El regne mil·lenari

Astèrix, Obèlix i el seu llogaret de gals insurrectes és un cas paradigmàtic de supervivència. Desapareguts els seus creadors, René Goscinny i Albert Uderzo, ha continuat gaudint d'un bona salut amb les successives incorporacions de dibuixants i de guionistes que mantenen viu l'esperit inicial i que fan que els dos gals i la seva tropa d'amics, veïns i enemics, visquin noves aventures que es van adaptant a les necessitats, a les demandes, als gustos, als corrents i a les ideologies dels temps actuals. D'aquesta manera han visitat nous països, han afrontat problemàtiques diferents i han incorporat dones en papers protagonistes. 

A 'El regne mil·lenari', el protagonisme creatiu ha tornat a canviar i recau en el guionista Olivier Gay, que es bassa en una pel·lícula de Guillaume Canet i en el dibuixant Fabrice Tarrin.

En aquest cas concret, i tenint en compte que l'origen és una pel·lícula, el plantejament és diferent del dels còmics habituals de la sèrie. Són il·lustracions a pàgina sencera acompanyades de text i sense els habitual globus de conversa. Un anacronisme com a punt de partida situa la trama a l'any 50 abans de Jesucrist i a la Xina. Dang Sing Kuing protagonitza un cop d'estat i enderroca i empresona a l'emperadriu. Un grup d'amics seus fuig i demana ajuda a Astèrix, Obèlix i Idèfix, ajudats, com sempre, per la poció màgica. La resta és fàcil d'imaginar.

La singularitat és precisament el fet de comptar amb dibuixos de gran format que permeten apreciar molt millor la qualitat i d'un text seguit que s'acosta més als llibre que als còmics. Sigui com sigui, una nova aventura que ve a engrandir la col·lecció d'aquests personatges que, gràcies a la poció màgic i al favor dels lectors aconsegueixen una vegada més derrotar al temps i a l'espai.