“No hi havia res a dir, i ningú no deia res; aquesta és la veritat”. En moments com els d’avui, hi ha molt poques paraules que puguin afegir res al que ja s’haurà dit, o que permetin el consol necessari pel dol que ens atribola. És per això que em faig meus un dels versos del poema “No hi havia res a dir” de Xavier Amorós Sola, un home de Reus, un home de cultura, un home compromès. La nostra ciutat perd alhora, en aquest reusenc, l’activista polític, progressista i catalanista, l’autor, l’implicat en tants àmbits de la ciutat. I tanmateix —per molt tòpic que pugui semblar— el seu llegat es manté a través d’una bellíssima obra poètica, merescudament premiada, així com a través de tot un teixit literari en tants registres com va conrear.
Amorós desprenia en el tracte i les paraules una serena tranquil·litat, una saviesa gens ufanosa, tot al contrari, generosa i afable, pedagògica, podríem dir. En els darrers dies vaig tenir l’honor de visitar-lo i, fins i tot, el darrer cop, de comunicar-li que Reus celebrarà l’Any Amorós el 2023, una efemèride que servirà per conèixer i reconèixer la seva obra i figura, reconeguda arreu del país i que tindrà com a epicentre la biblioteca municipal que porta el seu nom. Un reconeixement més que se suma al nomenament de fill il·lustre de la nostra ciutat per part del consistori l’any 1993, la Creu de Sant Jordi i el nomenament Doctor Honoris Causa per la Universitat Rovira i Virgili. Honors que havia guanyat, un per un i que ara s’afegeixen de manera indestriable al seu record.
Només tenim paraules d’agraïment per la feina d’Amorós en defensa de la cultura catalana, com per exemple amb la reorganització del teatre català a la nostra ciutat, o pel ferm compromís polític i de lluita antifranquista, en la seva participació des de la clandestinitat en iniciatives culturals i intel·lectuals a favor de la represa cultural i lingüística catalana.
“Era un poeta que treballava en una botiga”, així el van definir els amics d’Amorós en la presentació del cinquè i darrer volum de l’obra de l’escriptor reusenc “Els braços del vent” ara farà 5 anys a la Biblioteca Central Xavier Amorós. Un acte de justícia literària i poètica. Un acte per subratllar, encara més, la importància de la figura d’Amorós per a la nostra ciutat. Per la seva vinculació amb el Centre de Lectura, la col·laboració en el setmanari Mestral, per la participació en la fundació de la Unió de Botiguers, per tants papers com va saber jugar, ens n’hem de sentir orgulloses i orgullosos de ser-ne conciutadans i que la biblioteca central de Reus en dugui el nom.
No voldríem fer un catàleg, un llistat de mèrits que no sabríem acabar, ni tampoc subratllar-ne més un i no pas un altre. És tan sols un agraïment sincer per tots aquest anys que hem tingut la sort del seu compromís amb la ciutat, la terra i la cultura. I sí, em cal tornar als seus versos, un de “Enyoro la terra”, malgrat que us convido a recuperar en les vostres lectures la veu d’Amorós que, per descomptat, trobareu a les nostres biblioteques.
“Sento el colp de molts càvecs alhora, com si hagués romput la corda del temps. Evoco aquell fang noblíssim que feia dolorosa la partença”.
La partença és dolorosa. El record, dolcíssim.
Daniel Recasens Salvador és regidor de Cultura i Política Lingüística
Amorós desprenia en el tracte i les paraules una serena tranquil·litat, una saviesa gens ufanosa, tot al contrari, generosa i afable, pedagògica, podríem dir. En els darrers dies vaig tenir l’honor de visitar-lo i, fins i tot, el darrer cop, de comunicar-li que Reus celebrarà l’Any Amorós el 2023, una efemèride que servirà per conèixer i reconèixer la seva obra i figura, reconeguda arreu del país i que tindrà com a epicentre la biblioteca municipal que porta el seu nom. Un reconeixement més que se suma al nomenament de fill il·lustre de la nostra ciutat per part del consistori l’any 1993, la Creu de Sant Jordi i el nomenament Doctor Honoris Causa per la Universitat Rovira i Virgili. Honors que havia guanyat, un per un i que ara s’afegeixen de manera indestriable al seu record.
Només tenim paraules d’agraïment per la feina d’Amorós en defensa de la cultura catalana, com per exemple amb la reorganització del teatre català a la nostra ciutat, o pel ferm compromís polític i de lluita antifranquista, en la seva participació des de la clandestinitat en iniciatives culturals i intel·lectuals a favor de la represa cultural i lingüística catalana.
“Era un poeta que treballava en una botiga”, així el van definir els amics d’Amorós en la presentació del cinquè i darrer volum de l’obra de l’escriptor reusenc “Els braços del vent” ara farà 5 anys a la Biblioteca Central Xavier Amorós. Un acte de justícia literària i poètica. Un acte per subratllar, encara més, la importància de la figura d’Amorós per a la nostra ciutat. Per la seva vinculació amb el Centre de Lectura, la col·laboració en el setmanari Mestral, per la participació en la fundació de la Unió de Botiguers, per tants papers com va saber jugar, ens n’hem de sentir orgulloses i orgullosos de ser-ne conciutadans i que la biblioteca central de Reus en dugui el nom.
No voldríem fer un catàleg, un llistat de mèrits que no sabríem acabar, ni tampoc subratllar-ne més un i no pas un altre. És tan sols un agraïment sincer per tots aquest anys que hem tingut la sort del seu compromís amb la ciutat, la terra i la cultura. I sí, em cal tornar als seus versos, un de “Enyoro la terra”, malgrat que us convido a recuperar en les vostres lectures la veu d’Amorós que, per descomptat, trobareu a les nostres biblioteques.
“Sento el colp de molts càvecs alhora, com si hagués romput la corda del temps. Evoco aquell fang noblíssim que feia dolorosa la partença”.
La partença és dolorosa. El record, dolcíssim.
Daniel Recasens Salvador és regidor de Cultura i Política Lingüística
Etiquetes:
