Ester Alberich: ‘Convergència ha perdut molta credibilitat pactant amb el PP’

En poc més de dos anys hi ha hagut tres presidents d’ERC a Reus. A què es deuen els canvis?

Perquè el reglament de funcionament de les seccions locals indica que les executives locals tenen dos anys de vida. La Coia Roig va deixar el càrrec i el va entomar el Jordi Torres, que ha estat dos anys més i va convocar l’assemblea.

Fins l’últim moment hi van haver dues candidatures, la seva i la de Jordi Torres. Com va anar tot el procés?

Abans de l’assemblea vam parlar moltíssim i el Jordi Torres va voler mantenir la seva candidatura. Finalment, la va retirar. Durant el procés hi ha hagut molt de diàleg.

Se sent amb el suport de la militància?

Evidentment que sí. Hi ha hagut un suport assembleari. Tot el meu equip ha estat validat amb un 80% dels vots i ens sentim recolzats per la militància, entenent que l’assemblea és sobirana.

I a partir d’ara què? Quins són els seus eixos?

Tenim dos grans reptes, però no només com a secció local, sinó com a ciutat i país. Un és la votació del 9 de novembre, amb un previ de l’11 de setembre, i l’altre són les eleccions municipals del maig de 2015. Són eixos que marquen el calendari polític, però que van molt més enllà de nosaltres mateixos. Hem d’estar a l’altura de les circumstàncies, des d’un punt de vista polític, cívic, social o civil, per tal de donar una bona resposta als dos processos. S’ha de tenir prou flexibilitat i obertura de mires. ERC no pot intentar buscar molts vots, amb la línia ascendent que tenim, si les persones que ens voten no se senten reconegudes amb allò que voten. Hem d’intentar ser gresol de les diferents visions i sensibilitats.

Què creu que passarà a les municipals si abans no s’exerceix el dret a decidir?

Són coses més pròpies de la futurologia que de la política. Estem especulant amb coses que no han passat. Aquí hi ha una qüestió molt clara, el 9-N marca la fita, hem de treballar per poder votar amb llibertat i de manera inequívoca farem campanya per un doble sí. Hem de treballar en base a uns fets i no unes especulacions.

Quina opinió li mereix l’alcadable d’ERC a Reus, Àlfred Pitarch?

El candidat ha estat escollit per l’assemblea. El nostre partit té un escenari polític immillorable, tot i que partim d’una situació aliena, d’estar fora del consistori. Convergència ha perdut molta credibilitat amb el pacte amb el PP, que volen emmascarar com que és de gestió, malgrat que ningú s’ho creu. Per altra banda, el PSC està en descomposició i ICV està desapareguda. Si com a ERC volem optar a un ampli ventall de votants, hem de representar en les nostres candidatures tot aquest gresol, tota la varietat.

Li torno a repetir la pregunta. Àlfred Pitarch és un bon candidat d’ERC a Reus?

Ara per ara, és el candidat d’ERC, això no hi ha dubte.

Hi ha possibilitats que Esquerra arribi a acords amb Convergència a Reus, com a nivell nacional?

L’obertura de mires vol dir obertura de mires. Hem d’estar a l’altura de les circumstàncies i això vol dir que haurem de pactar... o potser ells amb nosaltres, de la millor manera que surti beneficiada la ciutat, el benestar de les persones i la independència de Catalunya.

És a dir, que està oberta a pactar amb tothom.

Hi ha d’haver uns límits ideològics. No em faci dir que pactarem amb el PP perquè seria d’una gravetat política extrema.

Qualsevol partit que defensi el dret a decidir.

Exacte. I una visió de ciutat. Tot està per definir.

Fins a quin punt la qüestió nacional influirà a nivell local, amb els casos de corrupció que estan en marxa?

L’escenari polític que es presenta es preveu molt convuls, no l’ha escrit ningú. No podem negar que el procés sobiranista tindrà un impacte brutal a les municipals. També s’ha de posar damunt de la taula la situació socioeconòmica que vivim i el manteniment de les estructures de l’estat del Benestar. Ha costat molt arribar a aquest punt com perquè hi hagi un malbaratament de segons quines estructures, fet des del país però també des dels municipis. Per altra banda, hi ha hagut episodis negatius de gestió municipal, la pèrdua d’un bon nom de la ciutat, que ha deixat de ser referència en moltes coses.

El seu partit està esquitxat per algun cas de presumptes irregularitats. Com les afronta vostè?

Això està en mans de la justícia i hem de tenir rigor per mantenir aquest tipus de temes en aquest àmbit.

Creu que això influirà de manera determinant en la votació de les municipals? Un vot de càstig?

El vot de càstig ja el vam patir amb escreix. Fins i tot, vam rebre un vot de càstig que no es corresponia municipalment. Ara, no estem només per recuperar la representació al consistori, sinó per aprofitar el millor escenari que hem tingut mai, per tenir un Reus republicà, progressista i que aporti en la construcció d’un Estat.

Quin és el seu escenari somniat, d’aquí a un any?

M’agradaria veure un país que ha decidit que vol ser independent i que continua construint estructures d’Estat. M’agradaria veure una alcalde republicà a la ciutat, veure que la gent de Reus és feliç, que ha sortit d’una certa grisor a què se’ns ha abocat. Vull una ciutat que torni a ser referència en tot el país, a nivell cultural i de creativitat, que sigui un node important de l’àrea metropolitana del Camp de Tarragona. Una ciutat que parli amb nom i cognoms.

Per acabar, quina seria la principal crítica que li faria al govern municipal?

La critica més notòria és filosòfica: hem perdut el valor creatiu de ser de Reus. I això es manifesta en diversos àmbits. Perdre la capacitat referencial és allò políticament més reprovable.