Desídia, tripijocs, impunitat… i cintes de vídeo

Aquests dies de precampanya electoral en què patim llargs discursos en què els nostres polítics s'atribueixen èxits que NO han aconseguit i ens bombardegen amb moltes promeses de dubtós compliment, surt a la palestra una vegada més un clàssic que sembla que només importa en època de eleccions: la seguretat.

Per a nosaltres, els ciutadans de Reus, la gestió dels darrers quatre anys a Reus en matèria de seguretat es resumeixen en tres paraules… i mitjana:

- Desídia: "Falta de ganes, d'interès o de cura en fer una cosa". Probablement si hi ha una paraula que defineix l'actuació de la Guàrdia Urbana a la nostra ciutat. Sobretot en determinats barris, on la presència de la nostra policia local brilla per la seva absència. Efectivament, la manca de ganes, d'interès, és una constant que ens afecta i ens perjudica en el nostre dia a dia. Està molt bé omplir-se la boca de civisme, convivència i de totes aquestes paraules tan boniques, però la realitat és una altra. La realitat és que a determinades hores no podem sortir de casa per por. Tots, però la gent gran especialment. La manca d'il·luminació, l'abandonament dels carrers, la manca de presència policial fa que molts ens ho pensem dues vegades abans de sortir al carrer. I davant aquesta realitat, que podeu comprovar fent una passejada per determinats barris, desídia. Què és permetre baralles de galls sabent on es fan? Què és permetre curses de cotxes, sabent on es fan? Què és permetre actes incívics, sabent qui i on es realitzen?

- Tripijocs: “Comerç al detall, especialment, comerç de petites quantitats de droga”. Parlem de comerç al detall perquè no volem alarmar els nostres veïns i veïnes, però si algú vol comprar o vendre petites quantitats de droga a la nostra ciutat ho té relativament fàcil. Ens poden dir que això és inevitable i que no es pot lluitar contra el tràfic de drogues, però el que no es pot permetre és la sensació de mercat ambulant de la droga de circular pels nostres barris. A alguns ja ens resulta complicat saber exactament de quin tipus de droga es tracta, perquè l'oferta és tan àmplia que ens costa identificar els productes. Sentim termes desconeguts, drogues de disseny, de laboratori… Hi ha tant moviment que resulta més fàcil trobar un venedor que un policia.

- Impunitat: “Circunstància de no rebre càstig un delicte o un delinqüent”. Aquí farem confiança a la nostra Guàrdia Urbana. Evidentment, la impunitat no és responsabilitat dels cossos de seguretat sinó d'un sistema judicial obsolet, sense mitjans. Només cal recordar la vaga de funcionaris de jutjats que fins fa mesos ha paralitzat l'activitat judicial a tot l'estat. Sense mitjans ni lleis adequades de res serveix aturar els delinqüents. És cert que s'escapa de les competències municipals, però també és cert que una actitud més proactiva dels ajuntaments ajudaria a millorar la situació. No serveix de res lamentar-se, queixar-se i després marxar cap a casa com si res.

… - i 'cintes de vídeo'. La solució per a molts: posar càmeres de vigilància. Les instal·lem i ens quedem tan contents. Problema resolt. Tant de bo. Les càmeres desplacen el problema, sense acabar amb ell; les càmeres són un recurs moltes vegades populista per fer callar les crítiques exposades en el primer apartat d'aquest article, la desídia; les càmeres serveixen per a poc i res. I encara menys si darrere de la càmera no hi ha ningú. La solució passa per dotar la Guàrdia Urbana de recursos humans i materials; passa per una bona coordinació amb la resta de cossos i les forces de seguretat de l'estat, especialment amb els Mossos d'Esquadra; passa per actuar preventivament evitant situacions de risc que tots estem veient dia a dia; passa, en definitiva, per una actuació, per un interès real a fer de Reus una ciutat segura i ordenada.

No podem permetre de cap manera que hi hagi zones No-Go a la ciutat. I n'hi comença a haver. Depèn de tots, depèn de nosaltres. És possible? Per suposat.

Eduardo Navas és el número 3 de la candidatura d'Entre Veïns Reus.