-
La presentació del documental ha comptat amb parlaments de l'alcalde Pau Ricomà i dels seus autors.
Josep M. Llauradó
Ajuntar testimonis, memòries i elements ja coneguts i alguns de desconeguts: això és el que es va proposar Joana Zapata, que ha dirigit Bombes sobre Tarragona: l'atac als mercants anglesos (1938), quan li va arribar l'encàrrec de relatar un episodi bèl·lic que ha passat per alt a molts historiadors. Un dels experts que ha assessorat en la recerca documental, Òscar Martín, ha explicat que al 2014 ja van fer un llibre en la que hi van incloure els morts pels dos vaixells anglesos, però que en aquell moment no van caure en el valor d'aquells bombardejos. La ciutat de Tarragona es va convertir, l'any 1938, en l'"epicentre mediàtic mundial", segons informa el mateix Martín i altres experts que apareixen al documental, presentat aquest dimarts al vespre al Teatre Tarragona.
El públic assistent, que gairebé ha omplert la platea, ha pogut veure'l abans que a partir de demà dimecres 1 de febrer ja es pugui visionar com un més dels recursos de l'exposició Thorpeness i Stanwell. L'atac als mercants anglesos al port de Tarragona de l'any 1938, disponible fins al 5 de març a l'Espai Turisme. Durant el documental no només s'explica el cas dels vaixells amb bandera del Regne Unit Thorpeness i Stanwell, així com les seves víctimes, sinó que es fa un seguiment de com la ciutat va rebre les primeres bombes i com es va acabar protegint amb 60 refugis que podien arribar a acollir 20.000 persones.
De l'"expectació" inicial, amb actituds imprudents com ara pujar a veure els avions enemics des dels terrats de les cases, es va passar a la "indignació" per la mort de diversos veïns. Lluís de Salvador, periodista i director del Diari de Tarragona, va fer diversos llistats de les víctimes, posant-los nom, carrer i "humanitzant-les", tal com explica al documental la seva neta.
Va ser el 14 d'abril de 1937 quan va caure el primer artefacte sobre la ciutat, concretament sobre l'antiga CAMPSA, un dels objectius militars, i els bucs Canarias i Baleares. En un marge d'un mes, van sumar-se 74 morts, a causa de dues bombes, i molts tarragonins van decidir marxar a l'interior del Camp de Tarragona. Ho explica al mateix documental Dolores Salvat, veïna d'Ardenya, que al final també va acabar refugiant-se dels projectils. A banda d'ella, al documental hi apareixen diferents testimonis de l'època, com és el cas de Francesc Pedrol, veí del Serrallo, que des del barri mariner veia tot el recorregut que feien les naus enemigues de la República.
Algunes d'aquelles bombes, al 20 de gener de 1938, van caure de bon matí sobre un vaixell de mercaderies que transportava carbó des de Birmingham. Quatre tripulants van morir a l'acte, es van registrar tres desapareguts i també van morir tres estibadors del Port de Tarragona. Els ferits van ser traslladats a l'hospital general de les comarques tarragonines, actual Hospital de Santa Tecla, a la Rambla Vella, i els cossos dels morts es van enterrar al cementiri dels Jans, després d'una cerimònia enregistrada per cineastes de renom contractats per la República per donar a conèixer la barbaritat que s'estava vivint a la península.
El vídeo resultant va ser projectat a la Societat de Nacions i les peces es van dividir en diferents documentals que, per exemple barrejades amb imatges de Barcelona, romanien desconegudes per a la historiografia local. Però a banda d'aquestes imatges de cineastes estrangers, el documental ara estrenat inclou recursos de diferents arxius, com ara la Biblioteca Hemeroteca, l'Arxiu Municipal de Tarragona, o bé l'Arxiu del Port.
La resposta del govern britànic a l'atac, així com de la resta de potències internacionals que havien signat el pacte de no intervenció, va ser "contundent des del punt de vista diplomàtic, però poc efectiva des del punt de vista polític", segons relata l'historiador Ramon Arnabat al mateix documental. I és que Thorpeness no va ser l'única nau britànica bombardejada, sinó que Stanwell, tres mesos després, també va patir un atac. A diferència del primer, amb aviació italiana, el segon va tenir autoria alemanya, amb dos avions Henkel 59, un dels quals abatut després del llançament de dues bombes de 250 quilos cadascuna.
