-
La recreació històrica que s'ha celebrat a Altafulla aquest diumenge en el marc de Tarraco Viva ha inclòs una demostració d'ús d'armes de l'època romana.
Ariadna Escoda/ACN
El festival Tarraco Viva ha encetat aquest cap de setmana la 24a edició, que enguany gira al voltant de les ciències humanístiques. Segons el director del certamen, Magí Seritjol, tot i que les ciències aplicades representen un pilar per a la societat actual, "no n'hi ha prou" i per això s'ha treballat en un programa que posa èmfasi en la història recent i l'arqueologia.
Així, s'han organitzat unes 300 activitats amb què s'espera recuperar xifres d'assistència d'abans de la pandèmia, quan unes 17.000 persones assistien al festival. Diversos municipis del Camp de Tarragona acullen propostes per a tots els públics, com és el cas d'Altafulla, on aquest diumenge s'ha fet una recreació històrica sobre legionaris romans de l'emperador August.
Poc menys d'un centenar de persones s'han trobat a l'espai de l'Era del Senyor, a Altafulla, per conèixer de primera mà com era un dia en la vida dels militars romans. Lluny de les escenes bèl·liques habituals, un narrador ha estat l'encarregat de posar context a les activitats quotidianes que desenvolupaven els legionaris, a més d'explicar les sensacions, aspiracions i obligacions d'aquestes persones. Els integrants del projecte Phoenix han donat vida a aquests personatges basant-se en una feina prèvia de documentació a partir de cartes, inscripcions en tombes de centurions i altres informacions. Al final de la recreació, s'ha fet una petita demostració de l'artilleria pròpia de l'època.
El públic que ha assistit a aquesta jornada ha estat majoritàriament de caràcter familiar i de proximitat. N'és un exemple Guillem Hidalgo, un pare de família provinent de Terrassa que ha aprofitat la programació d'aquest cap de setmana per passar uns dies entre Tarragona i Altafulla. Segons Hidalgo, aquesta és la primera vegada que participen a la Tarraco Viva, però no serà pas l'última.
Entre els assistents del festival, l'organització assegura que el certamen té un poder de convocatòria que va més enllà de Catalunya i arriba al País Valencià, l'Aragó, Madrid o el País Basc. Tot i això, el festival també atreu professors d'història o llatí, així com altres professionals vinculats en aquests àmbits. Segons el director de Tarraco Viva, Magí Seritjol, es tracta d'un públic que valora els nous formats que s'utilitzen per divulgar la història i que han servit de referència per altres festivals històrics internacionals.
A la vegada, el certamen no es concentra solament a la ciutat de Tarragona, sinó que s'escampa per diversos municipis com són Cambrils, Constantí, Altafulla, Vila-rodona i per primer cop enguany, Reus. Es tracta d'una situació que no és en va, tal com ha destacat Seritjol. "És una idea molt romana, era el que anomenaven ager; el territori es dividia en una part rústica i una d'urbana, nosaltres apostem per un festival de territori i no únicament d'una ciutat" ha defensat. L'edició d'enguany, amb unes 300 activitats repartides en una trentena d'espais, compta amb un pressupost d'uns 220.000 euros.
Aquest 2022 se celebren diverses efemèrides, com és el cas de la troballa de la tomba de Tutankamon ara fa cent anys, l'inici de les excavacions a la ciutat mesopotàmica d’Ur el 1922, el dos-cents aniversari del desxiframent dels jeroglífics egipcis per part de Jean-François Champollion o els dos-cents anys també del naixement de Heinrich Schliemann, el descobridor de Troia. Coincidint amb aquests fets, el festival ha preparat un programa en què les ciències humanístiques recuperen un protagonisme que segons Seritjol, al segle XXI s'ha quedat en un segon terme per darrere de les ciències aplicades. En aquesta línia, el director de Tarraco Viva ha remarcat que recordar el passat permet no només entendre un capítol de la història, sinó també comprendre el present.
Quan encara queda per endavant un altre cap de setmana amb activitats centrades en la història i l'arqueologia, Seritjol ja pensa en la vint-i-cinquena edició, que tindrà lloc l'any vinent. En aquesta línia, el director de Tarraco Viva ha apuntat a l'ACN que de cara a la pròxima edició es plantejarà obrir una nova finestra a la història, concretament sobre les cultures mesopotàmiques.
