Els moviments, perfectament orquestrats, per produir una glopada de fum per tapar, per uns dies, el ‘show’ muntat a Madrid i del que no en poden ni en podran fugir, amb la tonteria que s'ha prestat, es veu que l'Alícia Sánchez-Camacho, encantada de demanar canviar els escortes, normals a casa nostra, dels Mossos pels de la Policia Nacional; en voler integrar les oficines de representació a l'exterior amb les pròpies de l'Estat; amb l'amenaça de no invertir en la pagesia catalana fons europeus...
L'objectiu, des de l'endemà de l'11 de setembre-2012, és clar i contundent: trencar-nos, debilitar-nos i dividir-nos com a poble. Aquest objectiu, que ara ja es veu descaradament clar aquí, també es va veient arreu i quedarà a la llum que Espanya ha fet la guitza a Catalunya i l'està fent fins a límits de perjudicar-la tant que qui quedarà perjudicada directament serà ella mateixa. Però això, com ja va dir algú ben conegut: “Antes de romperse España, se romperá Cataluña”.
Tot això resulta tan transparent com els intents, via els ‘seus’ mitjans de comunicació, abonats acte seguit pels membres més vehements del govern espanyol, per desprestigiar el govern català amb falses, o sense proves, acusacions de corrupció, només per despistar l'atenció d'on veritablement hi ha proves de ‘pecat’ polític i econòmic, i que, afecta directament cadascun dels espanyols, pels quals diuen estar treballant.
Però, a més de seguir en aquest engany permanent, el govern encara té una missió primordial: crispar Espanya en contra de Catalunya i els catalans. Bé, si tot fos crispar... Com que té la clau de la caixa, i no content amb l'indigne espoli mantingut any rere any, es permet dilatar-nos en el temps, quan no “oblidar-se” totalment, dels compromisos adquirits i els traspassos per poder fer front als pagaments ordinaris, com poden ser les factures pendents del sector farmacèutic, o provocar, així, retallada sobre retallada en sanitat, educació i serveis socials.
La darrera prova que el seu objectiu no és més que, si volem marxar, abans deixar-nos amb la pell i l'os, és la darrera proposta espanyola del nou ‘Corredor’, que passaria per Saragossa i Madrid, oblidant-se del que és més lògic, que és pujar per Castelló, Tarragona i Barcelona. De quina manera argumentarà a la Comunitat Europea que aquest trajecte hagi de tenir més de 600 quilòmetres més dels que podria tenir?
Mentre que anirem rebent l'ofec financer de Madrid, l'amenaça constant de les seves lleis i la invitació al conflicte, que no fan més que empènyer-nos a no voler seguir així, haurem de saber rebutjar les seves provocacions de barriada i conformar-nos en teixir nous llaços d'unió amb els nostres germans de parla, tipus l'“Enllaçats per la llengua” que, per la nostra llengua comuna, es va celebrar el proppassat dia 9, de manera simultània, a onze ciutats de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, la Franja i la Catalunya Nord..., i anar posant l'altra galta.
