Orensanz convida a descobrir la realitat i la ficció de les històries del Priorat

Toni Orensanz, periodista i guionista nascut a Falset, col·labora actualment amb diversos mitjans de comunicació locals i nacionals. 'El Falsari', publicada aquest mes de març, és la seva segona obra narrativa, precedida per l'exitosa 'L'òmnibus de la mort: parada Falset', editat el 2008. Orensanz també ha participat en obres col·lectives i ha escrit textos teatrals.

"El meu món és de comarques, la gent t'explica històries que són prou bones i jo hi jugo, sense que m'importi si són veritat o no". D'aquesta manera explica Orensanz l'origen de 'El Falsari', una obra que trasllada al lector la confusió dels límits entre la realitat i la ficció. Així, el títol de l'obra no és casual, ja que expressa d'una banda allò fals, i de l'altra "l'inventari de la gent de Falset i de pobles veïns".

Els contes escrits per Orensanz són deutors de la tradició oral del món rural prioratí, que conta històries i personatges tant inverosímils com creïbles, ambdues amb elements verídics, inventats i amanits pels mateixos relators. Aquestes històries tenen com a origen el municipi de Falset i altres pobles veïns, com Marçà o Porrera, tot i que "podrien haver passat a qualsevol lloc del Mediterrani", apunta l'escriptor.

D'aquesta manera, allò local es trasllada a l'esfera universal. "Sempre ens hem cregut que les històries importants només passen a la Diagonal de Barcelona, al passeig de la Castellana de Madrid o a la Cinquena Avinguda de Nova York, però tot depèn de la dimensió que li dones i de la perspectiva del que mira", ha afirmat Orensanz.

'El Falsari' també representa una defensa i una reivindicació de l'ús literari dels dialectes, ja que l'escriptor ha emprat el prioratí com a eina de la narració. En aquest sentit, Orensanz ha recordat que "es tracta d'una obra deutora de la tradició oral i no tenia cap sentit escriure-la en català estàndard. Escriure bé en català no vol dir només escriure en estàndard. Cal continuar avançant perquè estem acomplexats. Moltes obres de la literatura universal estan escrites en dialectes molt locals".

Orensanz considera "sorprenent" el 'boom' que ha viscut la literatura de les comarques de Tarragona, sobretot l'ebrenca, en els darrers anys, ja que "tradicionalment l'Ebre i el Camp no han format part de les grans referències de la literatura catalana". "Si Arbó o Bladé fossin, per exemple, de l'Empordà, haguessin tingut una altra dimensió", ha manifestat. De fet, Orensanz creu que molts dels escriptors del territori, com Albert Roig, Emili Rosales o Andreu Carranza, "són molt bons però no han rebut l'atenció necessària".

Tot i haver-se format com a periodista, Orensanz ha valorat que, a nivell personal, "ser un escriptor i un periodista és el mateix" perquè "m'interessen més les històries que les notícies". "Em trobo personatges molt genuïns que m'expliquen coses i jo després decideixo si en faré un reportatge, un documental o un llibre. La separació entre el periodisme i la literatura és falsa. Explicar històries és una necessitat humana i primària", ha afegit.

Actualment, Orensanz està treballant i documentant-se sobre l'estada de Pablo Picasso i Fernande Olivier a Horta de Sant Joan l'any 1909. "Estic recollint el que m'expliquen els veïns de diferents generacions, i mirant si fer una ficció, una barreja de realitat i ficció o optar per un format més periodístic", ha continuat.

D'altra banda, Orensanz ha valorat l'actual situació que viuen el Priorat i les comarques veïnes, com la Ribera d'Ebre. L'escriptor s'ha mostrat "preocupat" per la candidatura d'Ascó a acollir el cementiri nuclear. "Aquesta candidatura és una candidatura eterna a ser l'abocador de Catalunya, estarem marcats de per vida", ha afirmat.

Segons Orensanz, "aquestes coses condicionen més el que ens pensem" i ha fet referència a l'afectació que podria tenir el cementiri nuclear al Priorat. "Després de molts anys de no tenir un model de desenvolupament econòmic, ara l'agricultura de qualitat i el vi comencen a marcar tendència. Aquest és el model que hem de seguir i el cementiri nuclear pot influir negativament", ha sentenciat.