Què suposava per la temporada la UEFA Europa League?
Una competició més, important ja que és la forma més ràpida d'aproximar-nos a les grans lligues. Però tenim els peus a terra i sabem que on hem de lluitar és a la nostra lliga. Europa és el premi al treball de la temporada anterior.
Què esperava de la competició?
Doncs disfrutar-la i millorar, i si passàvem l'eliminatòria, doncs amb més premi afegit. Vaig sentir el debut amb molta il·lusió i respecte.
Com valora l'eliminació?
Com una forma de mirar endavant i preparar, durant les tres pròximes setmanes, el primer partit de lliga.
El sorteig tampoc els va afavorir.
Era el segon equip més fort del bombo de la primera ronda. Un equip que fa dos temporades va jugar grups de Champions amb Chelsea o Marsella.
Com és la vida allà?
Tbilisi és una capital al nivell de les millors d'Europa. Ja porto un any, així que estic plenament adaptat. Com tinc tota la família a Catalunya, tant la meva dona com jo estem connectats tot el dia.
En què es diferencia, principalment, el seu tipus de futbol del de casa nostra?
Falta el rigor tàctic, el treball, el saber el què s'ha de fer perquè ho has treballat abans.
Com es veu el futbol espanyol a Geòrgia?
La selecció espanyola, el Barça i el Reial Madrid sempre estan en veu dels jugadors, entrenadors i aficionats georgians. Són el mirall on es miren.
Quan va sorgir la idea de marxar cap allà?
L'estiu passat, el 30 de juny vaig finalitzar contracte amb el RCD Espanyol, i fins l'últim dia no ens ho van comunicar, així que ja no tenia opció d'entrenar cap equip aquí. Tots estaven tancats. Tenia un bon amic de preparador físic al Lokomotiv Tbilisi, Alberto Berrocal, així que vaig decidir fer-li una visita i reunir-me amb el president. Aquesta trobada no va poder sortir millor.
Què li atreia del futbol georgià?
És futbol europeu, si tens la sort de quedar entre els tres primers pots jugar prèvies de Champions o Europa League, així que era una bona oportunitat.
L'any anterior va estar en un altre equip georgià, el Lokomotiv de Tbilisi, al qual va ascendir. Com valora la primera temporada?
Ha estat ideal tenir una plantilla amb una mitjana d'edat de divuit anys, agafar l'equip quart a dotze punts del segon i acabar segon sense perdre un partit de quinze disputats. És un bon any. Vam celebrar molt l'ascens, tot i que al final la Federació no ha passat de dotze a setze equips la primera divisió i no han deixat pujar al Lokomotiv com a segon. Una pena que et treguin als despatxos allò que has guanyat al camp.
Ha passat de la divisió de plata (Pirveli League) a un equip de la zona alta de la primera divisió, l'Umaglesi League, que va quedar tercer i es va classificar directament per competició europea. Què es planteja en el seu nou club?
És un pas més en la meva carrera. He firmat per un més dos anys. Amb un equip amb una mitjana d'edat de vint-i-un anys, el meu l'objectiu és acabar el més amunt possible a la lliga i intentar el mateix a la copa. Classificar l'equip per Europa seria genial.
Es portarà molts jugadors d'aquí?
El primer any, tot l'equip està format per jugadors georgians, joves amb qualitat i quasi bé tots formen part de les seleccions georgianes de la seva edat.
És una plantilla, doncs, de jugadors molt joves amb projecció.
Sí, tenim una generació del 1994 amb set jugadors que lluitaran en una setmana pel campionat d'Europa sub-19 amb les vuit millors seleccions del continent. Tenim vuit jugadors del 1995 que la temporada passada van quedar quarts al Campionat d'Europa sub-17, guanyant a seleccions com l'espanyola o l'anglesa.
Amb la seva experiència a les categories inferiors del futbol català, segur que coneix moltes de les joves promeses que són a la pedrera d'equips nacionals. Quina és la promesa amb més futur que ha tingut?
