La imatge no és gaire coneguda perquè només la veu qui treballa dins de les aules d’escoles i instituts d’aquest país, però en aquests àmbits ja s’ha fet habitual. Una colla de nens i de nenes miren des de les seves corresponents taules una agent dels Mossos d’Esquadra que amb una mà recolzada a la pistola i una altra recolzada a la porra, com si fos una autèntica ‘cow boy’, els explica “els perills d’Internet” o qualsevol altre dels tallers que el cos policial ofereix gratuïtament als centres educatius de les quatre províncies. N’hi ha per remenar i triar, inclòs un per als centres de Primària en què, per tal de familiaritzar els nens i les nenes amb la policia, se’ls posen manilles i se’ls ensenyen els diversos models de porres que els agents utilitzen contra “els dolents” que s’ho mereixen. Per emmanillar algun nen o nena, l’agent pregunta prèviament “qui és el més dolent de la classe?” i els alumnes responen i assenyalen la víctima de la demostració.
D’anècdotes viscudes i explicades pel professorat i per mestres que els han tingut a l’aula n’hi ha tantes com “classes” fan els uniformats, un fotimer. Per què fan la seva xerrada armats? Doncs, segons la Conselleria d’Interior, perquè la porra, que anomenen defensa, i la pistola, que anomenen pistola, formen part de l’uniforme i no se’n poden separar. Els qui us en rèieu de les ximpleries i els absurds que la disciplina militar aplicava a la vida dels joves que feien la “mili” ja us en podeu riure de les ximpleries i absurds de la disciplina policial que anomena “part de l’uniforme” les armes que utilitzen els agents. Una porra és una porra i una pistola una pistola. Ni una ni altra són cap uniforme ni part d’aquest.
El curs passat, una Mossa d’Esquadra que feia una d’aquestes xerrades en un centre del Penedès, amb pistola i porra, en ser interrogada sobre per què havia de portar una pistola dins de l’aula va respondre que així els nens i les nenes s’acostumaven a la policia democràtica de què gaudien, perquè la policia sempre havia estat molt associada a la repressió i en canvi ara, en veure les armes i poder-les tocar, els feia una altra impressió. L’argumentari, com veieu, està poc treballat de moment, però ja el posaran al dia, no us preocupeu. Això sí, esperem que els alumnes, quan vagin a la universitat, no gosin protestar per la seva privatització o pel que sigui, perquè si recorden les paraules de l’agent mentre altres professionals de la porra les descarreguen a les seves costelles, les paraules de l’agent els sonaran a engany.
Com que sembla que de tot això just ara estem a les beceroles i els plans d’Interior van directament dirigits a policialitzar els espais educatius o, el que és el mateix però dit més refinadament, a familiaritzar dia sí i dia també l’alumnat amb els uniformes, les porres i les pistoles, una colla de mestres i professors s’han unit en una campanya que amb el nom de 'Desmilitaritzem l’Educació' intenta dir en veu alta el que tothom veu i sap. I què és el que tothom veu i sap?, doncs que el rei va nu o, el que és el mateix, que els Mossos porten pistoles i porres a les aules i, dins d’una aula, aquestes “parts de l’uniforme” no només hi sobren sinó que hi haurien d’estar prohibides.
Per això, des de la campanya en qüestió s’ha proposat als claustres dels centres educatius de Catalunya que prenguin acords en el sentit que si els Mossos no canvien d’actitud es quedin a la porta, perquè els centres educatius han de ser i són espais de pau, i per tant lliures d’armes. I si els claustres no ho accepten, que de tot hi ha a la vinya del senyor... Maragall, aleshores sempre queda la decisió personal dels ensenyants d’objectar davant dels armats. Fer classes amb una pistola és un contrasentit i si ells no ho entenen cal dir-los ben alt i clar que ni ara ni mai volem que hi hagi armes dins dels centres educatius de Catalunya. Ni ara ni mai.
