Cada vegada és més difícil trobar habitatge de lloguer a Tarragona. El sector immobiliari afirma que l'oferta és "pràcticament inexistent" a la ciutat. "La gent que busca lloguer ho té bastant malament, no n'hi ha", expressa a l'ACN Cèsar Garcia, tresorer del Col·legi i Associació d'Agents de la Propietat de Tarragona. De fet, la capital tarragonina és un dels 140 municipis tensionats de Catalunya. Al centre de la ciutat els lloguers s'enfilen fins als 1.500 euros mentre que als barris se situen al voltant dels 400 euros. Segons dades de l'Ajuntament, hi ha més de 1.200 habitatges socials i unes 3.000 persones d'arreu del territori que estan a la llista d'espera per aconseguir-ne un.
Garcia considera que la regulació dels preus no és la solució per revertir la manca d'habitatge a la ciutat i apunta que els propietaris optaran per destinar-los a usos turístics. Davant d'aquest problema reclama a les administracions que actuïn i no "descarreguin" en el sector tota la responsabilitat. "El sector privat està per fer negocis, per invertir i rendibilitzar els diners que inverteix; la nova llei de l'Habitatge l'únic que fa és que un munt d'habitatges que anaven per al contacte de la llei de rendiments urbans estàndard es passin a altres sistemes. Al final, la societat ja es busca la vida per esquivar les obligacions que pugui esquivar. És trist, però és així", manifesta.
Preus de 400 fins a 1.500 euros
Segons el portaveu dels APIS i propietari de Finques Cèsar, al centre de la ciutat hi ha poca oferta perquè es tracta d'una zona de residència "habitual i permanent". En el cas d'un pis de disseny, a la Rambla Nova, indica, el preu es xifra en uns 1.500 euros. "Gent que pugui pagar 1.300 euros no n'hi ha gaire. En canvi, que en puguin pagar 300 n'hi ha molts; el centre sempre té un valor, sigui pel comerç, per l'habitatge o pels despatxos professionals", comenta Garcia.
Pel que fa als barris, explica que els preus del lloguer varien en funció de l'estat de conservació dels immobles, però els xifra al voltant dels 400 euros en veïnats com el de Sant Salvador o de Torreforta. "Estem parlant d'habitatges que no tenen ascensor, de 50 anys o que per determinats motius s'han degradat bastant; la crisi on afecta més és en aquestes zones, i hi ha molt d'habitatge buit", detalla.
De fet, considera que pels propietaris actualment té més rendibilitat llogar un pis en aquests barris que al centre de la ciutat. Així, exemplifica que un habitatge a Sant Salvador es pot comprar per uns 20.000 euros que sumats a una reforma d'uns 18.000 suposa una inversió que no arriba als 50.000. "En aquests moments, la rendibilitat s'està desplaçant a altres barris que abans no es tenien en compte", sosté.
Més de 1.200 habitatges socials
Segons dades facilitades per l'Ajuntament de Tarragona, la ciutat disposa d'uns 1.234 habitatges socials. D'aquests, 920 els gestiona l'Agència de l'Habitatge de Catalunya (AHC). En concret, 108 provenen de cessions d'entitats bancàries; d'intermediació en són 7; 614 de parc públic i 191 de dret de tanteig. Pel que fa als programes de l'AHC, 71 s'han destinat a la xarxa d'habitatges i 4 al programa reallotjem.
En el cas de les llars de Servei Municipal de l'Habitatge i Actuacions Urbanes S.A (SMHAUSA) estan comptabilitzats 146 habitatges de parc propi; 316 d'Habitatges Habitat; i 87 de la Borsa de Mediació per al lloguer social. "Els de SMHAUSA els tenim tots ocupats, excepte tres que s'estan acabant de reformar perquè es van adquirir per tempteig i retracte i es posaran a lloguer social aviat", indica el conseller d'Urbanisme, Llicències, Domini Públic i Patrimoni, Nacho García.
El regidor recorda que van signar un conveni entre SMHAUSA i la Fundació Salas per construir gairebé 200 pisos de lloguer social, els quals se situaran a la parcel·la M3 del Pla Parcial Urbanístic 10 (PP-10), a la zona entre la T-11 i l'Anella Mediterrània, al barri de Campclar. "S'ha de realitzar abans de 2026 perquè tenim un Next Generation, que ja està en marxa", subratlla García. En concret, el pressupost del projecte és de 28.850.000 euros i té una subvenció dels fons europeus de 6.900.000 milions d'euros.
El conseller també explica que treballen amb "altres fonts de finançament" per ampliar el parc públic de la ciutat en terrenys de titularitat municipal. "El lloguer és un tema que falta molt a la ciutat, necessitem un parc públic de lloguer prou important com a mínim perquè la demanada que existeix es pugui absorbir", afirma el responsable de l'àrea d'Urbanisme.
Gairebé 500 expedients oberts
Al desembre de l'any passat, el consistori tarragoní va obrir 487 expedients per habitatges desocupats amb caràcter permanent. Per fer aquesta tasca d'inspecció, l'anterior equip de govern i l'Agència de l'Habitatge de Catalunya van signar un conveni per fer inspeccions als habitatges susceptibles d'estar buits. L'acord es renovarà l'any vinent per continuar inspeccionant, segons fonts municipals. El 2022, SMHAUSA va elaborar un pla de treball i va quantificar que hi havia uns 7.000 habitatges buits, inclosos els 1.200 de propietat de les entitats financeres.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics