-
Una imatge del Centre Cultural Església Vella
Infocamp/ GDDCT
El Centre Cultural Església Vella de Mont-roig acollirà fins al 7 d’octubre l’exposició La Masia a la llum de la lluna, una interpretació personal de l’artista local Joan Vilà que analitza el quadre homònim que Miró va pintar ara fa un segle. La mostra és un projecte del Centre d’Estudis Mont-rogencs amb el suport de l’ajuntament, i forma part del centenari de la Masia.
La mostra, amb entrada lliure, es podrà visitar de dilluns a dissabte (de 9 del matí a dos quarts de 2 del migdia, i de 5 de la tarda a dos quarts de 8 del vespre). El diumenge es podrà visitar de dos quarts de 10 del matí a dos quarts de 2 del migdia.
Vilà recorda que “l’estiu de 1921, ara fa 101 anys, Joan Miró començà a pintar La Masia. Un quadre que duia al cap des de feia temps. Desitjava pintar un quadre important i, a fe de déu que ho fou. Però no va ser fàcil, perquè el pintor travessava una etapa marcada per les ensopegades, de les quals, la més crua va ser el fracàs de l’exposició a La Licorne de París, una exposició per la qual ho havia apostat tot. Ell sabia que així no podia continuar, que havia de capgirar la seva situació vital i La Masia en seria el desllorigador”.
Vilà, que fa tres anys que diu que treballa en aquest projecte de desconstrucció i interpretació del quadre, recorda que Miró, “un cop al mas, comença a pintar com un foll i, posseït per la rauxa, converteix el que podia havia sigut un quadre més en una obra mestra en la qual aboca tot el seu geni creatiu. Miró va dir que La Masia fou el resum de tota la seva vida al camp. Unes paraules què no sabem què volen dir, però que, per conèixer el seu veritable abast, no podem fer una altra cosa que estudiar a fons el quadre”.
Precisament, això és el que ha fet Vilà en aquesta exposició que ara arriba a l'Església Vella: "analitzar amb cura fins al més mínim detall, per nimi que sembli, per anar teixint un discurs i així tractar de copsar tots els simbolismes amagats que Miró va deixar en aquesta obra mestra", segons l'organització. L’exposició incorpora un vídeo que analitza tot aquest simbolisme de La Masia, segons la visió particular de Vilà, de forma molt visual i entenedora.
Entrada lliure
La mostra, amb entrada lliure, es podrà visitar de dilluns a dissabte (de 9 del matí a dos quarts de 2 del migdia, i de 5 de la tarda a dos quarts de 8 del vespre). El diumenge es podrà visitar de dos quarts de 10 del matí a dos quarts de 2 del migdia.
Vilà recorda que “l’estiu de 1921, ara fa 101 anys, Joan Miró començà a pintar La Masia. Un quadre que duia al cap des de feia temps. Desitjava pintar un quadre important i, a fe de déu que ho fou. Però no va ser fàcil, perquè el pintor travessava una etapa marcada per les ensopegades, de les quals, la més crua va ser el fracàs de l’exposició a La Licorne de París, una exposició per la qual ho havia apostat tot. Ell sabia que així no podia continuar, que havia de capgirar la seva situació vital i La Masia en seria el desllorigador”.
Deconstrucció i interpretació"
Vilà, que fa tres anys que diu que treballa en aquest projecte de desconstrucció i interpretació del quadre, recorda que Miró, “un cop al mas, comença a pintar com un foll i, posseït per la rauxa, converteix el que podia havia sigut un quadre més en una obra mestra en la qual aboca tot el seu geni creatiu. Miró va dir que La Masia fou el resum de tota la seva vida al camp. Unes paraules què no sabem què volen dir, però que, per conèixer el seu veritable abast, no podem fer una altra cosa que estudiar a fons el quadre”.
Precisament, això és el que ha fet Vilà en aquesta exposició que ara arriba a l'Església Vella: "analitzar amb cura fins al més mínim detall, per nimi que sembli, per anar teixint un discurs i així tractar de copsar tots els simbolismes amagats que Miró va deixar en aquesta obra mestra", segons l'organització. L’exposició incorpora un vídeo que analitza tot aquest simbolisme de La Masia, segons la visió particular de Vilà, de forma molt visual i entenedora.
Cartell de l'exposició Foto: Cedida
