-
Una panoràmica de Porrera
Joan ggk
Vet aquí que, quan només s’esperava el gori-gori pel grup teatral reusenc El Trole, després de la llarga sequera pandèmica, les iniciatives es reprenen amb força: torna a l’escena aquest actiu col·lectiu format en el camí pendular de Reus a Tarragona, i viceversa (d’aquí el seu nom en record ja llunyà d’aquell autobús electrificat). A la plaça de l’Església de Porrera, el proper dissabte 16 de juliol, El Trole entomarà la lectura dramatitzada de la peça Poble lliure de Porrera, de Josep Robrenyo (1780-1838).
L’obra, que originalment es deia Numància de Catalunya o lliure poble de Porrera, fou escrita i representada en català poc després d’esdevenir-se els fets a què es refereix: el saqueig i l’incendi de la vila, ferventment liberal, l’11 de juliol de 1822, per part d’una nombrosa partida de reialistes, l’opció favorable a l’absolutisme i que poc anys després serien el carlins. A la tardor del mateix 1822, la companyia de Robrenyo l’estrenà a Barcelona, aviat en farà 200 anys.
Ramon Llop, director del Trole, Antoni Nomen, bon amic del grup i poeta, i Quim Besora, signant d’aquest escrit i interessat en el Trienni Liberal (del 1820 al 1823), ens apropàrem a Porrera per parlar amb l’Ajuntament, on trobàrem una acollida cordial i còmplice per part del seu alcalde. La lectura dramatitzada de Poble lliure de Porrera s’integrà en un programa més ampli, de nivell intel·lectual i artístic.
El 9 de juliol s’oferí una conferència de Ramon Arnabat, professor de la URV i especialista en el període referit; el divendres 15 de juliol se celebrarà el concert titulat Porrera crema 1822-2022 a càrrec del quartet integrat per David Fernàndez, Feliu Ventura, Borja Penalba i Mireia Vives; i l’endemà, dia 16, el professor de l’Institut del Teatre Albert Mestre situarà la importància del teatre de Josep Robrenyo, i de la peça comentada en particular, en un moment clau de l’evolució de l’escena catalana.
Què ha trobat la gent del Trole, de Reus, en aquesta obra teatral? Primer, el fet que Robrenyo fou un escriptor dramàtic i un actor català durant el Trienni, cosa que dificulta de situar la seva producció escrita i representada: si ho fem a la decadència literària aquesta no devia ser-ho tant, de decadent; si el situem com a capdavanter de la Renaixença, bastant abans de l’Oda a la Pàtria d’Aribau, de 1833, la tal Renaixença no degué tenir un origen tan floralesc com s’ha repetit tòpicament, en ser Robrenyo un autor essencialment polititzat, que utilitzà sobretot el teatre i la llengua per fer apologia de la causa liberal.
Un autor que emprà amb gràcia recursos dramàtics, com són ara com la vivacitat i l’efectisme de l’acció, perseguint un efecte didàctic. Paral·lelament, i en sintonia amb aquest teatre, el país vivia una revifada esclatant de la premsa política: un bon exemple el tenim a la reusenca Diana Constitucional política y mercantil de la villa de Reus, que precisament recollí a les seves pàgines el relat coetani dels fets del setge i de la crema de Porrera.
En segon lloc, malgrat que les obres de Robrenyo d’aquell període eren d’un maniqueisme de broc gros, qualificable fins i tot de mitinaire, creiem que encertà a trobar i a posar en evidència en el seu teatre les causes socials i econòmiques més profundes de tanta violència com corria (anys de sequeres i pestilències, una ruralia totalment depauperada i famèlica que fornia sobretot les partides faccioses i, potser també a l’altre bàndol, la implicació per un sou a la Milícia Nacional).
La situació es polaritzà de manera notòria al voltant de la religió: uns, els servils, culs de sagristia; els altres, els liberals, abanderats de l’anticlericalisme. Josep Robrenyo ho exposa tot plegat en aquest petit text teatral, Poble lliure de Porrera, que serà objecte d’una treballada lectura dramatitzada en esdevenir-se’n el bicentenari.
Tinguem present, també, la seva relació amb un període com fou el Trienni Liberal, potser breu però cabdal: encara no existien els partits polítics, però sí formes embrionàries com les tertúlies patriòtiques, els cafès i les lògies maçòniques o paramaçòniques, com les dels exaltats comuneros i les dels carbonaris, importades les darreres per exiliats provinents de les fracassades revolucions del Piemont i de Nàpols... Un moment on la reacció es fonamentava en una Església Catòlica militant, farcida de frares trabucaires, defensora de la Inquisició i l’Antic Règim (el monestir d’Escaladei, senyor del Priorat, segur que en aquelles dates era un emblema pels conservadors alçats, que consideraven Porrera una mena de quist social que calia exterminar com calgués).
