La manifestació del 10-J i la salut del català

L'arribada del nou segle va coincidir amb el canvi de la Junta Nacional, sota la presidència de Jordi Porta (2002), que es presentà a les eleccions de l'entitat amb la candidatura Òmnium XXI, i un equip rejovenit i polifacètic que comptà amb la presència de representants de totes les seus comarcals. Després d'una consulta interna, Òmnium es va posicionar a favor del 'No' en el referèndum de la Constitució Europea del 2004. I l'esperit de Gabriel Ferrater, "Sense enyor se'ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és d'olor de poma", va ser molt present en la 57a edició de la Nit de Santa Llúcia, que va retornar a Reus, en aquesta ocasió, a l'antic Palau de Fires i Congressos.

En aquella vetllada es van atorgar tretze premis: el Carles Riba, de poesia; el Josep Maria Folch i Torres, de novel·les per a nois i noies; el Joaquim Ruyra, de narrativa juvenil; la Mercè Rodoreda, de contes i narracions; el Joaquim Maria Bartrina, de teatre; el Ferran Soldevila, de biografia, memòria i estudis històrics; els premis d'Òmnium a programes de ràdio i televisió; el Joan Baptista Cendrós, als articles sobre la Nació Catalana publicats fora dels Països Catalans; el Joan Profitós, d'assaig pedagògic; el Joan Maragall, sobre Cristianisme i Cultura; el Leandre Colomer de novel·la d'història de Catalunya; el premi El Llibre de la meva vida i el prestigiós premi Sant Jordi. La festa va anar precedida de dues setmanes d'activitats culturals, d'entre les quals destacà la concessió dels premis infantils i juvenils a la població de Cambrils, el dia 4 del mateix mes.

La sentència del Tribunal Constitucional en què es retallava l'Estatut de Catalunya va marcar un punt i apart en la història de l'entitat, i sota la presidència de Muriel Casals (2010) a la presidència nacional, Òmnium va convocar la manifestació del 10 de juliol de 2010, que va aplegar segons l'entitat, un milió cinc-centes mil persones, al crit de 'Som una nació, nosaltres decidim'. El Baix Camp va ser molt visible als carrers de Barcelona, ja que onze autobusos amb sis-centes persones es van desplaçar des de Reus fins a la capital catalana. Uns mesos abans, Òmnium havia participat, amb una setantena d'entitats més, en l'organització de les consultes sobre la independència Baix Camp Decideix i Reus Decideix.

A les acaballes del 2011, Òmnium Baix Camp segueix realitzant una tasca fonamentada en els cursos en català per a nouvinguts que realitza en col·laboració amb el Centre de Normalització Lingüística Miquel Ventura i amb programes on es busca la cohesió social entre els nouvinguts, com el Quedem?. L'entitat compta amb sis-cents socis al Baix Camp i treballa amb sis línies programàtiques, estretament relacionades amb la llengua, la cultura i elpaís -el lema de l'entitat-.

L'actual president, Biel Ferrer, aposta clarament per "la transparència econòmica, la col·laboració amb les institucions i entitats locals, i posar sobre la taula els arguments a favor i en contra de la independència política". Ferrer explica els reptes de futur des del despatx de la nova seu, ubicada al raval de Santa Anna, número 2, i que s'inaugurarà aquest mes d'octubre. L'edifici és una donació que va realitzar el reusenc Josep Maria Ferrer i Camprubí, traspasssat fa un any. Es dóna el cas que Ferrer havia estat alumne de Joan Baptista Bové i que havia estat funcionari i sotsdirector de la presó de Tarragona. D'ell, se'n sap que era un descendent d'una família republicana; prova d'això és que el seu pare, Josep Ferrer i Roigé, havia estat el corresponsal del diari 'La Humanitat' als anys vint.

Quaranta anys donen per milers de vivències i anècdotes, tot i que "tant de bo haguéssim pogut tancar l'entitat en el seu dia", lamenten el Joan Bové i la Ció Munté, els quals afirmen que la tasca d'Òmnium segueix "sent més que necessària, ja que d'ençà de la seva creació, les coses no han canviat tant, com per exemple, a l'hora de veure el cinema en català". En aquest sentit, Robert Miralles adverteix sobre la sentència del TS i la recent interlocutòria del TSJC en contra de la immersió lingüística a l'escola, que "forma part de la persecució constant i seguida del castellà contra el català".

El professor, molt vinculat al món sardanista, confia en què "es mantindrà el model", alhora que assenyala que "la política fa mal a la llengua, que és la cultura del poble". I no obstant això, assenyala que el català "no està en perill, perquè sinó ja estaria mort". Miralles també ofereix un espai per a l'autocrítica i no té cap mirament en afirmar que existeix "una generació perduda del català, la dels nous rics", afegint que "molts dels nouvinguts espanyols parlen millor el català i defensen Catalunya millor que els propis catalans".

En aquesta línia, la Misericòrdia Matas i l'Andreu Sotorra coincideixen en que "nosaltres també hauríem de fer l'esforç de no canviar de llengua quan ens adrecem a una persona que parla en castellà". El propi Sotorra, afincat a Barcelona des de fa 25 anys, assenyala que la normalitat del català s'hauria d'imposar. "Un exemple me'l vaig trobar un dia que comprava el diari, quan la quiosquera va dir a una clienta si volia l'edició del diari en català o 'la normal'".

Les conseqüències de l'Estatut d'Autonomia arran de la sentència del Tribunal Constitucional, les consultes sobre la independència, el concert econòmic, el pacte fiscal... Catalunya debat a la vegada sobre el seu futur polític. L'entitat, els rostres de la qual admeten que ha sigut percebuda com a "conservadora i burgesa", ha estat aglutinadora del catalanisme polític, tot i que mai posicionada en el camp estrictament ideològic. Tanmateix, el futur de la llengua catalana sembla molt lligat a l'ésser de Catalunya, o així ho contemplen els membres de l'entitat.

De fet, la major part d'ells dibuixen una Catalunya independent en un període no gaire llunyà, "una vegada que sembla esgotada la via federal", segons diu el Ventura Gili. És el cas del Joan Bové, qui creu que només d'aquesta manera es prendria consciència de la llengua", i afirma que ell "no creu en el bilingüisme". Munté reconeix que "potser estem pagant ara el que no es va fer en el seu dia". I el Biel Ferrer, que parla d'un "reconeixement implícit" de la independència, afirma que l'entitat es troba "un pas més endavant que el govern de la Generalitat pel que respecta a aspectes com el dret a decidir o la insubmissió fiscal". Tot i això, l'actual president d'Òmnium Baix Camp admet que "encara hi ha sectors que tenen por a fer una passa endavant".