-
Gent dreta en un vagó d'un tren que fa el trajecte de Reus a Barcelona
Adrià de las Heras
Els greuges amb el servei ferroviari s’estenen per tot el país. Els problemes es manifesten de manera i intensitat diferent segons la demarcació, però pocs indrets queden satisfets. Les reclamacions al Camp de Tarragona són tres: els retards, falta d’infraestructures i l’alta velocitat.
"Aquest cap de setmana m’he passat més de sis hores al tren", denuncia el Jordi, usuari habitual del servei ferroviari perquè tot i ser de Reus estudia i viu a Barcelona.
Durant els dos últims caps de setmana (i el proper) els incidents s’han agreujat a les línies que connecten el sud de Catalunya amb Barcelona (R14, R15, R16, R17). Les obres del corredor mediterrani, entre Tarragona i Altafulla, alteren la freqüència de trens, la seva puntualitat i provoquen, fins i tot, transbordaments per carretera.
“Però d’aquests problemes tampoc te n’acabes d’assabentar. A vegades te n’adones a dalt del tren”, denuncia l’Aina, una altra estudiant reusenca que es troba en una situació similar a la del Jordi.
[noticiadiari]2/234818[/noticiadiari]
Malgrat les condicions d’aquestes darreres setmanes, l’Aina assenyala que aquests problemes no són fortuïts: “Jo tinc la sensació que, d’un temps ençà, els trens cada vegada van pitjor”, diu. Els joves coincideixen en destacar els retards i les males condicions en què viatgen.
A tall d’exemple: el tren de les 17:12 en direcció a Barcelona del passat 22 de maig va circular amb més de 35 minuts de retard. Els reusencs i les reusenques van poder agafar seient. Però a partir de Vila-seca, els passatgers no podien seure. Els passadissos d’aquells vagons de la sèrie 448, fabricats l’any 1987, s’omplien de gent que havia de fer tot el trajecte dreta.
Els diumenges són jornades en què molts joves de Reus i altres pobles de la demarcació agafen el tren per anar a estudiar a Barcelona. Les andanes de l’estació de la capital del Baix Camp s’omplen de nois i noies, maletes i bosses amb tàpers plens de menjar. Lluny d’una tarda de diumenge tranquil·la al sofà de casa, els passatgers s’enfronten a les afectacions habituals de Renfe.
[despiece]Durada del trajecte Reus-Barcelona
Tren: 89 minuts
Cotxe: 101 minuts (per l'AP-7) [/despiece]
El contrapunt el posa la Mar, una senyora que treballa tres dies a la setmana a Barcelona i viu a Reus: “el servei és dolent, però a vegades s’exagera molt. No acostumo a tenir problemes per retards”, reconeix. “Les meves crítiques principals són per la poca freqüència i per l’antiguitat d’alguns trens, que no són ni còmodes ni pràctics”, continua.
Aquesta no és una situació que només es visqui al Camp de Tarragona: passa a múltiples punts del país i, de fet, en altres indrets es veu agreujada. Tampoc és un secret a veus; la Generalitat ja ha adquirit compromisos per millorar el desplegament d’aquesta xarxa ferroviària i el seu servei.
El pla de govern de l’actual executiu ho presenta com un dels seus objectius: “Ampliar la xarxa de transport públic de tots els operadors ferroviaris, per aconseguir un augment de les freqüències i la millora de la intermodalitat i de la sostenibilitat”. Anuncis com els de les noves estacions a Bellissens i a l’aeroport són ben rebuts per la població del Camp. De totes maneres, abans exigeixen altres millores: “Malgrat les estacions, els retards continuaran existint, i la freqüència serà la mateixa. Molts dels problemes no quedaran resolts”, es queixa el Jordi.
Amb la situació actual a les estacions catalanes, i la supressió dels peatges a les autopistes, són pocs els incentius que fan que els joves catalans es desplacin a Barcelona en tren i no amb el seu cotxe.
"Aquest cap de setmana m’he passat més de sis hores al tren", denuncia el Jordi, usuari habitual del servei ferroviari perquè tot i ser de Reus estudia i viu a Barcelona.
"Els trens van cada vegada pitjor"
Durant els dos últims caps de setmana (i el proper) els incidents s’han agreujat a les línies que connecten el sud de Catalunya amb Barcelona (R14, R15, R16, R17). Les obres del corredor mediterrani, entre Tarragona i Altafulla, alteren la freqüència de trens, la seva puntualitat i provoquen, fins i tot, transbordaments per carretera.
“Però d’aquests problemes tampoc te n’acabes d’assabentar. A vegades te n’adones a dalt del tren”, denuncia l’Aina, una altra estudiant reusenca que es troba en una situació similar a la del Jordi.
[noticiadiari]2/234818[/noticiadiari]
Malgrat les condicions d’aquestes darreres setmanes, l’Aina assenyala que aquests problemes no són fortuïts: “Jo tinc la sensació que, d’un temps ençà, els trens cada vegada van pitjor”, diu. Els joves coincideixen en destacar els retards i les males condicions en què viatgen.
Usuàries del transport ferroviari, a l'andana de Sants, a Barcelona. Foto: Adrià de las Heras
A tall d’exemple: el tren de les 17:12 en direcció a Barcelona del passat 22 de maig va circular amb més de 35 minuts de retard. Els reusencs i les reusenques van poder agafar seient. Però a partir de Vila-seca, els passatgers no podien seure. Els passadissos d’aquells vagons de la sèrie 448, fabricats l’any 1987, s’omplien de gent que havia de fer tot el trajecte dreta.
La situació dels diumenges
Els diumenges són jornades en què molts joves de Reus i altres pobles de la demarcació agafen el tren per anar a estudiar a Barcelona. Les andanes de l’estació de la capital del Baix Camp s’omplen de nois i noies, maletes i bosses amb tàpers plens de menjar. Lluny d’una tarda de diumenge tranquil·la al sofà de casa, els passatgers s’enfronten a les afectacions habituals de Renfe.
[despiece]Durada del trajecte Reus-Barcelona
Tren: 89 minuts
Cotxe: 101 minuts (per l'AP-7) [/despiece]
El contrapunt el posa la Mar, una senyora que treballa tres dies a la setmana a Barcelona i viu a Reus: “el servei és dolent, però a vegades s’exagera molt. No acostumo a tenir problemes per retards”, reconeix. “Les meves crítiques principals són per la poca freqüència i per l’antiguitat d’alguns trens, que no són ni còmodes ni pràctics”, continua.
Compromís polític
Aquesta no és una situació que només es visqui al Camp de Tarragona: passa a múltiples punts del país i, de fet, en altres indrets es veu agreujada. Tampoc és un secret a veus; la Generalitat ja ha adquirit compromisos per millorar el desplegament d’aquesta xarxa ferroviària i el seu servei.
Una noia s'espera per pujar a tren cap a Reus, a l'estació de Sants, a Barcelona. Foto: Adrià de las Heras
El pla de govern de l’actual executiu ho presenta com un dels seus objectius: “Ampliar la xarxa de transport públic de tots els operadors ferroviaris, per aconseguir un augment de les freqüències i la millora de la intermodalitat i de la sostenibilitat”. Anuncis com els de les noves estacions a Bellissens i a l’aeroport són ben rebuts per la població del Camp. De totes maneres, abans exigeixen altres millores: “Malgrat les estacions, els retards continuaran existint, i la freqüència serà la mateixa. Molts dels problemes no quedaran resolts”, es queixa el Jordi.
Amb la situació actual a les estacions catalanes, i la supressió dels peatges a les autopistes, són pocs els incentius que fan que els joves catalans es desplacin a Barcelona en tren i no amb el seu cotxe.
