El president del CAT considera que revertir el minitransvasament de l'Ebre és possible

El president del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT), Joan Alginet, defensa un model de gestió de l'aigua que tingui una mirada a llarg termini, reaprofitant més aigua amb la regeneració a les depuradores o les dessaladores. Gràcies a aquestes accions, ha dit en una entrevista amb l'ACN, es pot plantejar "baixar la dependència del consum d'aigua de l'Ebre" a l'àrea metropolitana tarragonina i, fins i tot, estudiar i planificar "la reversió" del minitransvasament del riu. Alginet rebutja que la dessaladora del Foix acabi amagant la interconnexió de conques, perquè no seria tècnicament possible, i ofereix la seva estructura tècnica per a gestionar una segona planta dessaladora més prop de Tarragona i Reus, com proposa el port de Tarragona.

El president del CAT reconeix que l'aigua "serà una font de controvèrsia" creixent, sobretot en períodes d'escassetat com l'actual. Reivindica que és en "moments de dificultat" que s'ha de preparar escenaris "a llarg termini" i "planificar i destinar recursos" a polítiques hidràuliques que "traspassin la perspectiva ideològica i la batalla política". "Precisament perquè no és un debat fàcil, no es poden aportar solucions simples", diu Joan Alginet, que reivindica "unitat d'acció" i "responsabilitat", sobretot a aquelles forces polítiques "que volen governar Catalunya".

Alginet lamenta que només s'hagi gestionat "la immediatesa", amb pocs recursos per fer actuacions a escala local, que "sumades i agregades" tindrien un impacte de país. "Les baralles polítiques en la qüestió de l'aigua només generen desconfiança, desinformació. La ciutadania no percep que és un tema estructural important i és molt complicat que acabin fent cas de les mesures o de les recomanacions que fan els governs", ha advertit.

Més resilients a la sequera

Joan Alginet ha defensat que la infraestructura del CAT està evitant que l'àrea metropolitana de Tarragona pateixi com a la resta de les conques internes i l'ha convertit en "la zona més resilient a la sequera de Catalunya". "Es van imaginar, es van planificar unes inversions i unes accions que avui permeten estar en aquesta situació", ha defensat el president del CAT.

"Les infraestructures clau són aquelles que ho demostren en moments de dificultat i adversitat i – la del Consorci- ha demostrat que ha estat clau perquè Tarragona i la indústria i tot el Camp de Tarragona no tinguin restriccions", ha remarcat. De fet, el president del Consorci confia que els seus consorciats evitaran les restriccions per l'emergència en acreditar que "el recurs hídric que utilitzen ve de la a reutilització i de l'aigua de l'Ebre".

Contra la interconnexió

Tot i la situació a la demarcació de Tarragona, Alginet rebutja que es repliqui el model a l'àrea metropolitana de Barcelona, amb la interconnexió amb la conca de l'Ebre. Desmenteix que el model que proposen el lobby d'alguns col·legis professionals pugui ser "reversible". "M'agradaria que m'expliquessin quina aigua enviaran des de Barcelona cap al sud. No hi ha pantans, no hi ha aqüífers, no hi ha rius... què enviaran? Aigua regenerada o dessalada? No té sentit", ha rebutjat.

Una dessaladora per al Camp de Tarragona

Tot i això, sí que reivindica aquest model de reaprofitament i reutilització de l'aigua per "dependre menys dels recursos naturals dels rius" i dona suport a la possibilitat de construir una dessaladora a la zona de Tarragona per reforçar aquest abastiment previst amb la de la zona del Foix, per a la zona del Penedès i nord del Camp de Tarragona. La dessaladora del Foix, diu, és "un instrument per tindre garanties de manera bastant imminent" per abastir els municipis consorciats que estan més lluny de l'Ebre. Així i tot, insisteix que és "insuficient" i que en cal una altra, com planteja el port de Tarragona, més prop de la capital tarragonina.

El CAT celebra que l'ens portuari tarragoní "contribueixi a aquest debat" i ofereix el seu model de gestió. "El Consorci hi pot participar perquè té l'estructura tècnica i el seu objecte social és el que és", ha dit Alginet. "Podem fer-ho, podem posar el nostre coneixement i la nostra expertesa al servei de la demarcació", ha remarcat. Aquestes infraestructures hídriques, a més d'oferir una alternativa a la captació de l'Ebre, ha dit Alginet, pot "ajudar a rebaixar la dependència del consum d'aigua del riu".

Reversió del minitransvasament

De fet, Joan Alginet ha apuntat que reduir el minitransvasament de l'Ebre és també "la seva missió" al capdavant del Consorci i no descarta la reversió. "Podem parlar d'espitjar un botó i que tot es pari i tornéssim a un món idíl·lic abans dels anys 80, o podem parlar de reversió amb la complicitat de l'administració hidràulica de Catalunya, amb aquestes accions per reutilitzar l'aigua, com està fent la indústria del Camp de Tarragona, que cada vegada en necessitarà menys de l'Ebre", ha exemplificat.

"La reversió - del minitransvasament de l'Ebre a Tarragona - és possible. Si es fan aquestes accions, que són assumibles i fàcilment aplicables, la reversió serà una realitat", ha defensat el president del Consorci. En aquest sentit, Alginet ha reclamat que el Consorci d'Aigües de Tarragona mantingui un lideratge ebrenc en un futur, "per la perspectiva del desequilibri territorial i per repensar el mateix model de gestió del consorci".

"Entenc que durant molts anys hi ha hagut recel i fins i tot una voluntat d'acabar en el mateix Consorci. El debat és molt més complex. Segurament si fos fàcil revertir-lo, ja ho hauríem fet, però sí que podem fer un acompanyament i un treball amb accent ebrenc, per frenar models interessats des de la lògica antitransvasista", ha reivindicat.

A més de les dessaladores del Foix o la que es podria construir prop de Tarragona, Alginet també reivindica millorar la xarxa en baix dels municipis i celebra projectes com el presentat per la Diputació de Tarragona, una acció de suport perquè els municipis puguin detectar les fuites de les xarxes municipals.

La dessaladora de Foix, aliada 

Alginet també ha rebutjat que la dessaladora del Foix pugui amagar i possibilitar en un futur la interconnexió de xarxes del CAT i el sistema Ter-Llobregat, entre d'altres, perquè és tècnicament impossible. "No hi ha d'haver cap dubte. No és possible. Aquest escenari ni es contempla ni existirà", ha sentenciat. "No podem veure monstres per tot arreu", ha afegit. De fet, el president del Consorci dona la volta a aquests recels per tornar a assenyalar que el projecte del Foix podria abastir amb aigua dessalada tota la zona nord del Camp de Tarragona i el Penedès, amb un gran impacte turístic, "i revertir els consums d'aigua de l'Ebre".

Reutilització industrial exemplar

Alginet ha explicat que si la indústria tarragonina no hagués apostat per la reutilització d'aigua, el consum del Consorci hauria batut rècords el 2023, en plena sequera. Actualment, de tot el volum d'aigua del CAT, la regenerada representa un 7,04%, però dins de la indústria, la reutilització representa un 18% i en els pròxims anys es doblarà. "És un model exemplar i sempre ho poso sobre la taula com una acció que tindrà un impacte directe en la gestió de l'Ebre i els cabals de l'Ebre", ha dit. "Serà el gran aliat de l'Ebre per abaixar la dependència".

Alginet reivindica que el reaprofitament de l'aigua de les depuradores serà també "molt significatiu". "Cada any, més de sis hectòmetres d'aigua de les EDAR acaben al mar", ha apuntat. "Segurament anem tard, però més tard anirem si no fem res".

Consorciats i regants 

Des del CAT es dona suport a "compensar el desequilibri territorial", i garantir l'aigua al sector primari i les zones rurals, com la Conca de Barberà o el Priorat. Alginet lamenta que es qüestioni aquestes accions perquè els consums "no són significatius ni condicionen la gestió del CAT" i, en canvi, "permeten fixar la gent al territori" i garantir la igualtat d'oportunitats, com va permetre la infraestructura per al reg d'arrossars al Delta. "Estem parlant d'un volum agregat de prop de 52.000 milions de les antigues pessetes, entre el cànon dels regants i els revestiments. Cap govern, ni de l'Estat ni de la Generalitat hauria invertit mai al delta de l'Ebre aquest import", ha defensat.

Collita d'arròs garantida

El Consorci celebra que el complicat estiu que van viure els arrossaires amb la retallada de la concessió de la CHE no es repetirà enguany. Mequinensa té el 80% de reserves i la campanya "està garantida". Alginet ha assegurat que no hi va haver retrets dels pagesos perquè la concessió del CAT es mantingués en plena crisi. "Les comunitats de regants van entendre que no calia filar prim. Hi va haver una coordinació i una logística entre el CAT i els regants, pels volums i les captacions, que ha estat un treball exemplar. Tant de bo aquest escenari ja no es torni a produir", ha afegit.

El president del CAT ha criticat que la CHE condicioni els usos i la gestió de l'aigua a les pressions d'Aragó i de les hidroelèctriques i li retreu "falta d'empatia i sensibilitat" amb el tram final del riu Ebre.