Tres tripulants, dos dels quals anglesos i l'altre danès, van morir a resultes d'aquests fets. També a diferència del primer, aquest segon va tenir un ressò mediàtic més tímid, però també apareix a la premsa internacional. La delegació del partit laborista britànic va pressionar per tal d'eliminar el comitè del pacte de no intervenció, fins a la declaració de la Segona Guerra Mundial, uns mesos després que el bàndol franquista s'apoderés de tota la rereguarda republicana.
[noticiadiari]45/46920[/noticiadiari]
El públic assistent, que gairebé ha omplert la platea, ha pogut veure'l abans que a partir de demà dimecres 1 de febrer ja es pugui visionar com un més dels recursos de l'exposició Thorpeness i Stanwell. L'atac als mercants anglesos al port de Tarragona de l'any 1938, disponible fins al 5 de març a l'Espai Turisme. Durant el documental no només s'explica el cas dels vaixells amb bandera del Regne Unit Thorpeness i Stanwell, així com les seves víctimes, sinó que es fa un seguiment de com la ciutat va rebre les primeres bombes i com es va acabar protegint amb 60 refugis que podien arribar a acollir 20.000 persones.
De l'"expectació" inicial, amb actituds imprudents com ara pujar a veure els avions enemics des dels terrats de les cases, es va passar a la "indignació" per la mort de diversos veïns. Lluís de Salvador, periodista i director del Diari de Tarragona, va fer diversos llistats de les víctimes, posant-los nom, carrer i "humanitzant-les", tal com explica al documental la seva neta.
Va ser el 14 d'abril de 1937 quan va caure el primer artefacte sobre la ciutat, concretament sobre l'antiga CAMPSA, un dels objectius militars, i els bucs Canarias i Baleares. En un marge d'un mes, van sumar-se 74 morts, a causa de dues bombes, i molts tarragonins van decidir marxar a l'interior del Camp de Tarragona. Ho explica al mateix documental Dolores Salvat, veïna d'Ardenya, que al final també va acabar refugiant-se dels projectils. A banda d'ella, al documental hi apareixen diferents testimonis de l'època, com és el cas de Francesc Pedrol, veí del Serrallo, que des del barri mariner veia tot el recorregut que feien les naus enemigues de la República.
Algunes d'aquelles bombes, al 20 de gener de 1938, van caure de bon matí sobre un vaixell de mercaderies que transportava carbó des de Birmingham. Quatre tripulants van morir a l'acte, es van registrar tres desapareguts i també van morir tres estibadors del Port de Tarragona. Els ferits van ser traslladats a l'hospital general de les comarques tarragonines, actual Hospital de Santa Tecla, a la Rambla Vella, i els cossos dels morts es van enterrar al cementiri dels Jans, després d'una cerimònia enregistrada per cineastes de renom contractats per la República per donar a conèixer la barbaritat que s'estava vivint a la península.
El vídeo resultant va ser projectat a la Societat de Nacions i les peces es van dividir en diferents documentals que, per exemple barrejades amb imatges de Barcelona, romanien desconegudes per a la historiografia local. Però a banda d'aquestes imatges de cineastes estrangers, el documental ara estrenat inclou recursos de diferents arxius, com ara la Biblioteca Hemeroteca, l'Arxiu Municipal de Tarragona, o bé l'Arxiu del Port.
La resposta del govern britànic a l'atac, així com de la resta de potències internacionals que havien signat el pacte de no intervenció, va ser "contundent des del punt de vista diplomàtic, però poc efectiva des del punt de vista polític", segons relata l'historiador Ramon Arnabat al mateix documental. I és que Thorpeness no va ser l'única nau britànica bombardejada, sinó que Stanwell, tres mesos després, també va patir un atac. A diferència del primer, amb aviació italiana, el segon va tenir autoria alemanya, amb dos avions Henkel 59, un dels quals abatut després del llançament de dues bombes de 250 quilos cadascuna.
Tres tripulants, dos dels quals anglesos i l'altre danès, van morir a resultes d'aquests fets. També a diferència del primer, aquest segon va tenir un ressò mediàtic més tímid, però també apareix a la premsa internacional. La delegació del partit laborista britànic va pressionar per tal d'eliminar el comitè del pacte de no intervenció, fins a la declaració de la Segona Guerra Mundial, uns mesos després que el bàndol franquista s'apoderés de tota la rereguarda republicana.
[noticiadiari]45/46920[/noticiadiari]
Etiquetes:
