esther 25 de Març de 2010
negrita
Podríeu posar les preguntes en diferent color, negrita, cursiva... el que sigui per defirenciar-les de les respostes? És molt difícil llegir així
-
Josep Maria Martí
ACN
Ha estat bona pel col·legi la disputa electoral?
A mi en dóna la sensació que hem pogut discutir poc de programa i que han sortit a la campanya coses que no tenien massa sentit tenint en compte que el que anem a fer, el que anunciava la meva candidatura i el que és el meu compromís com a degà electe són de fer-hi front. Problema que tenen a veure amb l'estructura del col·legi, amb la seva estructura econòmica, els seus objectius, el com encarem el col·legi en aquest nou context en el que es desenvolupa la nostra activitat professional. Per tant, a mi em sembla que des del punt de vista del debat d'opcions ha estat molt poc profitós. Jo espero que en el dia a dia recuperem aquest camí perdut.
Això afecta el prestigi del col·legi?
Em sembla que de manera immediata no. Però quan abans d'això hi han hagut falses denúncies, a la llarga això acaba fent un forat. Allò important i fonamental és que recuperem una mica la imatge perduda.
Com encara el nou càrrec després de les acusacions d'irregularitats econòmiques?
El que jo he pogut saber fins ara és que les auditories en cap moment parlen d'irregularitats econòmiques. Les auditories fan observacions, però les auditories es passen o no es passen. Auditories amb irregularitats no se s'aprova cap. Segona, per si la meva paraula i la meva apreciació en aquest cas fos poca, el que és evident és que hi ha una nota de la Conselleria de Justícia en la que queda ben clar que els serveis jurídics corresponents no n'han observat cap, el que fa pensar que aquestes preteses irregularitats no existeixen. El que sí té el col·legi són problemes i el que hem de fer és fer-los front, no posar-nos en l'epidermis, en qüestions de detall o que no són fonamentals. Allò fonamental és identificar bé els problemes i donar solucions i alternatives.
Quins són aquests problemes?
El problema bàsic és la pèrdua de pes del col·legi en el conjunt de la professió. Crec que nosaltres això ho hem de recuperar. S'ha perdut amb el temps i per les circumstàncies per les que passem, s'ha perdut per moltes raons que s'hauran d'analitzar. L'evident és que el col·legi ha de buscar la manera de ser útil a la gent que es dedica al periodisme i a partir d'aquí recuperarà pes, prestigi i credibilitat. Aquesta és la primera qüestió que a mi em sembla fonamental. Com fer-ho? Doncs intentant que tant els que no són associats com els que sí percebin el valor afegit que comporta estar col·legiat. Com que el nostre col·legi no és de col·legiació obligatòria, és a dir, no és necessari per desenvolupar la professió, perquè la gent hi entri és necessari que cregui que li serà útil, que li convé i que li farà servei. Per tant, nosaltres hem de fer l'èmfasi en això.
Per què els professionals no es col·legien?
Perquè no li troben una utilitat, perquè no estem donant un servei que realment els interessi. Altres ho faran per oblit o per desinterès. Penso que bàsicament hi ha molta gent que quan busca una afiliació d'aquestes busca alguna cosa més, busca un servei, que els sigui útil, que creguin interessant, que se sentin obligats a pertànyer a una entitat com la nostra que defensa els seus interessos, que faci coses per la professió en general i per ells en particular.
Però quins són aquests valors afegits d'estar col·legiat?
Fonamentalment el fet que nosaltres puguem ajudar els nostres associats. En què? Donant-los serveis de qualsevol tipus. Formatiu, per exemple. Però podem ajudar-los en altres coses. Està creixent l'autotreball, el treball per lliure, els 'freelance'... Gent que necessita tenir una mínima estructura administrativa, jurídica, empresarial. Doncs bé, ajudar-los, ser-los útils, útils en un context en el que probablement no poden desenvolupar la seva activitat en una relació laboral normal i necessiten un altre tipus d'ajuda estructural. I a part d'això també ens cal ser veu dels col·legiats, defensar els valors de la professió i les bones pràctiques professionals.
Cada any es llicencien centenars de professionals, molts dels quals no troben feina...
Em sembla que en aquests moments, el sector en si mateix, l'administració i el col·legi hem de preguntar-nos si el ritme de fabricació de titulats que tenen les universitats es correspon amb la demanda real de treball. Perquè el que no podem fer és prometre a estudiants que es passen quatre anys de la seva vida fent una carrera i que el seu destí immediat sigui l'atur. Perquè resulta que hi ha molta gent d'aquests nous llicenciats que no té ni pot tenir ocupació. Jo el que proposa és una reflexió serena amb les autoritats acadèmiques de les universitats i pensar si realment és necessària la producció tan enorme de llicenciats, quan en tenim molts a l'atur llicenciats de fa anys i encara no han trobat la primera feina.
Per tant, d'alguna manera sobren llicenciats?
A mi m'agrada parlar del que sé i la percepció és que ho sembla. Ho sembla perquè després de moure moltíssimes borses de treball, de que la gent s'espavili... hi ha gent que no acaba de trobar la primera feina i porta dos anys llicenciats. Dóna la sensació que no hi ha demanda. Pot ser que també hi hagi un pèl d'intrusisme? Doncs bé, aquesta és una professió en la que en molts casos no s'exigeix un títol per desenvolupar-la i per tant ens trobem encara amb una competència encara més deslleial i incontrolada.
