-
Miquel Massana
Marc Colilla
Miquel Massana (la Selva del Camp, 1991) és director des del 2019 de l'Orquestra de la URV. Actualment també és director assistent al Liceu a l'òpera 'La Cenerentola. Es va interessar ben aviat per la direcció d’orquestra i l’any 2013, després d’haver finalitzat els estudis superiors de piano amb Daniel Ligorio al Conservatori del Liceu, va ingressar a l’Escola Superior de Música de Catalunya per estudiar amb Salvador Brotons. Paral·lelament va ser admès a la Universität für Musik und darstellende Kunst de Viena, on hi va ampliar els seus coneixements de direcció d’orquestra i de cor amb els mestres Johannes Wildner i Ingrun Fusseneger respectivament. En aquesta entrevista ens parla de la seva funció com a director d'orquestra i d'alguns dels seus compromisos actuals.
Com va sorgir la seva passió per la direcció musical?
El meu primer contacte amb la direcció va ser de molt petit, gràcies al meu pare, que encara dirigeix, de fet. Sempre el vaig veure al capdavant d'un grup de caramelles al meu poble, la Selva del Camp, i ja aleshores deia que volia ser director. Vaig cursar primer estudis superiors de piano, encara que després vaig fer el salt també a la direcció, va ser una cosa que es va coure durant molt de temps, des dels meus referents.
La direcció musical comporta una certa mística.
Molta, hi ha una transmissió d'emocions, cap al públic i cap als músics gairebé màgica, únicament amb el moviment dels dits i les mans. És important saber quin és el teu paper dins de l'escenari.
Quines qualitats considera que són essencials per posar-se davant d'una orquestra?
Crec que el més important és voler connectar amb la gent. Tu pots ser més o menys social, però quan estàs davant de l'orquestra has de transmetre alguna emoció. Els músics, si tenen un director davant que no està en sintonia amb ells, ja pot dir el que vulgui, ser molt bo i tenir molts coneixements, que no s'acabarà creant aquesta sinergia. A més, hi van moltes coses, és evident que per dirigir has de conèixer molt bé l'obra, el seu context, has de planificar bé els assajos i hi ha una feina tècnica. A vegades, a l'hora d'estudiar, els directors ens enfoquem només amb la peça, però no en el que volia transmetre el compositor amb ella.
Precisament, en un context en què el públic té moltes altres ofertes d'oci i entreteniment, cal una reinvenció del producte que s'ofereix?
Totalment, crec que és un dels grans reptes de la música clàssica al segle XXI. És inconcebible que un compositor faci una òpera de quatre o cinc hores com feia Wagner al segle XIX. De fet, la majoria de les composicions que es fan avui en dia no superen l'hora i mitja. És una de les preguntes que em faig constantment, com podem crear potencials amants de la música, i la forma en què la presentem és molt important.
Cal dirigir la música clàssica cap al públic jove?
Sí, encara que les noves generacions vivim a partir de tantes coses efímeres que hem d'aprendre a aturar-nos, escoltar una cosa més llarga dels que estem acostumats. Per sort a Catalunya hi ha moltes propostes interessants al respecte, com la comunitat 'Under 35', que obre les portes del Liceu als menors de 35 anys a un preu assequible.
Precisament d'aquest aspecte volia parlar, ja que aquests últims dos mesos ha estat treballant com a director assistent a l'òpera 'La Cenerentola'. Com ha estat això?
Suposo que lluitant i sobretot amb molta il·lusió. Va ser una proposta que em van fer fa un any, i és un somni per a mi. He tingut l'oportunitat de poder treballar amb cantants i professionals de primer nivell, a més de dirigir molts dels assajos, fins i tot al teatre, i l'aprenentatge que m'emporto és molt gran, com també el nivell d'exigència i ambició de la representació.
Quin apropament ha tingut a l'obra? Com ha gestionat aquest concepte d'espectacle transversal?
L'òpera no té res a veure amb cap altra art escènica, hi juguen una gran diversitat d'agents. Un dels moments més importants per a mi van ser els assajos d'escena, amb els protagonistes i el piano, amb els quals hem treballat aspectes musicals i alhora la seva disposició a l'escenari. Això m'ha permès tenir una visió molt més global, cada personatge té la seva posició i les seves necessitats.
Fruit de tot aquest treball, s'estrenarà com a director titular al Liceu el 12, 13 i 14 de juliol amb l''(ÒH!)PERA'. Entenc que és un moment important per a vostè.
I tant! Podré dirigir una de les tres microòperes que el Liceu ha encarregat a tres compositors del territori i que es representaran a tres espais diferents del teatre.
Parlem de l'Orquestra Simfònica de la Universitat Rovira i Virgili, de la qual n'és el director titular. Recentment, s'ha anunciat l'espectacle 'L'Harmonia dels Sentits' per al 8 de juny a l'Aula Magna del Campus Catalunya. Com marida aquesta unió entre la música i el vi?
Habitualment amb l'orquestra treballem amb la coral, però poder fer-ho la facultat d'Enologia és una nova experiència. A l'hora de combinar-ho amb els vins, hem decidit interpretar tres obres de diferents períodes, cadascuna amb una formació musical concreta amb músics de l'orquestra. Primer vam fer un tast conjunt amb professionals de la facultat, que ens van explicar els valors i les propietats dels vins per poder crear el fil argumental de l'acte.
Tast de vins, intercanvis amb l'Orquestra de la Universitat de Girona... Què hem d'esperar en un futur?
L'any vinent serà el 25è aniversari de la formació, així que ja estem començant a treballar per poder celebrar-ho. Tot i això, no puc avançar encara els actes i concerts que estem preparant.
I ja per tancar l'entrevista, quins reptes es planteja com a director?
És complicat preveure cap a on va a parar la meva carrera, estic obert a qualsevol projecte i ja tinc algunes coses tancades de cara a l'any vinent. Malgrat això, m'agrada molt el Camp de Tarragona i intento sempre tenir un peu a casa, és important apostar per la cultura del territori.
