-
Simon Pegg, protagonista d'«Absolutely anything»
Si sou fredolics de mena, i el que us ve de gust aquest cap de setmana és quedar-vos casa, potser les recomanacions que us hem preparat des de Reusdigital.cat faran del vostre temps de lleure una estona d'oci i lleure d'allò més agradable. Si és el cas, feu-les córrer i gaudiu-ne!
El film que completa l'anomenada trilogia del cornetto és Bienvenidos al fin del mundo (2013). Primer va ser Zombies party (2004) i, després, Arma fatal (2007). Totes tres pel·lícules compten amb els tres mateixos responsables: Edgar Wright rere la càmera i els actors Simon Pegg i Nick Frost com a protagonistes.
En el cas que ens ocupa, Bienvenidos al fin del mundo és una comèdia de ciència ficció amb un rerefons social prou crític sobre la imposició de la homogeneïtat que ens domina a través del capitalisme i del consumisme que se'n deriva.
Tot plegat, explicat a partir de la història de cinc amics que es retroben després de 20 anys per fer allò que llavors no van poder completar: una ruta alcohòlica pels pubs d'una vila anglesa (l'últim dels quals, per cert, es diu El fin del mundo). Pel recorregut, però, descobriran una conspiració extraterrestre per dominar el món. Una oda a la imperfecció.
Abans o després de veure la pel·lícula, per cert, escolteu la millor cançó mai escrita sobre la qüestió.
Bienvenidos al fin del mundo és disponible a Prime Video.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=nhCmDbJAPDg[/youtube]
Paco Viciana (Barcelona, 1964) és un dels molts artistes que vaig conèixer gràcies al programa televisiu Hidrogen. També vaig tenir la gran sort de veure'l en directe en un espectacular i memorable concert que va oferir a la cova de la Font Major de l'Espluga de Francolí. Aquest cap de setmana vull presentar-vos-el, per si no el coneixeu, i recomanar-vos la seva música, que és exquisida. I en cas que ja el conegueu i n'hàgiu escoltat coses, crec que pot ser una bona ocasió per reviure-les.
Musicalment, vaig descobrir Paco Viciana a través de l'àlbum L'amor a la vida (1997), onze peces harmonioses de gran sensibilitat que ens traslladen amb facilitat a paisatges d'ensomni. L'encanteri de Veciana neix, sobretot, de les arrels del piano que interpreta i de la manera com ho fa, però també mereix destacar-se la influència d'un oboè que encisa, a més d'altres instruments a mans d'altres músics.
Segons l'autor, L'amor a la vida va sorgir després de veure un documental de la BBC anomenat El llop de mar, supervivència a la Costa dels Esquelets. Va voler dedicar l'àlbum als reporters que treballen a la natura, com a agraïment per transmetre'ns la seva bellesa i alhora el seu perfil més salvatge. En el moment de la publicació, el saxofonista Paul Winter va elogiar-lo tot dient que "és refrescant escoltar música instrumental de tal elegància".
A tall de breu biografia, us diré que Paco Viciana es va formar musicalment al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona i al Conservatori Professional de Música de Badalona, entre altres escoles. Ha exercit de professor en diversos centres, com l'Escola de Música Moderna i Jazz de Banyoles, l'Escola d'Art d'Olot i la Universitat de Girona.
La gran passió de Viciana és la composició, amb més de 400 obres en el seu catàleg, de gèneres tan diversos com la simfonia, l'oratori, la música per a cobla, la música cinematogràfica i l'òpera, amb les quals ha gravat més de 30 treballs discogràfics.
Ha rebut diversos premis per les seves composicions, com el Premi Manel Saderra per a cobla simfònica en més d'una ocasió o el Premi Max al millor espectacle de teatre musical pels seus arranjaments sobre La flauta màgica de Mozart. Viciana també ha actuat en un bon nombre de festivals musicals i auditoris d'arreu de Catalunya.
Gaudiu d'aquesta bellesa. Que tingueu un bon cap de setmana!
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=mQIsFsqxHeQ[/youtube]
L’any 2015, el grup nord-americà The Neighbourhood presentava el seu tercer àlbum: Wiped Out!, amb onze cançons que s’han convertit en alguns dels seus èxits més coneguts. Propostes com Daddy Issues, Prey o Cry Baby van consolidar la trajectòria del grup amb la casa cap per avall dins l’indie-rock americà.
El seu primer LP, I Love you (2013), va arribar amb l’èxit rotund de Sweather Weather i Afraid, publicats en un EP anterior que els va donar a conèixer. Només un any més tard, The Neighbourhood va publicar el segon àlbum, #000000 & #FFFFFF (2014), que va passar més desapercebut. Wiped Out!, en canvi, els torna a situar al mig del panorama amb força amb algunes de les seves cançons més emblemàtiques.
Tot i que comparteix estil i sons amb I Love you, Wiped Out! és un àlbum amb més tonalitats fosques, lletres més madures i més honestedat. 30 segons de silenci anomenats A moment of silence introdueixen l’àlbum, que continuarà amb Prey, un dels musts d’aquest LP. Cry Baby, The Beach i Daddy Issues ens conduiran de manera sublim fins a la setena cançó, Baby Came Home 2 / Valentines, que és la més crua i lenta.
Wiped Out! es contraposa amb l’exitós I Love you perquè passen de ser lletres adolescents d’amor i d’odi, a lletres molt més profundes i treballades. Aquest pas de l’adolescència a la maduresa el representa la cançó que tanca l’àlbum, R.I.P. 2 My youth, un comiat a la joventut que deixa el llistó ben alt de cara als següents àlbums que van publicar.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=_lMlsPQJs6U[/youtube]
Marc Busquets recomana "Bienvenidos al fin del mundo"
El film que completa l'anomenada trilogia del cornetto és Bienvenidos al fin del mundo (2013). Primer va ser Zombies party (2004) i, després, Arma fatal (2007). Totes tres pel·lícules compten amb els tres mateixos responsables: Edgar Wright rere la càmera i els actors Simon Pegg i Nick Frost com a protagonistes.
En el cas que ens ocupa, Bienvenidos al fin del mundo és una comèdia de ciència ficció amb un rerefons social prou crític sobre la imposició de la homogeneïtat que ens domina a través del capitalisme i del consumisme que se'n deriva.
Tot plegat, explicat a partir de la història de cinc amics que es retroben després de 20 anys per fer allò que llavors no van poder completar: una ruta alcohòlica pels pubs d'una vila anglesa (l'últim dels quals, per cert, es diu El fin del mundo). Pel recorregut, però, descobriran una conspiració extraterrestre per dominar el món. Una oda a la imperfecció.
Abans o després de veure la pel·lícula, per cert, escolteu la millor cançó mai escrita sobre la qüestió.
Bienvenidos al fin del mundo és disponible a Prime Video.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=nhCmDbJAPDg[/youtube]
Marià Arbonès us proposa d’escoltar la música de Paco Viciana
Paco Viciana (Barcelona, 1964) és un dels molts artistes que vaig conèixer gràcies al programa televisiu Hidrogen. També vaig tenir la gran sort de veure'l en directe en un espectacular i memorable concert que va oferir a la cova de la Font Major de l'Espluga de Francolí. Aquest cap de setmana vull presentar-vos-el, per si no el coneixeu, i recomanar-vos la seva música, que és exquisida. I en cas que ja el conegueu i n'hàgiu escoltat coses, crec que pot ser una bona ocasió per reviure-les.
Musicalment, vaig descobrir Paco Viciana a través de l'àlbum L'amor a la vida (1997), onze peces harmonioses de gran sensibilitat que ens traslladen amb facilitat a paisatges d'ensomni. L'encanteri de Veciana neix, sobretot, de les arrels del piano que interpreta i de la manera com ho fa, però també mereix destacar-se la influència d'un oboè que encisa, a més d'altres instruments a mans d'altres músics.
Segons l'autor, L'amor a la vida va sorgir després de veure un documental de la BBC anomenat El llop de mar, supervivència a la Costa dels Esquelets. Va voler dedicar l'àlbum als reporters que treballen a la natura, com a agraïment per transmetre'ns la seva bellesa i alhora el seu perfil més salvatge. En el moment de la publicació, el saxofonista Paul Winter va elogiar-lo tot dient que "és refrescant escoltar música instrumental de tal elegància".
A tall de breu biografia, us diré que Paco Viciana es va formar musicalment al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona i al Conservatori Professional de Música de Badalona, entre altres escoles. Ha exercit de professor en diversos centres, com l'Escola de Música Moderna i Jazz de Banyoles, l'Escola d'Art d'Olot i la Universitat de Girona.
La gran passió de Viciana és la composició, amb més de 400 obres en el seu catàleg, de gèneres tan diversos com la simfonia, l'oratori, la música per a cobla, la música cinematogràfica i l'òpera, amb les quals ha gravat més de 30 treballs discogràfics.
Ha rebut diversos premis per les seves composicions, com el Premi Manel Saderra per a cobla simfònica en més d'una ocasió o el Premi Max al millor espectacle de teatre musical pels seus arranjaments sobre La flauta màgica de Mozart. Viciana també ha actuat en un bon nombre de festivals musicals i auditoris d'arreu de Catalunya.
Gaudiu d'aquesta bellesa. Que tingueu un bon cap de setmana!
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=mQIsFsqxHeQ[/youtube]
Estel Romeu recomana "Wiped Out!" de The Neighbourhood
L’any 2015, el grup nord-americà The Neighbourhood presentava el seu tercer àlbum: Wiped Out!, amb onze cançons que s’han convertit en alguns dels seus èxits més coneguts. Propostes com Daddy Issues, Prey o Cry Baby van consolidar la trajectòria del grup amb la casa cap per avall dins l’indie-rock americà.
El seu primer LP, I Love you (2013), va arribar amb l’èxit rotund de Sweather Weather i Afraid, publicats en un EP anterior que els va donar a conèixer. Només un any més tard, The Neighbourhood va publicar el segon àlbum, #000000 & #FFFFFF (2014), que va passar més desapercebut. Wiped Out!, en canvi, els torna a situar al mig del panorama amb força amb algunes de les seves cançons més emblemàtiques.
Tot i que comparteix estil i sons amb I Love you, Wiped Out! és un àlbum amb més tonalitats fosques, lletres més madures i més honestedat. 30 segons de silenci anomenats A moment of silence introdueixen l’àlbum, que continuarà amb Prey, un dels musts d’aquest LP. Cry Baby, The Beach i Daddy Issues ens conduiran de manera sublim fins a la setena cançó, Baby Came Home 2 / Valentines, que és la més crua i lenta.
Wiped Out! es contraposa amb l’exitós I Love you perquè passen de ser lletres adolescents d’amor i d’odi, a lletres molt més profundes i treballades. Aquest pas de l’adolescència a la maduresa el representa la cançó que tanca l’àlbum, R.I.P. 2 My youth, un comiat a la joventut que deixa el llistó ben alt de cara als següents àlbums que van publicar.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=_lMlsPQJs6U[/youtube]
