Yurany Cuéllar és una activista colombiana defensora dels drets de les dones en el món rural i centrada en la lluita pels drets humans, la pau i el territori. Vinculada a l'Asociación Campesina del Río Cimitarra (ACVC), lluita per l'accés a la terra i el posicionament de les dones com a subjecte polític a Colòmbia. L'associació sorgeix de veure que la pagesia no està prou reconeguda i que cal lluitar en la defensa dels drets humans, de les dones i la sobirania alimentària.
L'activista forma part del projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans, una iniciativa que apropa les experiències d'activistes d'arreu del món fins a 28 municipis de Catalunya. El projecte busca sensibilitzar els joves catalans sobre qüestions com la defensa dels drets humans; la situació de les dones, els refugiats o el col·lectiu LGTB i la lluita pel medi ambient. En el marc d'aquesta iniciativa, Yurany Cuéllar ha visitat l'Institut Baix Camp per oferir una xerrada als alumnes de tercer d'ESO i parlar de la seva experiència com a activista a Colòmbia.
-Des de l'Associación Campesina Río Cimitarra quines lluites pels drets de les dones heu impulsat?
- Fa més de tretze anys que formo part de l'organització i volem emfatitzar que la lluita pels drets de les dones va més enllà de ser reconegudes com a dones pageses, saber que som un actor important dins el territori i que hem de poder participar en les decisions polítiques. Dins l'ACRC, vam crear un espai propi on abordar els problemes de les dones i la implementació d'un model capitalista i patriarcal que no permet que les dones siguem subjectes de drets, sinó que siguem objectes. Volem poder decidir sobre les nostres propostes, els nostres cossos i abordar les problemàtiques històriques de les dones.
El feminisme pagès ens dona aquestes eines per parlar sobre la història de les dones i explicar com hem anat resistint totes les polítiques i la violència permanents que hi ha a Colòmbia. Les dones han posat la vida i el cos per tirar endavant la societat, no es valora prou i encara es materialitza en un masclisme i uns rols que ens han imposat i que s'intenten trencar amb la participació en espais polítics.
-La situació política i social a Colòmbia és complicada i aquest mes hi ha eleccions. Quina és la situació de la dona pel que fa a drets?
- Doncs, de fet, a Colòmbia tenim moltes lleis per a les dones, se n'han publicat bastants, però es queden als papers i no s'implementen als territoris. No es fa una política que realment parli de les necessitats de les dones i que reculli un enfocament pagès, indígena o afrodescendent, que és una diversitat que tenim a Colòmbia. Les polítiques han d'abordar les necessitats de les dones i recollir aquests enfocaments.
A l'interior de les comunitats ens hem mobilitzat per poder visibilitzar aquestes lluites i plantejar propostes que garanteixin els drets fonamentals de les dones. Tot i que els avenços en moviments feministes i socials han donat passes importants i han tingut èxits, encara trobem, però, una societat molt conservadora. A l'interior de les nostres comunitats hi trobem una cultura molt marcada i masclista, de pagesos que han de sostenir les famílies i que necessiten molt treball per trencar amb els rols i amb la idea que les dones han de dedicar-se a la cura de la llar i de la família.
-Al llarg dels tretze anys d'activisme, ha pogut veure canvis en aquestes matèries?
- Sí, el 2005 es va fer la primera trobada de dones pageses, es va començar a valorar la importància de crear una organització i es van crear els comitès de dones. Cap al 2015 ja es va formar la Coordinació dels comitès, el 2017 es va crear la Coordinadora de Dones de l'Associació Rio Cimitarra i l'any 2018 la Coordinadora del Nord-Orient Colombià i una coordinadora en l'àmbit nacional. Els avenços han estat significatius.
Farà deu anys que formem part de la Junta Directiva de l'organització i que la presidenta de l'ACRC és una dona i no són espais que s'aconsegueixen de la nit al dia sinó de la lluita que hem anat fent. I és un avenç significatiu per a nosaltres i per visibilitzar l'agenda política com a dones pageses.
-I aquesta llarga trajectòria com a activista l'ha portat a formar part del projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans. Què suposa formar-hi part?
- Ha estat molt important perquè ens dona l'oportunitat d'arribar a les institucions i als joves i explicar-los què passa al món. La idea és generar consciència crítica davant les situacions que vivim i defensar qüestions com el medi ambient, la violació de drets humans i altres conflictes que tenen lloc a molts països. Hem de donar eines als joves perquè entenguin en quin món estem i la importància de protegir-nos com a éssers humans. Crec que el projecte dona aquestes visions més obertes i aquestes possibilitats per teixir xarxes de solidaritat.
