El missatge de l'arquebisbe de Tarragona Jaume Pujol instant a la desobediència de les lleis ha tingut, naturalment, molt ressò. Però l'arquebisbe insta a desobeir una llei que no obliga sinó que empara i protegeix de l'estigma, la culpabilització i la condemna a què en el cas de l'avortament han estat sotmeses durant segles milions de dones.
La llei d'interrupció voluntària de l'embaràs evita milers d'avortaments clandestins o a l'estranger per qui s'ho pugui pagar i que hi hagi milers de dones condemnades. Això no vol dir que no haguem de buscar i promoure altres alternatives per evitar embarassos no desitjats com els preservatius o les píndoles. Però tampoc en aquests casos no acabem de trobar la comprensió de l'Església que en massa ocasions continua volent imposar el seu criteri, no només als seus fidels, sinó a tota la societat sense excepció, siguin o no creients o ho siguin d'una altra fe.
Es refereix també a 'continuar la vida fins a la mort natural', és a dir, la que esdevindria a causa de la pròpia naturalesa humana. Però com renunciar als avenços de la medicina i com prescindir-ne arribat el moment si ja només signifiquen patiment del propi malalt i dels seus éssers estimats? Un familiar molt directe i cristià exemplar m'ha encarregat que 'quan li arribi el moment' no permeti que l'intubin ni el portin a cap hospital per perllongar la vida 'artificialment'. Puc assegurar que la seva voluntat i el consell dels metges em guiarà si arriba el moment i espero que cap llei penalitzi aquesta conducta plena d'amor.
Però més enllà d'aquestes qüestions concretes, allò que crida més l'atenció és que sembla que l'arquebisbe no acaba d'acceptar el pluralisme de la societat. Però les uniformitats, religioses o polítiques, només s'han donat –i es donen- en els règims autoritaris i, per tant, amb l'ús de la violència.
Al segle XXI no és possible defensar ni una única religió ni una única ideologia política. Ni com diu l'arquebisbe Pujol, que els representants dels ciutadans ho som de Déu. Això amb el Cardenal Tarancon ho crèiem superat per l'Església i ja fa anys que l'estimat borrianenc ens va deixar.
I si 'cal obeir Déu abans que als homes', a quin Déu? I què en fem dels milions de creients d'altres confessions que conviuen entre nosaltres? Els hem d'imposar el catolicisme? I com fer-ho? I si això fos possible, mentre no es converteixen, com ens organitzem? I els agnòstics i ateus també han d'obeir Déu abans que les lleis que democràticament hem aprovat entre tots? No es pot cridar a la desobediència de les lleis de què s'ha dotat una societat diversa que creu en la igualtat davant les normes – obliguin o emparin – i en la igualtat d'oportunitats també d'homes i dones encara que hi hagi religions que no la practiquen en el seu si.
Tal com diu l'amic arquebisbe -en això sí que coincidim- ministre ve de servidor del poble. Però si això és així, ens devem al poble plural i divers al que servim. Tan divers i plural que entenc cada cop més que hi hagi ciutadans que ens retreguin que no acabem de canviar les inèrcies de donar suport de tot tipus a una sola confessió i aparèixer al costat dels seus líders. Per cert, si el model és Suïssa, allà ja fa quatre anys que també van despenalitzar l'avortament.
Finalment, el pluralisme i la tolerància són les úniques garanties de la convivència en pau de totes les formes de creure i de pensar. Negar-ho i apostar per la imposició d'una sola fe ens conduiria a la intolerància i al caos. Més encara, el pluralisme i la tolerància també són les úniques garanties de la llibertat i de la pràctica religiosa.
Xavier Sabaté és delegat del Govern al Camp de Tarragona.