La tasca d'ara seria parlar amb les universitats, doncs?
Exactament. Establir un debat a veure si aquest és el número de llicenciats que ens cal, veure els dèficits formatius que existeixen, veure com articulem el pas entre la titulació i el mercat de treball. No crec que sigui rentable ni socialment ni de cap manera, generar tanta frustració com estem generant entre gent que ha treballat, que ha invertit diners en la seva professió i que després es troba que no li ha servit per res.
Pot ser també perquè els estudis no acaben de ser els adequats?
Aquesta és una altra qüestió que caldria mirar, a veure si la universitat i els seus plans d'estudis s'adapten realment a les necessitats que es plantegen en l'exercici de la professió periodística en aquest context actual que vivim. Crec que les universitats estan en la revisió dels seus plans d'estudis. Jo crec, espero i confio que hagin fet aquesta mirada cap a un canvi que faci més útil la formació que donen. La universitat es mou en el pla del que seria un bagatge teòric suficient i, al mateix temps, dels elements que facin més possible el desenvolupament d'una activitat professional. Aquesta dialèctica entre la teoria i la pràctica és la que mou molts d'aquests plans d'estudis. El que passa és que la praxis ha canviat, el que no ha canviat són els exercicis fonamentals, i això vol dir que per la pràctica del periodisme es necessita gent preparada. Gent amb una cultura bàsica i amb una sèrie d'habilitats i capacitats per desenvolupar qualsevol de les especialitats de l'ofici.
Entre els integrants de la seva candidatura, no hi ha molta gent jove que tingui dificultats per trobar feina...
El col·legi té un problema i és que té un sistema electoral que penalitza la gent jove. És a dir, en un sistema de llistes obertes, el que s'acaba votant són els noms coneguts. Jo he incorporat gent jove i amb poc temps de pràctica de l'ofici. En una llista tancada tu pots portar qui vulguis i pots dir que portes un llicenciat que fa dos anys que no troba feina, perquè sigui la persona que et vagi recordant que s'han de fer coses i perquè possibiliti que nosaltres facem polítiques actives de cara a aquestes persones. El problema és que això és impossible. Moltes d'aquestes persones no han sortit perquè el sistema de llistes obertes penalitza les persones no conegudes o que no tenen pràctica professional.
Seria positiu que el Govern, per exemple, supedités les ajudes que dóna a alguns mitjans a la condició que no tingués persones en precarietat laboral?
Això podria ser en el moment que es plantegessin polítiques actives de treball, polítiques actives de contractació. A mi em sembla que aquest diàleg és fonamental i que les polítiques actives de contractació s'han de fer entre sindicats i govern. El col·legi no pretén substituir de cap manera els sindicats. El col·legi ha de fer la seva feina i els sindicats la seva. El que sí està clar és que nosaltres podem contribuir amb estudis, formació... a que el govern podria contribuir, juntament amb els sindicats, a fer aquestes polítiques actives. Podríem ser-ne part, però la iniciativa correspon als sindicats i al govern.
S'han plantejat rebaixar quotes per professionals que es troben a l'atur, que tenen sous baixos o que acaben de trobar feina?
Una de les campanyes que nosaltres pretenem fer, una de les activitats, és el tema de l'afiliació. Fer una revisió a fons de quina és la realitat. El col·legi té un sistema tarifari des de fa molts anys i sempre ha estat el mateix. Nosaltres el que pretenem dir és: a la llum de la realitat actual, amb la problemàtica que tenen els nostres companys i companyes, els que no tenen feina, els que l'han perduda... com podem fer un sistema de tarifes que sigui just i equitatiu? Com podem incentivar que la gent que surt de les facultats s'acosti al col·legi com a primera acció d'introducció en el mercat de treball? Això és una cosa que farem. Inevitablement això passarà per un replantejament del tema tarifari, claríssimament.
Una rebaixa en determinats casos?
Evidentment. Si volem afavorir no hem d'incrementar les tarifes, precisament. El que sí que podem buscar és una estructura que sigui convenient i que tampoc deixi el col·legi sense ingressos. Perquè clar, afavorir que entri molta gent sense pagar, però que després resulti que no se li pot donar cap servei perquè no tenim recursos... Hem de fer una combinació intel·ligent entre el que és mantenir un determinat nivell de recursos i afavorir l'entrada de gent que té problemes o que no en té però no és el col·legi.
Salvador Cot li va estendre la mà a treballar conjuntament pel col·legi. Què és el que es planteja davant aquest oferiment?
Jo estic obert a totes les col·laboracions i per tant em sembles les paraules del senyor Salvador Cot i espero que tal i com va manifestar en aquell moment es posi en contacte amb mi per parlar i treballar. Des d'aquell dia, d'aquestes bones intencions no n'he sabut res, espero que properament ell es posarà en contacte perquè treballem. La meva idea és fer el treball el més unitari possible. Abans de presentar-me vaig intentar fer una candidatura d'unitat, no me'n vaig sortir, però ho vaig intentar. I per tant ara, que les urnes ja han deixat les coses més o menys clares, jo crec que és el moment, si es vol i hi ha bona voluntat, d'un treball unitari i plegats.
