-
ACN
Dies enrere, des de la regidoria de Salut de l'Ajuntament es va avançar que s'està treballant en la preparació d'un pla local de detecció de la conducta suïcida. Aquest, segons el regidor Òscar Subirats, s'ha concebut com una "eina estratègica" per abordar quelcom que, en el context de la crisi sanitària arran de la covid-19, "ha pres una altra dimensió". "El que està clar és que la pandèmia ha causat una major inestabilitat a algunes persones, si bé quan parlem del suïcidi parlem d'una realitat subjacent molt d'abans", precisa a Reusdigital.cat.
La voluntat, assenyala Subirats, és la "poder actuar des del minut zero" davant de la conducta suïcida. En aquest sentit, el regidor apunta a una acció "de salut comunitària" per poder "donar respostes" a tota la població quan del que es tracta és de promoure un bon estat "social i emocional". Tot plegat va conduir la regidoria a plantejar-se l'impuls del pla, justament quan l'Associació catalana per a la prevenció del suïcidi (ACPS) havia optat per establir-se a la capital del Baix Camp.
L'entitat i el consistori, doncs, miren de cooperar a l'hora de desenvolupar les accions adequades en matèria de salut mental. L'ACPS s'ha instal·lat al centre cívic del Carme (el dijous a la tarda, amb cita prèvia) i ara ambdues parts han impulsat conjuntament una sèrie d'activitats en el marc del Dia mundial de la prevenció del suïcidi, el 10 de setembre. La seva representant a la ciutat, Laura Horcajo, va intervenir en una xerrada titulada Gabriel Ferrater i els mites del suïcidi, que va tenir lloc a la biblioteca Xavier Amorós fa unes setmanes.
Per a Horcajo, que una administració local treballi en la redacció i implantació d'un document com el que es prepara a Reus "és una molt bona notícia". "A nivell estratègic, per a una entitat com la nostra el suport institucional és important, perquè d'aquesta manera la nostra tasca és més visible i es dona a conèixer", subratlla. També celebra la possibilitat "d'haver pogut aportar idees" al pla de prevenció. És aquesta una eina, apunta, que per ara no és gaire habitual en altres municipis.
"Comencem a veure localitats on es desenvolupen plans o protocols, en aquest camp. Però no, no és freqüent", indica Horcajo. Això és així, creu, perquè "potser no s'ha sabut com tractar el suïcidi, i perquè l'estigma perdura". "D'aquesta qüestió se n'ha de parlar", argumenta, perquè "si l'amaguem, hi haurà qui necessiti o vulgui oferir ajuda i no sabrà on trobar-la". "Tampoc hi ha tota la informació que hi hauria d'haver; per això cal difondre entre la població que hi ha eines de prevenció i canals de suport", afegeix.
Tornant al pla, Subirats exposa que a banda de les línies estratègiques "clares", incorpora igualment "accions concretes". Per un costat, es vol potenciar la "conscienciació social" sobre la qüestió; per l'altre, "marca mecanismes d'actuació molt precisos" en "segments diversos de població".
A banda, el Grup de Trastorn Bipolar de Reus es va tornar a trobar al centre cívic del Carme de Reus, el passat setembre, després de l'aturada estiuenca. Per assistir-hi, cal inscripció prèvia, ja que l'aforament s'ha limitat a 14 persones, amb la psicòloga inclosa. Precisament, la primera sessió va abordar el suïcidi. Es tracta d'un col·lectiu psicoeducatiu en què es proporciona informació detallada de la malaltia i dels recursos disponibles per mantenir-la estabilitzada, amb el lideratge de la psicòloga Teresa Carot.
Les sessions del grup estan organitzades per l'Associació de Trastorn Bipolar de les Comarques de Tarragona, amb el suport de la regidoria de Benestar Social del consistori reusenc. Les qüestions que s'hi aborden, apunten al seu torn fonts municipals, tenen un "impacte directe" en la prevenció de recaigudes i en la millora del curs i pronòstic d'un trastorn bipolar. Es tracta, doncs, de "facilitar una evolució més favorable de la malaltia, i una millora en la qualitat de vida de les persones afectades, així com de les seves dinàmiques familiars".
Salut comunitària
La voluntat, assenyala Subirats, és la "poder actuar des del minut zero" davant de la conducta suïcida. En aquest sentit, el regidor apunta a una acció "de salut comunitària" per poder "donar respostes" a tota la població quan del que es tracta és de promoure un bon estat "social i emocional". Tot plegat va conduir la regidoria a plantejar-se l'impuls del pla, justament quan l'Associació catalana per a la prevenció del suïcidi (ACPS) havia optat per establir-se a la capital del Baix Camp.
L'entitat i el consistori, doncs, miren de cooperar a l'hora de desenvolupar les accions adequades en matèria de salut mental. L'ACPS s'ha instal·lat al centre cívic del Carme (el dijous a la tarda, amb cita prèvia) i ara ambdues parts han impulsat conjuntament una sèrie d'activitats en el marc del Dia mundial de la prevenció del suïcidi, el 10 de setembre. La seva representant a la ciutat, Laura Horcajo, va intervenir en una xerrada titulada Gabriel Ferrater i els mites del suïcidi, que va tenir lloc a la biblioteca Xavier Amorós fa unes setmanes.
Horcajo i Subirats, a l'exterior de la Gota de Llet, seu de la regidoria de Salut Foto: MBO
Per a Horcajo, que una administració local treballi en la redacció i implantació d'un document com el que es prepara a Reus "és una molt bona notícia". "A nivell estratègic, per a una entitat com la nostra el suport institucional és important, perquè d'aquesta manera la nostra tasca és més visible i es dona a conèixer", subratlla. També celebra la possibilitat "d'haver pogut aportar idees" al pla de prevenció. És aquesta una eina, apunta, que per ara no és gaire habitual en altres municipis.
Primers plans i protocols desenvolupats arreu
"Comencem a veure localitats on es desenvolupen plans o protocols, en aquest camp. Però no, no és freqüent", indica Horcajo. Això és així, creu, perquè "potser no s'ha sabut com tractar el suïcidi, i perquè l'estigma perdura". "D'aquesta qüestió se n'ha de parlar", argumenta, perquè "si l'amaguem, hi haurà qui necessiti o vulgui oferir ajuda i no sabrà on trobar-la". "Tampoc hi ha tota la informació que hi hauria d'haver; per això cal difondre entre la població que hi ha eines de prevenció i canals de suport", afegeix.
Tornant al pla, Subirats exposa que a banda de les línies estratègiques "clares", incorpora igualment "accions concretes". Per un costat, es vol potenciar la "conscienciació social" sobre la qüestió; per l'altre, "marca mecanismes d'actuació molt precisos" en "segments diversos de població".
El Grup del Transtorn Bipolar, també al Carme
A banda, el Grup de Trastorn Bipolar de Reus es va tornar a trobar al centre cívic del Carme de Reus, el passat setembre, després de l'aturada estiuenca. Per assistir-hi, cal inscripció prèvia, ja que l'aforament s'ha limitat a 14 persones, amb la psicòloga inclosa. Precisament, la primera sessió va abordar el suïcidi. Es tracta d'un col·lectiu psicoeducatiu en què es proporciona informació detallada de la malaltia i dels recursos disponibles per mantenir-la estabilitzada, amb el lideratge de la psicòloga Teresa Carot.
Les sessions del grup estan organitzades per l'Associació de Trastorn Bipolar de les Comarques de Tarragona, amb el suport de la regidoria de Benestar Social del consistori reusenc. Les qüestions que s'hi aborden, apunten al seu torn fonts municipals, tenen un "impacte directe" en la prevenció de recaigudes i en la millora del curs i pronòstic d'un trastorn bipolar. Es tracta, doncs, de "facilitar una evolució més favorable de la malaltia, i una millora en la qualitat de vida de les persones afectades, així com de les seves dinàmiques familiars".
Etiquetes:
