Va ser el passat dilluns quan
Cs Reus va anunciar, en roda de premsa, que
Débora García serà la
candidata a l'alcaldia de cara a les
eleccions municipals de 2023. L'actual portaveu del grup municipal al ple tornarà a encapçalar la llista espanyolista després de donar-se a conèixer a l'anterior cita electoral, tres anys enrere. Acompanyada per
Carlos Carrizosa, la líder taronja a la capital del Baix Camp va exposar que "volem un ajuntament que representi tots els veïns" i va culpar les formacions independentistes d'haver "cronificat" el procés "per treure'n profit polític".
Afirmació curiosa, si recordem que les principals accions de Cs en l'actual mandat han tingut un marcat component ideològic, i que als debats al ple ha arribat a referir-se a l'Alemanya dels anys 30 per carregar contra la "dèria" que altres grups municipals tenen per defensar la llengua catalana. El cas és que Ciutadans és, fins al moment,
l'últim partit que ha presentat alcaldable amb els comicis del maig de l'any que ve a l'horitzó. Dels grups que tenen representació,
s'esperen novetats d'Ara Reus i la CUP.
Llauradó, la primera
Qui va trencar el gel, en aquest sentit, va ser ERC Reus. Noemí Llauradó ja va ser la candidata a les eleccions de 2015 (dos regidors) i les de 2019 (sis). Fa tres anys, els grans resultats aconseguits van fer que des de determinats entorns es plantegés una alternativa de govern a
l'alcalde Carles Pellicer amb els socialistes i els cuparies. No obstant això, es va reeditar l'aliança entre Junts, els republicans i Ara. Una altra de les novetats del mandat ha estat la vicealcaldia, en mans de la pròpia Llauradó, i a més aquesta ha assolit la presidència de la Diputació de Tarragona.
Setmanes enrere, en un acte per fer balanç dels tres anys del mandat, Llauradó va assenyalar que "ara sí" que "toca" que el partit lideri la ciutat "des de l'alcaldia".
El discurs de Llauradó i ERC ha posat sobre la taula el concepte del
Reus sencer, i aquest s'ha concebut per subratllar que el seu projecte "té en compte els veïns del tomb de ravals i els dels de la resta de barris; que tingui en compte els aturats, els emprenedors, els que són a la colla sardanista i a la casa d'Andalusia". En tot cas, els republicans saben que en un context com l'actual
les majories són poc freqüents i que, en conseqüència, i de complir-se determinats pronòstics que els donen la victòria, hauran de cercar pactes i aliances amb altres.
El PSC i la seva aposta per un "govern de progrés"
I d'entrada, un possible soci podria ser el PSC d'
Andreu Martín. Fa tres anys, per a ERC, l'aplicació del 155 va ser un motiu de pes per no explorar una alternativa al govern fins llavors existent. En un any, però,
les coses podrien ser força més senzilles. Tot dependrà, això sí, dels resultats d'uns i altres. Sigui com sigui, el líder dels socialistes reusencs ha reiterat en diverses aparicions públiques que "ara és el moment" per recuperar la batllia de la ciutat després de perdre-la el 2010.
Al
juny, Martín va assenyalar a
Reusdigital.cat que "tenim molt clar qui pot ser el nostre soci" i que la seva aposta passava per un "govern de progrés" per a la capital del Baix Camp.
A l'hora de perfilar la llista amb la qual vol assolir l'alcaldia (en el seu moment Martín va indicar que vol obtenir 10.000 vots), Martín va admetre que "compto amb els regidors actuals, però cal introduir
nous perfils. La governança que esperem requereix perfils que ara per ara no tenim". L'estratègia, pel que hem vist en els últims mesos, passa per apel·lar la ciutadania dels barris més enllà del tomb de ravals. Potser és per això que fa uns dies es va plantar al
barri Fortuny, per fer balanç de la tasca a l'oposició els últims tres anys, apostar per la reforma del mercat del Carrilet i, de passada, carregar contra la delegada del Govern,
Teresa Pallarès, qui també és l'alcaldable de Junts per Reus.
"De res serveix tenir una delegada del Govern de Catalunya a Reus si aquesta no lluita perquè es facin realitat les inversions a la ciutat”, va dir, Martín, en al·lusió a projectes lligats a la Salut, com són el dispensari del barri Gaudí (tancat des de la pandèmia) i el desdoblament del CAP Sant Pere (i que donarà servei de proximitat al barri del Carme quan sigui una realitat). L'actual regidora d'Economia i Habitatge liderarà la llista de la
llista sobiranista, un cop s'ha donat a conèixer la renúncia de Pellicer i la regidora Montserrat Vilella va deixar la regidoria de Benestar Social.
Amb tot, l'accés de Pallarès al lloc d'alcaldable se'l va haver de disputar amb
Víctor Terradellas, polèmica inclosa per la seva impugnació del procés de primàries i la seva posterior renúncia. Entrevistada per aquest mitjà dies després de ser proclamada oficialment, la prioratina va assegurar que es veu en un "escenari guanyador" l'any vinent, i no va descartar el diàleg amb cap altra força, tampoc amb el PSC. Malgrat això, va voler deixar clar que
prioritzarà les converses postelectorals amb les llistes independentistes.
Encara a l'actual govern, Ara Reus ha de revelar les seves intencions de futur per al 2023, com ja s'ha apuntat anteriorment. A l'oposició, amb Cs ja amb alcaldable, resta per esclarir qui encapçalarà el projecte cupaire amb la marxa de dos importants actius com són la portaveu,
Marta Llorens, i el regidor
Edgar Fernández. El regidor no adscrit,
Raúl Meléndez, tampoc s'ha manifestat públicament sobre el seu pas a la política (si és el cas).
I de les forces sense representació actual al plenari, tan sols el
PP ha engegat la maquinària per concòrrer a les eleccions municipals amb
Sebastià Domènech. Encara en l'àmbit unionista, tot fa pensar que Vox optarà per presentar-se als comicis (tot i que els resultats de 2019 no van ser els esperats). De confirmar-se la seva entrada al ple, caldrà veure quina és la reacció de la resta de forces. Al Parlament, posem per cas, s'ha optat per un cordó sanitari per aïllar l'extrema dreta. Finalment, haurem d'estar pendents dels comuns i de Podem, o de la irrupció de possibles noves llistes.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics