Ernest Benach i Miquel Pueyo alerten de la desinformació sobre la mort digital

"No apaguin els telèfons mòbils", amb aquesta petició començava la presentació del llibre 'Mort Certa, hora incerta' de l'ex president del Parlament de la Generalitat, Ernest Benach, i del comunicòleg i doctor en filologia, Miquel Pueyo, aquest dimecres a Reus. Des de l'explosió de la telefonia mòbil, silenciar l'aparell o apagar-lo en actes i conferències s'ha convertit en una fita que sovint no s'aconsegueix. Les prestacions i possibilitats que, ara, ens proporciona la telefonia mòbil o les darreres novetats, com les tauletes tàctils, fan que seguim connectats a la xarxa i puguem difondre, minut a minut, les nostres vivències a l'espectre digital.

En el context de l'era digital, els autors han buscat oferir la seva visió sobre com vivim la mort al segle XXI i recordar que al llarg de la història no se li ha donat el mateix tractament. Ernest Benach ha destacat que en el camp dels tabús, el sexe ha trencat moltes barreres i ha fet un pas endavant, mentre que "la mort continua sent un dels principals tabús de la societat".

En una mirada al passat, els autors han coincidit en destacar que sovint s'ha tractat el final de la vida com un drama. Consideren que des de la prehistòria el que era un fet comunitari s'ha anat individualitzant i industrialitzant. El doctor Miquel Pueyo ha recomanat que no s'amagui la mort. "Tindríem una vivència més saludable de la mort si donéssim una oportunitat als nostres familiars d'acomiadar-se, de parlar i d'encaminar-se cap a la fi sent els protagonistes" ha destacat Pueyo, en un intent per recuperar els costums de morir a casa, si les condicions de salut ho permeten, envoltat de la gent que t'estimes.

Els autors també han volgut deixar clar que 'Mort certa, hora incerta' parla de com ens passem la vida configurant la nostra imatge i identitat pròpies. Aquí és on els avanços tecnològics i l'evolució de l'era de la informació ha donat lloc a nous espais i maneres d'afrontar la por a la mort i consolidar la nostra identitat real, però també la virtual. Els autors han explicat que podem caure en l'error de pensar que la nostra identitat digital tan sols està formada per la informació que posem a disposició de les xarxes socials i publiquem, però Benach assegura que el llegat va més enllà, "és etern".

Els correus electrònics, el que s'ha dit de tu a la xarxa, les fotografies i els vídeos que has penjat, entre d'altres, són els diferents tipus d'informacions amb els que constantment deixem rastre. L'ex president del Parlament ha destacat que "la gent no acaba de ser conscient de tot allò que s'aboca a la xarxa" i que perdura amb el pas del temps.

Els protagonistes de la trobada han recomanat saber què es vol fer amb la informació pròpia i personal que s'ha escampat per la xarxa. Així, han plantejat la necessitat de tenir un testament digital i preguntar-nos si estaríem disposats perquè tothom llegís qualsevol tipus d'informació de la que hem escampat per Internet. Benach ha destacat el creixement exponencial i ha assegurat que la dimensió d'informació nostra a la xarxa serà molt més gran amb el pas del temps i "és important tenir-ne consciència d'aquest fet ara".
 
Miquel Pueyo ha afegit que tenen certa obligació de convertir en format digital part de la reflexió de l'obra, ja que ha explicat que "no havia tingut mai tant clara la sensació que un llibre no està acabat fins que no ha trobat els seus lectors". En aquest cas no són lectors silenciosos, sinó que parla de lectors que es posen en contacte a través del correu electrònic, piulen a través del 'Twitter', és a dir, són lectors 2.0.

L'acte també ha comptat amb la presència de l'exconseller de Cultura i professor de la UAB, Joan Manuel Tresserras qui ha definit l'obra com "un assaig que connecta amb preocupacions reals".  L'obra ha estat guardonada amb el premi lleidatà d'assaig Josep Vallverdú 2012.