I, enfrontant-se a la reacció, una burgesia massa feble, que se serví de quadres, qualificats però porucs i espantats, provinents de l’antiga burocràcia bastida pel despotisme il·lustrat borbònic. Sense oblidar el paper fonamental exercit en defensa de les llibertats pels municipis i per les diputacions; i sobretot, com evidencien els fets històrics de Porrera i l’obra teatral, per la Milícia Nacional, dirigida pels alcaldes. La Milícia Nacional fou baluard del regim constitucional: les potents forces reaccionaries de l’interior no pogueren abatre-la i calgué la invasió d’una força estrangera, com foren els 100.000 Fills de Sant Lluís francesos enviats de la mà de la Santa Aliança.
Segurament la història de la lluita per assolir la democràcia a Espanya ha estat la constatació reiterada d’un fracàs, però aquest combat per la democràcia ha existit, i té un exemple capdavanter en la defensa ardida de la Constitució de 1812 que demostrà Porrera, aquell acte de sacrifici heroic d’ara ja fa 200 anys. El Trole ha volgut presentar la lectura com si fos una sessió de radioteatre, situada temporalment al moment dels Fets d’Octubre de 1934, en paral·lel a un altre moment de combat durant la fallida proclamació de la República Catalana pel president Lluís Companys, en la II República Espanyola (de Porrera, per aquests fets, set ciutadans foren empresonats, als vaixells de Tarragona, la qual cosa vol dir l’Ajuntament i el lideratge del poble).
Ens podem preguntar pel perquè d’aquesta llicència. L’aposta respon a dues raons: la primera és aportar teatralitat a la lectura dramatitzada de l’obra; i la segona raó, potser més rellevant, la trobem a significar que la defensa de la Constitució de 1812, que dugué Porrera a la massacre de 1822, lluny de ser un fet puntual, conforma un tarannà de defensa del progrés i de la llibertat mantingut a través del temps. El Trole, la seva gent, confia, amb els nervis de l’estrena, que aquesta lectura dramatitzada de Poble lliure poble de Porrera agradi, primer, a les porrerenques i als porrerencs (els porrerans, que deia Robrenyo) i, després, a tots els forasters que s’hi acostin.
Quim Besora (El Trole, Reus)
PART PRIMERA DE POBLE LLIURE DE PORRERA
Capità de la Milícia Nacional: ―Senyor alcalde, los vils la partida han envoltat dels nostres milicians. És lo número tan gran que són cent per lo menos, mes diuen los porrerans: ¡Primer morir que rendits! i no es volen entregar.
Alcalde de Porrera: ―¿I consentirem que morin aquests valents germans? ¡A la muntanya tothom!…
Capità de la Milícia Nacional: ―¡És que en la vila entraran!...
SEGONA PRIMERA DE POBLE LLIURE DE PORRERA
Fra Xacó: ―¿Volíeu Constitució? Constitució vos hem dat. ¿Volíeu que la traguéssim? Tragueu vosaltres, malvats, la devastació, l’incendi, los insults, robos i sang.
L’obra, que originalment es deia Numància de Catalunya o lliure poble de Porrera, fou escrita i representada en català poc després d’esdevenir-se els fets a què es refereix: el saqueig i l’incendi de la vila, ferventment liberal, l’11 de juliol de 1822, per part d’una nombrosa partida de reialistes, l’opció favorable a l’absolutisme i que poc anys després serien el carlins. A la tardor del mateix 1822, la companyia de Robrenyo l’estrenà a Barcelona, aviat en farà 200 anys.
Cartell de l'acte Foto: Cedida
Ramon Llop, director del Trole, Antoni Nomen, bon amic del grup i poeta, i Quim Besora, signant d’aquest escrit i interessat en el Trienni Liberal (del 1820 al 1823), ens apropàrem a Porrera per parlar amb l’Ajuntament, on trobàrem una acollida cordial i còmplice per part del seu alcalde. La lectura dramatitzada de Poble lliure de Porrera s’integrà en un programa més ampli, de nivell intel·lectual i artístic.
El 9 de juliol s’oferí una conferència de Ramon Arnabat, professor de la URV i especialista en el període referit; el divendres 15 de juliol se celebrarà el concert titulat Porrera crema 1822-2022 a càrrec del quartet integrat per David Fernàndez, Feliu Ventura, Borja Penalba i Mireia Vives; i l’endemà, dia 16, el professor de l’Institut del Teatre Albert Mestre situarà la importància del teatre de Josep Robrenyo, i de la peça comentada en particular, en un moment clau de l’evolució de l’escena catalana.
Què ha trobat la gent del Trole, de Reus, en aquesta obra teatral? Primer, el fet que Robrenyo fou un escriptor dramàtic i un actor català durant el Trienni, cosa que dificulta de situar la seva producció escrita i representada: si ho fem a la decadència literària aquesta no devia ser-ho tant, de decadent; si el situem com a capdavanter de la Renaixença, bastant abans de l’Oda a la Pàtria d’Aribau, de 1833, la tal Renaixença no degué tenir un origen tan floralesc com s’ha repetit tòpicament, en ser Robrenyo un autor essencialment polititzat, que utilitzà sobretot el teatre i la llengua per fer apologia de la causa liberal.
