La Via Catalana, a 2.337 quilòmetres

11/09/2013. 7.30 hores... Avui és d'aquells dies que m'he despertat enfadada amb el món, enfadada per no poder estar a Catalunya i fer història al costat de la meva gent, i no simplement de la meva família sinó de tota aquesta gent que compartim un mateix sentiment, vinguem d'on vinguem i independentment d'on haguem nascut.

El dia anava empitjorant quan entre llàgrima i llàgrima escoltava RAC1, i veia en dos ordinadors diferents TV3 i 8TV, respectivament. Sé que hauria d'haver estat treballant, però simplement no podia. Els meus nervis i les meves emocions no m'ho permetien.

Aquest dia que semblava que per mi acabaria en tortura psicològica, s'ha arreglat quan he rebut una foto meva a la Via Catalana, si ho reconec, jo era de cartró. El meu pare ha fet una rèplica meva -no crec que hagi sigut bufar i fer ampolles- i m'ha vestit amb la samarreta groga més maca, la de la Via.

I la meva pregunta és: de debò que també em volen treure aquest dret? Desprès d'estar un any a l'Assemblea Catalana de Mont-roig del Camp, de ser independentista de naixement i de tindre de marxar del meu país, ara fa dos mesos, per treballar a Sèrbia, per culpa de la famosa crisi i ser catalogada com a expatriada? De debò algú s'atreveix a dir que no tinc dret a ser una figura de cartró i a descatalogar la Via Catalana perquè hi havien figures de cartró?

Està clar que qui no té arguments se'ls ha d'inventar!

I vull afegir: que si tots els catalans independentistes residents en altres països haguéssim sigut figures de cartró, les xifres augmentarien tal i com demostren les quantitats de cadenes internacionals realitzades.

Orgullosa del meu país, de la meva terra, de la meva gent, d'aquest sentiment que ens uneix!!!

Visca la terra lliure.