Reus abraça la Via Catalana

Des de l'avinguda de Riudoms fins a la carretera de Bellissens, la vintena de trams de la Via Catalana cap a la Independència, al seu pas per Reus, han certificat l'èxit de la iniciativa. L'organització ja ha avançat que la capital del Baix Camp ha duplicat la xifra inicial d'inscrits 812.500), i ha congregat 26.800 persones: gent vinguda dels pobles veïns, com la Selva del Camp o Castellvell, però també de Prades i fins i tot de Vic. 

Des de l'ANC, el seu portaveu, David Amigó, ha volgut felicitar la tasca dels cent-vuitranta voluntaris que han coordinat la cadena (com a fotògrafs, organitzadors, responsables de cruïlla, etc). Per Amigó, "la cadena ha estat tot un èxit i una jornada festiva, més que una Diada semblava el dia de Sant Jordi!", ha exclamat. Per tot plegat, Amigó té clar que "la gent no només vol ser consultada, sinó que es respira una cosa diferent, avui els carrers de Reus fan olor a independència".

La cadena s'ha anat solidificant a mesura que s'acostaven les 17.14, punt àlgid de la Via. Mentre les desenes de voluntaris donaven les darreres instruccions, els manifestants han anat alternant crits en favor de la independència de Catalunya i d'un nou Estat en el si de la Unió Europea.

Malgrat els temors inicials, la Via a la capital del Baix Camp va completar el gruix dels inscrits ara fa dues setmanes. És per això que, en els seus trams més cèntrics, la cadena humana no ha fet tan sols una, sinó fins a dues i tres fileres. Aquesta situació s'ha produït al carrer de Sant Joan, a la plaça de Prim i, de forma destacada, a la plaça del Mercadal, on les aglomeracions impedien la circulació.

De Galícia a Reus i de la paella a la cadena

La Diada d'aquest Onze de Setembre serà recordada arreu per la imatge d'una cadena humana, travessant el país de sud a nord, al llarg d'uns 400 quilòmetres. Però l'estampa que ha deixat al llarg del dia és més variada. Cap al migdia, poques terrasses lliures quedaven als locals i restaurants oberts en un dia festiu. I si estaven plenes era, majoritàriament, amb un groc predominant, bé fos per les samarretes de l'ANC, la segona equipació del FC Barcelona, o de la cursa popular del poble de fa deu anys.

Sembla que, després de tants anys de 'commemorar una derrota', els catalans han començat a celebrar de forma literal la seva diada. Entre menjars, tapes, canyes i paelles, la gent escalfava motors per a les 17.14h. 

Entre els compromesos, un estudiant de Traducció i Interpretació vingut de Galícia. El Daniel Gómez, armat amb una bandera independentista gallega, tenia clar que no es volia perdre la Diada: "A casa, fins i tot el meu pare que no pensa igual, creu que la cadena humana és una manera molt bonica de celebrar la Diada". Amb un català més que decent, el Dani de seguida ha fet amics entre la cadena, a l'alçada de Bellissens.

La cadena en imatges

La cadena també ha deixat altres postals, si més no, pintoresques. Una dona mostrava orgullosa les seves ungles pintades, decorades amb estelades; els Nanos, els Gegants o el Bou, s'han deixat veure pel passeig de Sunyer; criatures, gossos i gats, adornats i pintats amb estelades. Com si d'una coreografia es tractés, l'escena s'ha repetit als diversos trams de la Via: onades de banda a banda, senyeres i estelades, crits d'independència i els Segadors a 'capella'.