La naturalesa humana

Quatre-cents anys deuen ser molts anys però potser no tants com ens pensem. Resulta xocant comprovar com després de quatre segles la condició humana no ha canviat gaire. Han variat les condicions de vida de manera brutal, vivim anys i panys, gaudim d’un confort i un benestar impensable pels nostres avantpassats: disposem d’electricitat, de medecines miraculoses, de noves tecnologies, de nous transports que ens porten fins l’espai sideral, tenim de tot, però en el fons continuem mantenint totes les mancances pròpies de la naturalesa humana.

Donem importància a les coses supèrflues, acceptem de grat qualsevol bajanada que ens entretingui, rebutgem allò que requereixi una mínim esforç intel•lectual. Som, com sempre, ben poca cosa, suren per tot arreu les nostres febleses, la nostra mesquinesa, la nostra incapacitat de fer-nos més savis cada dia.

Aquests dies, amb motiu de l’exposició multidisciplinar 'El carrer dels sonets', que s’ha pogut veure a la Sala Fortuny del Centre de Lectura, inspirada en els sonets de William Shakespeare, publicats l’any 1609, hem pogut veure com la humanitat s’ha mogut sempre al voltant de les mateixes inquietuds, amb comportaments semblants.

La vida és efímera, el temps passa, fuig, i “només resta l’amor davant les misèries humanes” com el diu el poeta.

El sonet 66 ens ho recorda:

Cansat d’aquestes coses, vull una mort calmada:

contemplar com el mèrit ha nascut sense ajuda

i un no ningú s’adorna amb seda setinada,

i la fidelitat, per desgràcia abatuda,

i, per vergonya, el fals honor en llocs ben alts,

i la puresa rudement prostituïda,

i la vera excel·lència sense honors als portals

i la força per lleis inútils impedida,

i les arts emmudides per les autoritats,

i, com a savi, el foll controlant el talent,

i de les veritats dir-ne simplicitats,

i el bé captiu, del pitjor mal, ser-ne el servent.

Fora millor morir, de tot això cansat,

si no fos deixar sol el meu enamorat.

Exposicions com aquesta ens conviden a reflexionar i a oblidar, per uns moments, les sopes al cap que la societat moderna ens fa dia a dia.

Amb el pas del temps la gent viu millor però no millora.