Així, s'han organitzat unes 300 activitats amb què s'espera recuperar xifres d'assistència d'abans de la pandèmia, quan unes 17.000 persones assistien al festival. Diversos municipis del Camp de Tarragona acullen propostes per a tots els públics, com és el cas d'Altafulla, on aquest diumenge s'ha fet una recreació històrica sobre legionaris romans de l'emperador August.
Poc menys d'un centenar de persones s'han trobat a l'espai de l'Era del Senyor, a Altafulla, per conèixer de primera mà com era un dia en la vida dels militars romans. Lluny de les escenes bèl·liques habituals, un narrador ha estat l'encarregat de posar context a les activitats quotidianes que desenvolupaven els legionaris, a més d'explicar les sensacions, aspiracions i obligacions d'aquestes persones. Els integrants del projecte Phoenix han donat vida a aquests personatges basant-se en una feina prèvia de documentació a partir de cartes, inscripcions en tombes de centurions i altres informacions. Al final de la recreació, s'ha fet una petita demostració de l'artilleria pròpia de l'època.
El públic que ha assistit a aquesta jornada ha estat majoritàriament de caràcter familiar i de proximitat. N'és un exemple Guillem Hidalgo, un pare de família provinent de Terrassa que ha aprofitat la programació d'aquest cap de setmana per passar uns dies entre Tarragona i Altafulla. Segons Hidalgo, aquesta és la primera vegada que participen a la Tarraco Viva, però no serà pas l'última.
Més d'una cinquantena de persones han assistit a la recreació històrica del projecte Phoenix a Altafulla aquest diumenge. Foto: Ariadna Escoda/ACN
Entre els assistents del festival, l'organització assegura que el certamen té un poder de convocatòria que va més enllà de Catalunya i arriba al País Valencià, l'Aragó, Madrid o el País Basc. Tot i això, el festival també atreu professors d'història o llatí, així com altres professionals vinculats en aquests àmbits. Segons el director de Tarraco Viva, Magí Seritjol, es tracta d'un públic que valora els nous formats que s'utilitzen per divulgar la història i que han servit de referència per altres festivals històrics internacionals.
A la vegada, el certamen no es concentra solament a la ciutat de Tarragona, sinó que s'escampa per diversos municipis com són Cambrils, Constantí, Altafulla, Vila-rodona i per primer cop enguany, Reus. Es tracta d'una situació que no és en va, tal com ha destacat Seritjol. "És una idea molt romana, era el que anomenaven ager; el territori es dividia en una part rústica i una d'urbana, nosaltres apostem per un festival de territori i no únicament d'una ciutat" ha defensat. L'edició d'enguany, amb unes 300 activitats repartides en una trentena d'espais, compta amb un pressupost d'uns 220.000 euros.
Les ciències humanístiques, al centre
Aquest 2022 se celebren diverses efemèrides, com és el cas de la troballa de la tomba de Tutankamon ara fa cent anys, l'inici de les excavacions a la ciutat mesopotàmica d’Ur el 1922, el dos-cents aniversari del desxiframent dels jeroglífics egipcis per part de Jean-François Champollion o els dos-cents anys també del naixement de Heinrich Schliemann, el descobridor de Troia. Coincidint amb aquests fets, el festival ha preparat un programa en què les ciències humanístiques recuperen un protagonisme que segons Seritjol, al segle XXI s'ha quedat en un segon terme per darrere de les ciències aplicades. En aquesta línia, el director de Tarraco Viva ha remarcat que recordar el passat permet no només entendre un capítol de la història, sinó també comprendre el present.
Quan encara queda per endavant un altre cap de setmana amb activitats centrades en la història i l'arqueologia, Seritjol ja pensa en la vint-i-cinquena edició, que tindrà lloc l'any vinent. En aquesta línia, el director de Tarraco Viva ha apuntat a l'ACN que de cara a la pròxima edició es plantejarà obrir una nova finestra a la història, concretament sobre les cultures mesopotàmiques.