Molts dels jugadors que he tingut arribaran a d'alt, de fet ja ho estan, després faltarà la sort i la constància perquè tot surti bé. Les dos temporades que he treballat a les categories inferiors catalanes són per al record: a la sub-14 i la sub-16, campions d'Espanya els dos anys, treballant amb jugadors com Rafa Alcántara o Gerard Deulofeu. Aquest últim és, sens dubte, el jugador que he entrenat a qui més futur li veig.
Quin record té de l'Espanyol, el seu darrer club a Catalunya, on amb l'equip cadet va guanyar-ho tot?
El RCD Espanyol és, possiblement, el club amb la millor pedrera d'Espanya. Sense recursos, amb un gran al costat com és el Barça, sempre competeixen per estar entre els millors. Un honor i un orgull haver estat en aquesta pedrera, i haver conviscut amb jugadors que donaran molt que parlar en la pròxima dècada.
Parli'ns de la seva experiència a Aspire Football Dreams de Qatar.
Primer era un treball de 'scout' a l'Àfrica que compaginava amb el treball a les seleccions catalanes. D'allí vaig passar al cadet A del Manresa, abans de donar el pas d'anar a viure al Senegal, un any després, per entrenar una de les seleccions d'Aspire. És una experiència no només futbolística, sinó vital. El pas per un continent com l'Àfrica m'ha canviat la vida a tots els nivells. Sembla tòpic però és ben cert.
Vostè tenia un treball estable a l'empresa de maquinària Vilatel, que va deixar pel futbol. Una decisió arriscada i romàntica.
Des de ben petit sabia que el meu món era l'esport i que lluitaria amb totes les meves forces per aconseguir-ho. Deixar Vilatel va ser un pas molt important i molt meditat: al final m'he demostrat que va ser un bon pas, quan l'any 2007 vaig començar realment a viure del futbol.
Decisions tan atrevides, com el constant moviment de la seva carrera, diuen molt de la seva passió pel futbol.
El futbol representa per mi tot, és la meva professió, el meu hobby i un estil de vida propi. Treballar per a què molta gent vegi el que fas i estigui feliç. Quan les coses surten bé no té preu veure la gent feliç.
De qui ha après més?
Cada dia aprenc coses noves, de qui més he après és dels propis jugadors, ells amb el seu nivell i el dia a dia m'ajuden a millorar. El meu mestre és el meu pare, sens dubte. Però els meus dos referents són el Pep Guardiola per damunt de tot, i el 'Cholo' Simeone.
Què en destaca dels seus referents?
Del Pep, totes les seves accions dintre i fora del terreny de joc. Del 'Cholo' Simeone, el seu caràcter: els jugadors sempre estan amb un punt extra de motivació. I també en Vicente del Bosque, un senyor dintre i fora del camp.
Què el caracteritza com a tècnic?
La intensitat amb la que treballem i amb la que m'expresso dintre del camp.
En què fa més èmfasi en el seu treball?
En trobar els problemes reals amb els que es trobaran els jugadors dins d'un partit, i fer que sàpiguin triar la millor opció. Treballo amb totes les eines per millorar-los, però sobretot amb la paraula, tractar-los de tu a tu, comprendre'ls i ajudar-los amb el que necessiten. Jo no sóc el seu amic, sóc qui pren decisions amb el seu treball, però la meva porta sempre està oberta per conèixer-los bé i ajudar-los.
Quina és la seva idea de joc?
Crec en un treball global, m'agrada dominar el partit a través de la pilota, atacar i defensar amb ella. Tot i que en aquest món sempre t'has d'adaptar al que et ve, la clau és poder adaptar les teves idees al teu equip.
Per acabar, un breu qüestionari:
Què és el futbol? Tot.
Un equip. Torpedo Kutaisi.
Un jugador actual. Andrés Iniesta.
Un jugador del passat. Pep Guardiola
Una raresa del futbol que li agradi. L'olor de la gespa al matí abans d'entrenar.
Un gol que tingui en el record. Andrés Iniesta final del Mundial de Sud-àfrica.
Un partit. La final de la Champions Milan vs Liverpool o la final Champions Barça – Manchester.
Una decepció. Deixar l'Àfrica.
Un somni. Ser millor cada dia.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics