), amb Andrew Latimer (guitarra, veu, flauta), Andy Ward (bateria), Doug Ferguson (baix) i Peter Bardens (teclats). Malgrat que la banda estava formada per grans músics, no va aconseguir mai la fama d'altres grups pioners del subgènere del rock progressiu, com ara Genesis o King Crimson. El 1973 van publicar el seu disc homònim i un any després, el que esmentava abans, Mirage. La seva discografia, a més, inclou altres obres remarcables, com The Snow Goose, Moonmadness, Rain Dances o I Can See Your House from Here.
Per a la cançó del vídeo, en trio una de Moonmadness, el quart àlbum, publicat el 1976 i considerat per molts com l'obra mestra de Camel i un dels clàssics del rock progressiu. És l'últim treball discogràfic que manté la mateixa formació original. La cançó es titula Song Within a Song i va ser composta per Andy Latimer i Peter Bardens, els dos membres que van marcar el rumb de la banda i en van definir la línia conceptual. Actualment, Latimer és l'únic integrant de la primera etapa que queda en actiu al grup.
Passeu-vos-ho bé i bon cap de setmana!
Marc Busquets recomana "Le cinema de Serge Gainsbourg"
Ja fa uns dies que, tot remenant a la biblioteca Xavier Amorós, vaig trobar un triple àlbum en què s'hi subratlla l'estreta relació que el genial Serge Gainsbourg va mantenir amb el cinema al llarg de la seva trajectòria artística. Es tracta d'un estimulant aplec de peces més o menys conegudes per a qualsevol seguidor del francès i d'estàndards, si bé conté igualment algunes cançons inèdites.
És aquesta, segons els seus responsables, una edició "més completa i més precisa" que l'original, de 2002, ampliada i revisada l'any 2015. El cas és que ofereix una panoràmica àmplia i renovada del vincle entre Gainsbourg i l'escriptura per al cinema. Com a mostra del seu interès documental, inclou fragments de màsters de Manon 70, Le Jardinier d'Argenteuil, o Le Pacha, entre altres.
Per tot plegat, La cinema de Serge Gainsbourg no és tan sols el recull d'un seguit de bandes sonores del gal. A banda, i més enllà de les peces cantades pel propi autor, als tres discos hi ha instrumentals dirigits pels seus estrets col·laboradors.
Per fer-vos una idea del que us proposo, podeu cercar entre les moltes llistes de reproducció de les peces que Gainsbourg va escriure per a pel·lícules.
Marià Arbonès us proposa escoltar la música de Camel
Aquest cap de setmana estreno un estil musical en l'apartat de recomanacions. M'ocuparé d'un dels grups referents del rock progressiu, Camel. La seva música combina perfectament el rock amb altres estils, amb temes cantats i paisatges sonors que prioritzen els estats d'ànim per sobre de l'espectacularitat.
Confesso que la primera vegada que em vaig comprar un disc per la seva portada va ser per la de Mirage, el segon àlbum de Camel, que reprodueix la capsa de cigarretes del mateix nom. Era molt jove i no controlava alguns impulsos, però fou així com vaig conèixer aquest grup. Com a curiositat de la portada, us diré que la companyia tabaquera nord-americana va demandar el grup i la van haver de canviar, però la divisió europea de la mateixa tabaquera va tenir una altra idea: aprofitar la semblança del disseny de la portada per promocionar la marca de cigarretes.
L'origen del rock progressiu s'ha d'anar a buscar en el terratrèmol cultural de mitjans dels anys seixanta, que va desencadenar en el rock una voluntat de desbordar les fronteres convencionals, amb nous experiments més avantguardistes que ja apuntaven els grups de la psicodèlia, com l'ús dels teclats per sobre de les guitarres; l'extensió de la llargada de les cançons; la rellevància del format LP; les influències de les músiques jazz, clàssica i electrònica, o la recerca del virtuosisme. La música ja no s'havia de ballar, sinó que s'havia d'escoltar. Alguns crítics van titllar el rock progressiu de "pretensiós" i "exagerat", i a finals dels anys setanta aquest estil es va fragmentar en moltes formes diverses.
Després d'algunes experiències precedents, Camel es va formar el 1972 a Guildford (Anglaterra), amb Andrew Latimer (guitarra, veu, flauta), Andy Ward (bateria), Doug Ferguson (baix) i Peter Bardens (teclats). Malgrat que la banda estava formada per grans músics, no va aconseguir mai la fama d'altres grups pioners del subgènere del rock progressiu, com ara Genesis o King Crimson. El 1973 van publicar el seu disc homònim i un any després, el que esmentava abans, Mirage. La seva discografia, a més, inclou altres obres remarcables, com The Snow Goose, Moonmadness, Rain Dances o I Can See Your House from Here.
Per a la cançó del vídeo, en trio una de Moonmadness, el quart àlbum, publicat el 1976 i considerat per molts com l'obra mestra de Camel i un dels clàssics del rock progressiu. És l'últim treball discogràfic que manté la mateixa formació original. La cançó es titula Song Within a Song i va ser composta per Andy Latimer i Peter Bardens, els dos membres que van marcar el rumb de la banda i en van definir la línia conceptual. Actualment, Latimer és l'únic integrant de la primera etapa que queda en actiu al grup.
Passeu-vos-ho bé i bon cap de setmana!
Etiquetes:
