Els tresors ocults del Centre de Lectura (I)

Més de 700 obres d'art conformen el fons que té el Centre de Lectura. "La peculiaritat que té el nostre fons és que no hi ha hagut una intencionalitat al darrere per acabar recollint aquestes peces, sinó que les donacions han construït de mica en mica la col·lecció que tenim", explica Ester Ferrando.

La varietat és la qualitat que millor defineix el fons d'art de l'entitat. Olis barrocs del segle XVIII, pintures de Joaquim Mir o gravats de Miró són alguns exemples que mostren aquesta diversitat. Per a la responsable del fons d'art, "una de les coses més importants és que la majoria d'obres tenen una història al darrere que explica com han arribat al Centre".

Algunes d'aquestes històries són llegendes que han passat de generació en generació mitjançant el boca orella, i que al final s'han confirmat. Un exemple és la de l'escultura 'Dona nua', de Pablo Gargallo, una de les peces més importants de l'entitat, que està exposada permanentment.

Ferrando explica que era sabut per tothom al Centre que al morir l'escultor a Reus, els socis van comprar l'escultura per subscripció popular, cosa que va permetre a la vídua fer front a les despeses de l'enterrament. Malgrat que fos vox populi, calia tenir alguna prova o documentació que en verifiqués l'origen. Aquesta es va trobar a la biblioteca: una carta de la vídua agraint el gest als socis.

L'escultura de Gargallo juntament amb el llenç 'Bosc de Cuní, Olot', de Santiago Rusiñol, són possiblement les obres més conegudes per part de la ciutadania reusenca. La seva ubicació dins de la seu de l'entitat així com la rellevància dels seus autors han fomentat el seu estatus d'obres cèlebres. Ara bé, es pot dir que aquestes obres són la punta d'un iceberg que amaga petits i grans tresors en la totalitat de la seva superfície.

Joies reusenques

La còpia de 'La temptació de Sant Antoni', de Rafael Atché, feta per un Joan Rebull de només 10 anys és un d'aquests tresors ocults. L'escultura va rebre el primer premi en el Concurs Regionals d'Aprenents organitzat per l'ateneu, motiu pel qual és propietat de l'entitat. Per Ferrando, la rèplica, feta amb terracota, demostra el talent prematur de l'escultor reusenc.

Una de les peces més curioses que conforma el fons d'art és una pandereta, la pell de la qual està pintada amb un paisatge de clara inspiració romàntica. L'autor d'aquesta obra única és el pintor modernista reusenc Hortensi Güell. De Güell, el Centre de Lectura en conserva nombroses peces, però, a banda de la pandereta també hi ha un dibuix que destaca per la seva particularitat. En aquest cas no és el suport sinó la temàtica el que crida l'atenció, ja que el petit dibuix representa una figura d'un home vist que mira el cadàver d'un home nu a la platja. "Es podria dir que és una obra premonitòria perquè Güell va suicidar-se al mar, davant del Cap Salou", comenta la responsable de la secció d'art.

Un Gaudí mal atribuït demostra la importància de cercar i recopilar les històries que configuren la vida de les obres d'art del Centre de Lectura. Durant molts anys, es va creure que l'entitat posseïa el dibuix d'un projecte del geni reusenc per fer uns gratacels a Nova York. Però el cert és que aquest disseny, que ara es pot veure al despatx de presidència, era de l'arquitecte i deixeble de Gaudí, Ignasi Brugueras.

Brugueras va elaborar aquesta peça per il·lustrar un article sobre l'arquitecte de la Sagrada Família que ell mateix havia redactat per la revista del Centre de Lectura, l'any 1952. El dibuix no es va arribar a incloure en la publicació i l'original es va desar als arxius de l'ateneu. No va ser fins al cap de 25 anys després, el 1977, que l'obra es va atribuir correctament gràcies a la vinguda d'un estudiós japonès de Gaudí, Tokutoshi Torii, a l'entitat.

Contemporaneïtat, la nova aposta

El fons d'art contemporani és una altra de les joies de la casa. Des de principis dels anys vuitanta, el Centre de Lectura va iniciar una aposta clara per la nova modernitat dins dels corrents artístics. Fins al moment, les exposicions organitzades tenien un caràcter més comercial, explica Ester Ferrando. No obstant, l'arribada de Josep Maria Balanyà com a president va significar un canvi de paradigma.

El Centre va començar a obrir espais per tal que joves artistes del Camp poguessin exposar les seves obres, a canvi aquests donessin una de les peces de l'exposició a l'entitat. "Potser cadascuna de les peces per separat no té un gran valor, però el conjunt de la col·lecció sí que el té perquè és una molt bona representació d'un moviment en un moment i una localització concreta", expressa Ferrando.

Noms del territori com Joan Rom, Carles Amill, Francesc Vidal, Salvador Juanpere, Carles Fargas, Montserrat Cortadellas, Aureli Ruiz, l'escultor Ramon Ferran, Albert Macaya, Rufino Mesa o Joaquim Chancho s'agrupen en el fons d'art i comparteixen espais amb artistes de caire nacional i internacional.

El bitllet de 100 tucars, d'Evru Zush, és possiblement una de les obres més excèntriques i originals que té l'ateneu reusenc. Bona part de l'obra d'aquest creador se centra en configurar el seu propi Estat, on hi viu mentalment. Dins d'aquesta estructura artística, Evru Zush va dissenyar el 1980 la seva pròpia moneda: el tucar.

Impressos amb 24 colors i paper moneda, Zush en va fer una primera edició de 15.000 exemplars, un dels quals el va regalar al Centre de Lectura, amb dedicatòria inclosa, l'any 2000. El bitllet es va exposar a la mostra 'Les imatges del mirall' on artistes joves compartien espai amb d'altres de reconeguts.

El 'cony' de Bigas Luna

La mostra on es va exposar el bitllet d'Evru Zush formava part del cicle d'exposicions 'Desig', on s'hi va poder veure una altra de les obres destacades, de la qual la responsable del fons d'art en guarda un especial record. La peça en qüestió es titula 'El cony' i la firma Bigas Luna.

A primer cop d'ull, sembla un dibuix que es combina amb la tècnica del collage, però la tècnica que utilitzava el desaparegut director de cinema té el seu què. Ferrando recorda que, quan va anar a buscar el quadre a la casa que l'artista tenia a la Nou de Gaià, Luna va explicar-li que col·locava les làmines per estrenar al pati de casa seva i a sobre hi dipositava trossos de ferro. Les deixava a la intempèrie perquè l'òxid impregnés la superfície i en funció del que li inspiressin les taques completaven l'obra.

"La peça de Luna té molt del surrealisme i l'automatisme", considera Ester Ferrando. Per ella, bona part del valor del collage recau en el fet de conèixer de mà del mateix autor les tècniques emprades. A més, la responsable explica que tots els coneixements i històries que hi ha al darrere de cadascuna de les obres d'art s'estan registrant en les fitxes corresponents perquè en quedi constància.

Un Centre Lectura oberta a la realitat de cada temps

El fotomuntatge d'un nen que acaba de fer la comunió i és temptat per una serp s'erigeix com l'emprempta del dissenyador gràfic argentí afincat a Barcelona, América Sánchez. L'obra és de 1984 i, com els joves artistes del Camp que exposaven per donar-se a conèixer, Sánchez va donar aquesta peça al Centre després d'un exposició individual.

Són nombroses les obres que es podrien mencionar del fons d'art de l'ateneu reusenc, però Ferrando no vol acabar el particular 'tour' per aquesta part del Centre de Lectura sense mencionar una obra de la recentment desapareguda Margarida Andreu. 'Tires roses' és un acrílic sobre paper de seda que es mostra al públic dins d'un emmarcat de metacrilat. El material que el protegeix s'ha volgut renovar i quan arribi a la casa formarà part de l'exposició permanent, com a homenatge a la seva autora.

"El que fa especial la nostra col·lecció és veure com gent tan diferent ha estat vinculada al Centre de Lectura", afirma la responsable. Ester Ferrando és coneixedora de la responsabilitat de la seva tasca en el sí de l'entitat i conclou la visita reflexionant sobre l'essència de l'entitat i el vincle amb el talent jove: "Si el Centre ha estat obert durant tant de temps és perquè ha estat obert a la realitat del seu temps".