-
Andy Durgan i Joan Navais, en la presentació del llibre
Centre de Lectura
Derrotats per la Guerra Civil, acusats injustament d’agents antifeixistes després dels Fets de Maig de 1937 i majoritàriament internats en camps de concentració durant la segona Guerra Mundial. Aquest és el patró que van seguir moltes de les 500 persones de 28 països diferents que militaven al Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) i que van participar com a voluntaris internacionals a la Guerra Civil. Una “triple derrota” sobre la qual han parlat, aquest divendres al vespre al Centre de Lectura, els historiadors Joan Navais i Andy Durgan, aquest darrer autor del recent llibre Voluntarios por la revolución. La milícia internacional del POUM en la Guerra Civil Española (Laertes, 2022).
Davant del “gran mite” de les Brigades Internacionals, Durgan i Navais han coincidit en assenyalar el buit historiogràfic que hi ha sobre aquests lluitadors antifeixistes a causa, sobretot, de la “dispersió” de fonts documentals per estudiar-los i la repressió suscitada després de la il·legalització del POUM el 1937. Una regla general de desconeixement de les seves trajectòries de la qual únicament s’escapa el periodista i escriptor britànic George Orwell, autor d’un dels llibres més llegits sobre la Guerra Civil, Homenatge a Catalunya tot i que, per Durgan, una obra no sempre ben interpretada sobre el conflicte. “Si la llegeixes sembla que no va passar res al front d’Osca malgrat que hi va haver accions bastant importants” malgrat que estaven poc armats ha destacat Durgan.
Amb uns complets apèndixs en els quals, entre altres coses, s’identifiquen els 500 lluitadors poumistes, Durgan ha volgut també corregir altres deutes amb aquests lluitadors antifeixistes que eren, principalment, d’extracció obrera i sobretot provinents d’Alemanya i Itàlia. “Hi havia una gran presència de combatents d’origen jueu” ha dit.
Com s’ha dit, un dels deutes pendents amb aquests voluntaris ha estat, al llarg dels anys “la ridiculització” que han sofert en valorar la seva participació militar en el conflicte. “Cal recordar que eren voluntaris” ha afirmat Durgan tot explicant algunes de les accions que van realitzar al voltant de la ciutat d’Osca on, per exemple, va morir Margarete Zimbal, una de les milicianes voluntàries. Durant la xerrada, altres perfils destacats d’aquests combatents han estat Karl Heidenreich, Mika Etchebéhère (La Capitana) o Hans Reiter, qui després de la il·legalització del POUM va integrar-se en l’Exèrcit Popular.
“Cap va ser condemnat” ha volgut remarcar Durgan sobre l’ambient “de paranoia” i injustícia provocat per l’estalinisme que van viure aquests anfifeixistes després dels Fets de Maig. “Molts van ser expulsats o van escapar” mentre d’altres van integrar-se en l’Exèrcit Popular i, en exiliar-se, al final de la guerra van anar a parar a camps de concentració com Gurs a França, a Ventotene a Itàlia o Mauthausen a Àustria.
Davant del “gran mite” de les Brigades Internacionals, Durgan i Navais han coincidit en assenyalar el buit historiogràfic que hi ha sobre aquests lluitadors antifeixistes a causa, sobretot, de la “dispersió” de fonts documentals per estudiar-los i la repressió suscitada després de la il·legalització del POUM el 1937. Una regla general de desconeixement de les seves trajectòries de la qual únicament s’escapa el periodista i escriptor britànic George Orwell, autor d’un dels llibres més llegits sobre la Guerra Civil, Homenatge a Catalunya tot i que, per Durgan, una obra no sempre ben interpretada sobre el conflicte. “Si la llegeixes sembla que no va passar res al front d’Osca malgrat que hi va haver accions bastant importants” malgrat que estaven poc armats ha destacat Durgan.
Amb uns complets apèndixs en els quals, entre altres coses, s’identifiquen els 500 lluitadors poumistes, Durgan ha volgut també corregir altres deutes amb aquests lluitadors antifeixistes que eren, principalment, d’extracció obrera i sobretot provinents d’Alemanya i Itàlia. “Hi havia una gran presència de combatents d’origen jueu” ha dit.
Com s’ha dit, un dels deutes pendents amb aquests voluntaris ha estat, al llarg dels anys “la ridiculització” que han sofert en valorar la seva participació militar en el conflicte. “Cal recordar que eren voluntaris” ha afirmat Durgan tot explicant algunes de les accions que van realitzar al voltant de la ciutat d’Osca on, per exemple, va morir Margarete Zimbal, una de les milicianes voluntàries. Durant la xerrada, altres perfils destacats d’aquests combatents han estat Karl Heidenreich, Mika Etchebéhère (La Capitana) o Hans Reiter, qui després de la il·legalització del POUM va integrar-se en l’Exèrcit Popular.
“Cap va ser condemnat” ha volgut remarcar Durgan sobre l’ambient “de paranoia” i injustícia provocat per l’estalinisme que van viure aquests anfifeixistes després dels Fets de Maig. “Molts van ser expulsats o van escapar” mentre d’altres van integrar-se en l’Exèrcit Popular i, en exiliar-se, al final de la guerra van anar a parar a camps de concentració com Gurs a França, a Ventotene a Itàlia o Mauthausen a Àustria.
Etiquetes:
