Bola extra!

El joc del pinball, o del milió -té un munt de noms- va viure grans moments de glòria en la dècada dels anys setanta i vuitanta del segle passat, però en el pas dels anys la seva implantació va disminuir. Ara ressorgeix gràcies a un creixent nombre d'aficionats al joc de maquinetes de taula, en què una bola petita és guiada, mitjançant palanques i a través d'obstacles fins al seu clot final ha crescut en els últims anys. La partida extra és el millor premi i s'ha de tenir destresa per impulsar la bola i no fer falta.

Per a entendre la història del pinball cal retrocedir fins a la França del segle XVIII. Eren els temps en els quals els aristòcrates jugaven al croquet com a entreteniment social, però es cansaven d'esperar que deixés de ploure, així que als francesos se'ls va ocórrer la idea d'un joc de taula anomenat Bagatelle. Aquest precedent dels pinballs no era més que un tauler amb pivots de fusta i una bola, però va ser un gran èxit quan els soldats francesos van portar el joc als EUA durant la Revolució Americana. Era un joc bastant rudimentari que consistia en un tauler horitzontal de punteria, muntat sobre una taula, que tenia una sèrie de clots i topalls de fusta, que determinaven el recorregut d'una bola.

El pinball es va inventar de manera oficial el 1871 als EUA. El seu inventor va ser Montague Redgrave, qui va convertir el joc del bagatelle en el primer pinball. Va aconseguir una patent estatunidenca per a les seves millores en el Bagatelle, que incloïen un millor, inclinació i boletes. La taula de bagatelle de saló' es va popularitzar en els bars.

Tanmateix, la seva implantació es va frenar entre les dècades de 1940 i 1976, perquè en algunes poblacions dels EUA el van prohibir amb l'argument que es tractava d'un joc d'atzar. Finalment, es va poder convèncer que no ho era, sinó que era un joc d'habilitat, i per tant es va poder aixecar la prohibició.

A l'Estat espanyol, el govern de la Segona República va prohibir aquest joc, perquè tambéel considerava un joc d'atzar. Després de la Guerra Civil es van començar a fabricar els primers exemplars a càrrec de les empreses Recreativos Franco, Maresa, Escardíbul, CIRSA, entre d'altres Amb l'arribada de la democràcia es van despenalitzar els jocs d'atzar, les escurabutxaques i contra tot pronòstic va portar al declivi de les màquines de pinball.

L'associació de pinball de Tarragona 

L'afició per aquestes màquines ha promogut la creació de l'Associació Tarraco Pinball. L'entitat va nàixer amb l'objectiu de restaurar i preservar les màquines d'aquest joc, en una nau industrial que disposen de 250 metres quadrats ubicats al Polígon Francolí de Tarragona, on s'ha convertit en la seva seu.

La mostra que disposen a la nau permet copsar l'evolució d'aquestes màquines: hi ha des d'un aparell antic de l'any 1965, fins als més moderns. Totes les màquines estan tematitzades amb motius espacials, de pel·lícules d'aventures, de pirates o de qualsevol element de la cultura popular de l'època. Actualment, compten amb unes 90 màquines, de les quals 30 estan operatives, mentre que les restants estan en període de restauració. "És com si les rescatéssim per donar-los vida", ha assegurat Esther Montero, representant de l'associació, en el desig de recuperar màquines de pinball abandonades.

Sobre l'evolució de les màquines, Esther Moreno opina que "abans eren molt més bàsiques". Efectivament, per exemple, les primeres portaven incorporades petites campanes o els 'bumpers', els característics bolets en les quals rebota la bola. Amb el pas del temps l'arribada del món digital, el pinball també s'ha traslladat a Internet. L'associació tarragonina organitza tornejos oberts, on els aficionats poden posar en joc la seva tècnica i alhora compartir impressions amb altres participants.

L'època daurada a Reus

Els lectors de més edat i aficionats en aquest món, recordaran el funcionament del 'Club de la pela', al carrer de Sant Jaume, tocant al del Baix Camp, on les partides costaven precisament aquest import. També recordaran el 'Màtic', al carrer ample, i el 'Hobby Club' al carrer de Gaudí, a més d'altres històrics salons recreatius que han estat un reclam lúdic per diverses generacions de reusencs.