-Dins el projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans, quantes conferències ha ofert?
- Amb la clausura del projecte hauré fet al voltant de deu xerrades. La idea era poder apropar-nos als 28 municipis que formen part del projecte i ho hem aconseguit entre tots els activistes. Això ens enforteix com a organització pagesa i com a país, però també crec que enforteix aquí perquè deixes una empremta i cal continuar parlant sobre les problemàtiques d'altres llocs.
-A les xerrades que ha fet fins ara, quina és la resposta dels joves?
- Molts queden impressionats de no conèixer els contextos d'aquests països i es queden amb l'interès de continuar coneixent el tema i allò que passa al món. Les reflexions amb la defensa de la natura i dels drets humans és important perquè deixem la inquietud perquè puguin conèixer el context internacional.
-A banda dels joves, creu que hi ha un cert desconeixement general de la situació de Colòmbia?
- Sí, i, a més, els mitjans de comunicació sovint desinformen, tal com passa a Colòmbia. Els dos mitjans que tenim més grans són els que intenten arribar a altres països, però sense mostrar la realitat i és amb el que es queda la gent. Poder estar aquí explicant la meva experiència significa que estem transmetent la informació i que cal continuar treballant amb la divulgació dels drets humans que les institucions no treballen com cal.
-Finalment, mirant el futur: què n'espereu amb les eleccions generals de Colòmbia del pròxim 29 de maig?
- Hi ha un bloc alternatiu, una aliança feta per partits alternatius que plantegen un canvi al partit històric de Colòmbia i crec que tots tenim l'esperança d'aconseguir, per primera vegada, que un procés alternatiu arribi al poder. No obstant, totes les propostes alternatives que s'han presentat anteriorment han estat silenciades i els partits polítics, esborrats. Ens han implantat una por, però ens l'hem poguda treure per somiar amb un procés de transformació social, real i inclusiu que permeti garantir una vida digna per a la gent colombiana i pensar a canviar la política de guerra en una política de pau.
Estem cansats de la guerra, de l'estigmatització, de les violacions dels drets humans i és hora que a Colòmbia es puguin generar unes condicions en què la gent pugui expressar-se com vulgui i la joventut tingui garanties d'una vida digna. L'esperança hi està posada i tots els colombians i colombianes que volem la pau i la transformació estem treballant dur perquè es pugui aconseguir aquest resultat a la primera volta el dia 29 de maig.
L'activista forma part del projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans, una iniciativa que apropa les experiències d'activistes d'arreu del món fins a 28 municipis de Catalunya. El projecte busca sensibilitzar els joves catalans sobre qüestions com la defensa dels drets humans; la situació de les dones, els refugiats o el col·lectiu LGTB i la lluita pel medi ambient. En el marc d'aquesta iniciativa, Yurany Cuéllar ha visitat l'Institut Baix Camp per oferir una xerrada als alumnes de tercer d'ESO i parlar de la seva experiència com a activista a Colòmbia.
-Des de l'Associación Campesina Río Cimitarra quines lluites pels drets de les dones heu impulsat?
- Fa més de tretze anys que formo part de l'organització i volem emfatitzar que la lluita pels drets de les dones va més enllà de ser reconegudes com a dones pageses, saber que som un actor important dins el territori i que hem de poder participar en les decisions polítiques. Dins l'ACRC, vam crear un espai propi on abordar els problemes de les dones i la implementació d'un model capitalista i patriarcal que no permet que les dones siguem subjectes de drets, sinó que siguem objectes. Volem poder decidir sobre les nostres propostes, els nostres cossos i abordar les problemàtiques històriques de les dones.
El feminisme pagès ens dona aquestes eines per parlar sobre la història de les dones i explicar com hem anat resistint totes les polítiques i la violència permanents que hi ha a Colòmbia. Les dones han posat la vida i el cos per tirar endavant la societat, no es valora prou i encara es materialitza en un masclisme i uns rols que ens han imposat i que s'intenten trencar amb la participació en espais polítics.
-La situació política i social a Colòmbia és complicada i aquest mes hi ha eleccions. Quina és la situació de la dona pel que fa a drets?
- Doncs, de fet, a Colòmbia tenim moltes lleis per a les dones, se n'han publicat bastants, però es queden als papers i no s'implementen als territoris. No es fa una política que realment parli de les necessitats de les dones i que reculli un enfocament pagès, indígena o afrodescendent, que és una diversitat que tenim a Colòmbia. Les polítiques han d'abordar les necessitats de les dones i recollir aquests enfocaments.
A l'interior de les comunitats ens hem mobilitzat per poder visibilitzar aquestes lluites i plantejar propostes que garanteixin els drets fonamentals de les dones. Tot i que els avenços en moviments feministes i socials han donat passes importants i han tingut èxits, encara trobem, però, una societat molt conservadora. A l'interior de les nostres comunitats hi trobem una cultura molt marcada i masclista, de pagesos que han de sostenir les famílies i que necessiten molt treball per trencar amb els rols i amb la idea que les dones han de dedicar-se a la cura de la llar i de la família.
-Al llarg dels tretze anys d'activisme, ha pogut veure canvis en aquestes matèries?
- Sí, el 2005 es va fer la primera trobada de dones pageses, es va començar a valorar la importància de crear una organització i es van crear els comitès de dones. Cap al 2015 ja es va formar la Coordinació dels comitès, el 2017 es va crear la Coordinadora de Dones de l'Associació Rio Cimitarra i l'any 2018 la Coordinadora del Nord-Orient Colombià i una coordinadora en l'àmbit nacional. Els avenços han estat significatius.
Farà deu anys que formem part de la Junta Directiva de l'organització i que la presidenta de l'ACRC és una dona i no són espais que s'aconsegueixen de la nit al dia sinó de la lluita que hem anat fent. I és un avenç significatiu per a nosaltres i per visibilitzar l'agenda política com a dones pageses.
-I aquesta llarga trajectòria com a activista l'ha portat a formar part del projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans. Què suposa formar-hi part?
- Ha estat molt important perquè ens dona l'oportunitat d'arribar a les institucions i als joves i explicar-los què passa al món. La idea és generar consciència crítica davant les situacions que vivim i defensar qüestions com el medi ambient, la violació de drets humans i altres conflictes que tenen lloc a molts països. Hem de donar eines als joves perquè entenguin en quin món estem i la importància de protegir-nos com a éssers humans. Crec que el projecte dona aquestes visions més obertes i aquestes possibilitats per teixir xarxes de solidaritat.
-Dins el projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans, quantes conferències ha ofert?
- Amb la clausura del projecte hauré fet al voltant de deu xerrades. La idea era poder apropar-nos als 28 municipis que formen part del projecte i ho hem aconseguit entre tots els activistes. Això ens enforteix com a organització pagesa i com a país, però també crec que enforteix aquí perquè deixes una empremta i cal continuar parlant sobre les problemàtiques d'altres llocs.
L'activista ha ofert una xerrada als alumnes de l'Institut Baix Camp de Reus Foto: Cedida
-A les xerrades que ha fet fins ara, quina és la resposta dels joves?
- Molts queden impressionats de no conèixer els contextos d'aquests països i es queden amb l'interès de continuar coneixent el tema i allò que passa al món. Les reflexions amb la defensa de la natura i dels drets humans és important perquè deixem la inquietud perquè puguin conèixer el context internacional.
-A banda dels joves, creu que hi ha un cert desconeixement general de la situació de Colòmbia?
- Sí, i, a més, els mitjans de comunicació sovint desinformen, tal com passa a Colòmbia. Els dos mitjans que tenim més grans són els que intenten arribar a altres països, però sense mostrar la realitat i és amb el que es queda la gent. Poder estar aquí explicant la meva experiència significa que estem transmetent la informació i que cal continuar treballant amb la divulgació dels drets humans que les institucions no treballen com cal.
-Finalment, mirant el futur: què n'espereu amb les eleccions generals de Colòmbia del pròxim 29 de maig?
- Hi ha un bloc alternatiu, una aliança feta per partits alternatius que plantegen un canvi al partit històric de Colòmbia i crec que tots tenim l'esperança d'aconseguir, per primera vegada, que un procés alternatiu arribi al poder. No obstant, totes les propostes alternatives que s'han presentat anteriorment han estat silenciades i els partits polítics, esborrats. Ens han implantat una por, però ens l'hem poguda treure per somiar amb un procés de transformació social, real i inclusiu que permeti garantir una vida digna per a la gent colombiana i pensar a canviar la política de guerra en una política de pau.
Estem cansats de la guerra, de l'estigmatització, de les violacions dels drets humans i és hora que a Colòmbia es puguin generar unes condicions en què la gent pugui expressar-se com vulgui i la joventut tingui garanties d'una vida digna. L'esperança hi està posada i tots els colombians i colombianes que volem la pau i la transformació estem treballant dur perquè es pugui aconseguir aquest resultat a la primera volta el dia 29 de maig.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics