Des que va finalitzar la magna celebració de les Festes de Misericòrdia, hi ha un tema que està anant de boca en boca. Diverses persones, i d’àmbits i interessos molt diferents, m’han expressat la seva preocupació per la presència, ensordidora, del nou Ball de Pere Joan Barceló, pels carrers i places reusenques.
El fet de recuperar o d’incorporar de nou elements festius que enriqueixin el patrimoni etnogràfic local és, sense cap mena de dubte, un fet positiu, i molt lloable, per part de les persones que, voluntariosament, treballen per tirar endavant un nou projecte per a la comunitat. Però el que no és tan positiu és el fet de generar un, generalitzat, rebuig ciutadà envers la seva participació cívica, o incívica, en el marc festiu de carrer.
Van generar un fort malestar durant la Cercavila del masclet, van tenir problemes a la Baixada al Santuari, i, fins i tot, la gent se'n va recordar de la seva família –amb força insults- mentre realitzaven les matinades del dia 25.
És difícil, però no impossible, fer encaixar totes les peces del trencaclosques festiu al gust de tothom, però crec que el que haurien de fer els membres d’aquest ball és plantejar-se la intensitat sonora de les seves sortides públiques i intentar trobar, harmònicament, el seu lloc entre la resta de grups i públic que, des de fa anys, participa de les celebracions festives locals.
I encara amb més motiu, des del moment que la regidora responsable del tema festiu ha manifestat públicament la seva opinió negativa a la incorporació del Ball de Pere Joan Barceló al seguici festiu reusenc. I penseu: el bandolers del segle XXI no duen trabuc!
