-
Josep Royo davant el Tapís de Tarragona que va fer amb Joan Miró, actualment exposat al MAMT.
Arnau Martínez/ACN
Josep Royo està a punt de fer 78 anys i va començar a fer tapissos quan en tenia només catorze, a la fàbrica de tapissos i catifes Aymat, a Sant Cugat del Vallès. Recorda que ni tan sols sabia què era un tapís. "Vaig tenir sort, allà em van ensenyar l'ofici", relata a l'ACN. Cansat de treballar a la fàbrica, va decidir fer un darrer tapís amb cordes i "mocadors bruts". "Aquell tapís em va canviar tota la meva vida", confessa. Exposat a la Galeria Joan Gaspar de Barcelona, Joan Miró va veure la peça i va preguntar pel seu autor. Així va ser com un dels màxims representants del surrealisme va començar a treballar amb Royo. Ara, una exposició retrospectiva al Museu d'Art Modern de Tarragona (MAMT), vol restituir la seva obra i figura.
La mostra, titulada Josep Royo. Una forma oberta que cau a pes, es pot veure ja al MAMT. L'artista va arribar a Tarragona als anys 60, primer per fer de professor a l'escola de tapissos de la ciutat, però va durar poc temps ja que ell no volia fer de "funcionari", diu. Amb Miró va fer desenes de tapissos, alguns de grans dimensions, que s'han exposat al World Trade Center de Nova York o la National Gallery of Art de Washington. La majoria d'ells els va fer en una antiga farinera ubicada a prop del Oort de Tarragona.
"Miró, sort de Royo; i Royo, sort de Miró", subratlla l'artista. Sempre s'ha sentit estimat: "érem un", insisteix. Royo es reivindica com artista, com a col·laborador de Miró, però en cap cas com a "artesà", una etiqueta que se li ha col·locat com a secundari, no només de Miró, si no també de Tàpies o de Chillida, amb qui també ha col·laborat.
A la llana li van afegir diaris, draps, cordes, elements metàl·lics, fustes, qualsevol tipus de material. Fins i tot, amb els anys, Miró i Royo van atrevir-se a cremar-los. Un dels primers tapissos que va fer amb el polifacètic Miró és el Tapís de Tarragona, que es pot veure al MAMT de manera permanent.
Royo s'engloba en el grup conegut com l'Escola Catalana del Tapís, una generació d'artistes que al segle XX van innovar a l'hora de dissenyar aquestes peces des de Sant Cugat del Vallès. Ell, però, renega d'aquest concepte: "allò era una habitació, i tots els que diuen que són de l'Escola Catalana, jo no els vaig veure mai dins de la fàbrica".
El MAMT recupera ara el llegat de Royo amb alguns dels tapissos que el museu ha pogut localitzar. Molts d'ells no se sap on paren, i d'altres han patit un deteriorament que impedeix exposar-los. Fa anys que Royo ja no fa tapissos, només alguns dibuixos. Recorda quan li va dir a la seva mare que volia viure del seu art. "Et moriràs de gana", va ser la resposta d'ella. Ara, el preu dels seus tapissos és de quatre xifres.
Tampoc és una persona a qui agradin els homenatges: "M'agrada el silenci de l'estudi, quan estic pensant, llegint, escrivint, teixint, pintant. Soc molt feliç. No necessito res més", conclou. Actualment, el MAMT no disposa de cap tapís únicament elaborat per Royo a la col·lecció. Un fet que l'actual direcció vol reparar, segons ha pogut saber l'ACN. És per això que el museu estudia l'adquisició d'alguna de les peces i la custòdia de l'arxiu de l'artista perquè aquest sigui consultable en treballs d'investigació relacionats amb el mateix Royo o Miró.
La mostra, titulada Josep Royo. Una forma oberta que cau a pes, es pot veure ja al MAMT. L'artista va arribar a Tarragona als anys 60, primer per fer de professor a l'escola de tapissos de la ciutat, però va durar poc temps ja que ell no volia fer de "funcionari", diu. Amb Miró va fer desenes de tapissos, alguns de grans dimensions, que s'han exposat al World Trade Center de Nova York o la National Gallery of Art de Washington. La majoria d'ells els va fer en una antiga farinera ubicada a prop del Oort de Tarragona.
"Miró, sort de Royo; i Royo, sort de Miró", subratlla l'artista. Sempre s'ha sentit estimat: "érem un", insisteix. Royo es reivindica com artista, com a col·laborador de Miró, però en cap cas com a "artesà", una etiqueta que se li ha col·locat com a secundari, no només de Miró, si no també de Tàpies o de Chillida, amb qui també ha col·laborat.
A la llana li van afegir diaris, draps, cordes, elements metàl·lics, fustes, qualsevol tipus de material. Fins i tot, amb els anys, Miró i Royo van atrevir-se a cremar-los. Un dels primers tapissos que va fer amb el polifacètic Miró és el Tapís de Tarragona, que es pot veure al MAMT de manera permanent.
Artista de l'Escola Catalana del Tapís
Royo s'engloba en el grup conegut com l'Escola Catalana del Tapís, una generació d'artistes que al segle XX van innovar a l'hora de dissenyar aquestes peces des de Sant Cugat del Vallès. Ell, però, renega d'aquest concepte: "allò era una habitació, i tots els que diuen que són de l'Escola Catalana, jo no els vaig veure mai dins de la fàbrica".
El MAMT recupera ara el llegat de Royo amb alguns dels tapissos que el museu ha pogut localitzar. Molts d'ells no se sap on paren, i d'altres han patit un deteriorament que impedeix exposar-los. Fa anys que Royo ja no fa tapissos, només alguns dibuixos. Recorda quan li va dir a la seva mare que volia viure del seu art. "Et moriràs de gana", va ser la resposta d'ella. Ara, el preu dels seus tapissos és de quatre xifres.
El MAMT, sense obra pròpia de Royo
Tampoc és una persona a qui agradin els homenatges: "M'agrada el silenci de l'estudi, quan estic pensant, llegint, escrivint, teixint, pintant. Soc molt feliç. No necessito res més", conclou. Actualment, el MAMT no disposa de cap tapís únicament elaborat per Royo a la col·lecció. Un fet que l'actual direcció vol reparar, segons ha pogut saber l'ACN. És per això que el museu estudia l'adquisició d'alguna de les peces i la custòdia de l'arxiu de l'artista perquè aquest sigui consultable en treballs d'investigació relacionats amb el mateix Royo o Miró.
