Ramon Gomis i Jordi Salas-Salvadó, nous membres de l'Institut d'Estudis Catalans

Ramon Gomis (Reus, 1946) és metge endocrinòleg de l'Hospital Clínic de Barcelona i catedràtic d'Endocrinologia a la Universitat de Barcelona. Actualment és director de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) i de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica, i director científic del Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (CIBERDEM). A més de dedicar-se a l'atenció hospitalària, a la docència i a la gestió de la recerca, ha investigat sobre diabetis i obesitat, lidera un grup de recerca en aquest àmbit a l'IDIBAPS i participa en diversos projectes europeus adreçats a investigar els determinants moleculars de la diabetis.

Ha rebut la Medalla Narcís Monturiol al Mèrit Científic i Tecnològic i el Premi Nacional de Recerca de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, tots dos de la Generalitat de Catalunya, i els premis August Pi i Sunyer i Leandre Cervera, que atorga l'IEC. És autor de diverses obres de teatre i de textos en prosa. En la faceta literària, ha estat guardonat amb el Premi Fundació Enciclopèdia Catalana, el de la Crítica Serra d'Or i el Premi Joan Santamaria de Teatre.

Jordi Salas-Salvadó (Reus, 1958) és doctor en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona, catedràtic de Nutrició i Bromatologia a la Universitat Rovira i Virgili, director de la Unitat de Nutrició Humana de la Facultat de Medicina de Reus, cap clínic de nutrició del Servei de Medicina Interna de l'Hospital Universitari Sant Joan de Reus, director del Grup de Recerca Consolidat Nutrició, Alimentació, Creixement i Salut Mental, membre del Comitè Científic de l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària, director del Centre Català de la Nutrició de l'IEC i president de la Federació Espanyola de Societats de Nutrició, Alimentació i Dietètica (FESNAD).

És autor de més de dos-cents articles originals en revistes nacionals i internacionals i ha rebut diversos premis pel que fa a la recerca, entre els quals destaquen Joves Excel·lents de Catalunya, en la categoria d'innovació mèdica; el Premi Josep Trueta Raspall de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya; el Premi Fundació Agrupació Mútua a la recerca en el camp de la tercera edat; el Premi Danone a la trajectòria científica; el Premi Sagessa a la recerca bàsica i clínica, i el Premi Fundación SEEEN a la recerca en factors de risc cardiovascular.

Màrius Serra (Barcelona, 1963) és articulista, enigmista, narrador i traductor. Llicenciat en filologia anglesa, va començar a publicar els primers llibres el 1987, i, des de llavors, la seva activitat creativa gira al voltant de la literatura, la comunicació i el joc. És autor de nombrosos llibres de relats i novel·les, i ha traduït diversos autors anglosaxons. Especialitzat en jocs de paraules, és col·laborador habitual a La Vanguardia i a Catalunya Ràdio. Entre les seves obres destaquen les novel·les Mon oncle, Premi Fundació Enciclopèdia Catalana de Narrativa 1994; AblanatanalbA (1999) i el llibre de relats La vida normal, guardonat l'any 1999 amb el Premi Ciutat de Barcelona de Literatura en Català. Va ser guardonat amb el Premi Crítica Serra d'Or i Lletra d'Or (2001) per l'assaig Verbàlia; l'any 2006, va guanyar Premi Ramon Llull amb la novel·la Farsa i el 2012 va ser guardonat amb el Sant Jordi de novel·la per Plans de futur.

Vicent Pascual (Silla, 1944) va cursar la carrera de mestre nacional i, tal com explica ell mateix, la resta de la seva formació l'ha adquirida <>. La trajectòria professional de Pascual va començar en una escola de Torrent, el 1970, i va continuar, des del 1973 fins al 1977, a Algemesí. Va ser allà, en el col·legi Francesc Ribalta, on va començar a fer classes de català. L'any següent es va traslladar a Tavernes i allà va començar una etapa frenètica pel que fa l'ensenyament de la llengua. Començava així una trajectòria que ha estat clau en el procés d'introducció de la llengua catalana en l'escola valenciana en les darreres tres dècades. Pascual va liderar els sectors educatius més dinàmics i compromesos amb la llengua catalana i va tenir un paper clau en el procés modernitzador de l'ensenyament al País Valencià.