Un autor que emprà amb gràcia recursos dramàtics, com són ara com la vivacitat i l’efectisme de l’acció, perseguint un efecte didàctic. Paral·lelament, i en sintonia amb aquest teatre, el país vivia una revifada esclatant de la premsa política: un bon exemple el tenim a la reusenca Diana Constitucional política y mercantil de la villa de Reus, que precisament recollí a les seves pàgines el relat coetani dels fets del setge i de la crema de Porrera.
En segon lloc, malgrat que les obres de Robrenyo d’aquell període eren d’un maniqueisme de broc gros, qualificable fins i tot de mitinaire, creiem que encertà a trobar i a posar en evidència en el seu teatre les causes socials i econòmiques més profundes de tanta violència com corria (anys de sequeres i pestilències, una ruralia totalment depauperada i famèlica que fornia sobretot les partides faccioses i, potser també a l’altre bàndol, la implicació per un sou a la Milícia Nacional).
La situació es polaritzà de manera notòria al voltant de la religió: uns, els servils, culs de sagristia; els altres, els liberals, abanderats de l’anticlericalisme. Josep Robrenyo ho exposa tot plegat en aquest petit text teatral, Poble lliure de Porrera, que serà objecte d’una treballada lectura dramatitzada en esdevenir-se’n el bicentenari.
Lliberals i conservadors durant el Trienni Liberal Foto: Arxiu
Tinguem present, també, la seva relació amb un període com fou el Trienni Liberal, potser breu però cabdal: encara no existien els partits polítics, però sí formes embrionàries com les tertúlies patriòtiques, els cafès i les lògies maçòniques o paramaçòniques, com les dels exaltats comuneros i les dels carbonaris, importades les darreres per exiliats provinents de les fracassades revolucions del Piemont i de Nàpols... Un moment on la reacció es fonamentava en una Església Catòlica militant, farcida de frares trabucaires, defensora de la Inquisició i l’Antic Règim (el monestir d’Escaladei, senyor del Priorat, segur que en aquelles dates era un emblema pels conservadors alçats, que consideraven Porrera una mena de quist social que calia exterminar com calgués).
I, enfrontant-se a la reacció, una burgesia massa feble, que se serví de quadres, qualificats però porucs i espantats, provinents de l’antiga burocràcia bastida pel despotisme il·lustrat borbònic. Sense oblidar el paper fonamental exercit en defensa de les llibertats pels municipis i per les diputacions; i sobretot, com evidencien els fets històrics de Porrera i l’obra teatral, per la Milícia Nacional, dirigida pels alcaldes. La Milícia Nacional fou baluard del regim constitucional: les potents forces reaccionaries de l’interior no pogueren abatre-la i calgué la invasió d’una força estrangera, com foren els 100.000 Fills de Sant Lluís francesos enviats de la mà de la Santa Aliança.
Segurament la història de la lluita per assolir la democràcia a Espanya ha estat la constatació reiterada d’un fracàs, però aquest combat per la democràcia ha existit, i té un exemple capdavanter en la defensa ardida de la Constitució de 1812 que demostrà Porrera, aquell acte de sacrifici heroic d’ara ja fa 200 anys. El Trole ha volgut presentar la lectura com si fos una sessió de radioteatre, situada temporalment al moment dels Fets d’Octubre de 1934, en paral·lel a un altre moment de combat durant la fallida proclamació de la República Catalana pel president Lluís Companys, en la II República Espanyola (de Porrera, per aquests fets, set ciutadans foren empresonats, als vaixells de Tarragona, la qual cosa vol dir l’Ajuntament i el lideratge del poble).
Ens podem preguntar pel perquè d’aquesta llicència. L’aposta respon a dues raons: la primera és aportar teatralitat a la lectura dramatitzada de l’obra; i la segona raó, potser més rellevant, la trobem a significar que la defensa de la Constitució de 1812, que dugué Porrera a la massacre de 1822, lluny de ser un fet puntual, conforma un tarannà de defensa del progrés i de la llibertat mantingut a través del temps. El Trole, la seva gent, confia, amb els nervis de l’estrena, que aquesta lectura dramatitzada de Poble lliure poble de Porrera agradi, primer, a les porrerenques i als porrerencs (els porrerans, que deia Robrenyo) i, després, a tots els forasters que s’hi acostin.
Quim Besora (El Trole, Reus)
PART PRIMERA DE POBLE LLIURE DE PORRERA
Capità de la Milícia Nacional: ―Senyor alcalde, los vils la partida han envoltat dels nostres milicians. És lo número tan gran que són cent per lo menos, mes diuen los porrerans: ¡Primer morir que rendits! i no es volen entregar.
Alcalde de Porrera: ―¿I consentirem que morin aquests valents germans? ¡A la muntanya tothom!…
Capità de la Milícia Nacional: ―¡És que en la vila entraran!...
SEGONA PRIMERA DE POBLE LLIURE DE PORRERA
Fra Xacó: ―¿Volíeu Constitució? Constitució vos hem dat. ¿Volíeu que la traguéssim? Tragueu vosaltres, malvats, la devastació, l’incendi, los insults, robos i sang.
