Núria Gil: 'Quan competeixo fora, explico que Reus es una ciutat acollidora amb un entorn natural preciós'

L'atleta reusenca Núria Gil és l'encarregada de pronunciar el pregó d'enguany de Sant Pere (a les 8 del vespre, des de saló de plens, i en directe per Reusdigital.cat). "No m'ho esperava, i durant uns instants no vaig saber què dir", admet quan recorda l'oferiment d'adreçar-se al veïnat a les portes de l'inici de la nostra Festa Major. Avança que la seva serà una intervenció "més aviat personal", si bé també un component "reivindicatiu" per contribuir a "visibilitzar" l'esport femení. "El que més m'agrada és sentir com peta la Tronada", apunta en una entrevista a aquest diari, sobre el seu moment més estimat de la celebració. 

- Què se sent, quan es rep una trucada per ser la pregonera de Sant Pere?

- La veritat és que no me l'esperava per res del món, una trucada així. En aquell moment vaig pensar i què dic jo, ara? D'entrada, no podia perquè justament pel pregó, aquest dissabte, havia de ser fora. Havia de ser a Viella fins al diumenge, per entrenar, però he pogut fer uns canvis per poder ser a Reus. Després de tot, ser la pregonera és quelcom únic, molt especial. Havia de dir que sí. 

- El té enllestit, el pregó? Hi pot introduir canvis fins l'últim moment?

- He disposat de poc temps per fer el pregó. De fet, en el primer moment vaig tenir alguns dubtes, perquè no sabia si estava preparada. He mirat d'aprofitar qualsevol instant per posar-m'hi. De camí a Viella, posem per cas, vam fer un viatge de tres hores i vaig agafar el portàtil per treballar-hi. 

- Sé que no em pot revelar detalls, però... com serà, el seu pregó?

- Força personal, perquè hi vull expressar que si bé tota la vida he viscut a Reus, des de nena i fins avui, la meva trajectòria esportiva m'ha fet passar molts moments fora de casa, de vegades coincidint amb Sant Pere o amb les festes de la Mare de Déu de Misericòrdia. El que m'he plantejat, al pregó, és explicar als reusencs com soc, i com l'he viscuda, la ciutat. També tindrà un component reivindicatiu. Si mirem enrere potser sí, que s'està produint un canvi quant a la visibilitat de l'esport femení, però queda molt per fer. Vull contribuir a donar més visibilitat a l'esport que practiquem les dones, perquè ens la mereixem. 

- I en aquests viatges que fa per competir, què explica, de Reus? 

- Em moc molt pels Pirineus, i sempre explico que Reus és una ciutat, sí, però amb un entorn natural proper que és preciós, i molt indicat per a la meva pràctica esportiva. I sempre explico que Reus és una ciutat acollidora, on molts ens coneixem de sempre, on m'hi sento a gust perquè hi tinc la família i hi tinc els amics. Faig broma i els dic que aprofito la vida de la ciutat i les muntanyes que tenim a la vora. 

- Perdre's Sant Pere, però, deu ser trist. 

- Sí. Aquest és el meu principal problema, que la competició m'obliga a passar temporades fora de casa, i això també ho vull explicar. Justament a l'estiu és quan més proves i competicions hi ha, em toca entrenar i això ha fet que molts anys m'hagi hagut de perdre la Festa Major de Sant Pere. Amb les festes de la Mare de Déu de Misericòrdia no em passa tant, perquè per aquella època la competició ja va a la baixa. Precisament per això estic contenta, de ser la pregonera, perquè podré viure la festa de la millor manera possible. Sempre he cregut que les coses passen per una raó. Era el meu moment. 

- Tot reusenc té un moment especial, de Sant Pere. Quin és, el seu?

- I el seu?

- La Tronada. 

- I el meu. A mi, el que de debò m'emocionar és veure petar la Tronada, sentir-la. Ser la pregonera i poder-la encendre em fa moltíssima il·lusió. Serà un gran dia. 

- Deu ser impressionant, sentir-la petar tan a la vora. 

- De ben segur que sí, però per a mi llavors ja haurà el moment de més nervis, per entendre'ns, que és el pregó com a tal.

- Té cap element predilecte, del Seguici Festiu?

- La Mulassa. Des de ben petita que me l'estimo, és quasi irracional.