Les urnes del 9N, a punt pel vot dels catalans a l'exterior

Els catalans que resideixen fora de l'Estat també podran formar part del procés participatiu que se celebrarà el 9N. Podran votar totes aquelles persones majors de 16 anys que tinguin DNI vigent amb domicili a Catalunya. En cas contrari, hauran d'acreditar que s'han inscrit al Registre de Catalans i Catalanes Residents a l'Exterior o portar el certificat del Padró d'Espanyols Residents a l'Exterior (PERE), on hi consti un municipi català, i mostrar el passaport.

Suàrez destaca que "l'important" és que demostrin que "la seva última residència era a Catalunya". "El fàcil és el que fa poc temps que està aquí i té el DNI amb adreça a Catalunya, però els que porten molt temps fora sovint el tenen caducat perquè ja no el renoven i van amb el passaport. Llavors és quan fa falta algun dels altres documents", explica Suàrez, en referència al certificat d'inscripció al Registre de Catalans i Catalanes a l'Exterior o al Padró d'Espanyols a l'Exteriors. 

Els votants hauran d'introduir la butlleta amb la pregunta dins d'un sobre que, al mateix temps s'introduirà dins d'un altre sobre més gran amb la documentació requerida. Els participats hauran de portar, a més de l'original, una còpia del seu document d'identitat. El recompte dels vots es farà a cadascun dels punts i els sobres de l'exterior s'enviaran a Barcelona on es calcularà el resultat final i s'agregaran tots els vots dels punts internacionals.

A Londres hi haurà tres urnes, i Suàrez preveu que hi haurà "molta gent", especialment pel gran nombre de trucades i peticions que han rebut a la Delegació i a les associacions de catalans al Regne Unit en les darreres jornades. El delegat preveu que unes 2.000 persones s'acostin a participar al local habilitat al 17 de Fleet Street, al centre de Londres, però admet que està "a l'expectativa" perquè el cens "es farà in situ" i és difícil calcular exactament quants catalans viuen a fora. 

Londres és l'únic punt de votació habilitat al Regne Unit i Irlanda, i per tant es preveu que s'hi acostin persones que viuen a centenars de quilòmetres "Sabem que ve gent de Dublín, d'Edimburg i Glasgow, de Manchester o Birmingham", admet el delegat, que celebra que tant des de la delegació com des de l'organització Catalans UK com l'ANC-England hagin difós molta informació a les xarxes socials per informar a la població de les possibilitats que tenen per participar al 9-N a la capital britànica. 

Suàrez no descarta que hi hagi "cues" el diumenge a Fleet Street, recomana als votants que hi vagin preparats per si fa mal temps, i destaca que tots els voluntaris s'ocuparan d'organitzar la gent i distribuir-los a les diverses meses. A més, la policia britànica està al cas de l'acte participatiu, i tot està previst que es faci en un ambient "maco i molt civilitzat". Pels qui ho vulguin, l'ANC i Catalans UK també ha llogat un pub al costat de la delegació per "seguir la jornada". 

La Sílvia Sargatal, votant resident al Regne Unit, assegura que en la seva opinió el procés participatiu "està molt ben organitzat" i que se n'està informant "molt bé". "La gent està molt animada", destaca la Sílvia, que ja ha quedat amb els seus amics per reunir-se al pub del costat de la Delegació de la Generalitat després de votar. 

Londres és un dels 19 els indrets d'Europa i del món on es podrà votar, a la seu de les diferents delegacions de la Generalitat o a les oficines d'ACCIÓ, entre d'altres, que obriran des de les 9 del matí fins a les 20 de la tarda, hora local. Els països on podran votar els catalans que hi resideixen són Alemanya, Andorra, Bèlgica, Dinamarca, França, Perpinyà, Itàlia, el Regne Unit, l'Argentina, el Brasil, Colòmbia, Canadà, els Estats Units (tant a la costa Est com a l'Oest), Xile, Mèxic, Austràlia, el Japó i la Xina. Tots els punts de participació a l'estranger també compten amb una xarxa de voluntaris que se'n fan càrrec.

El 9-N vist des del món

El delegat de la Generalitat a Londres admet que en els darreres mesos ha notat un increment en l'interès per Catalunya al Regne Unit, tan pel que fa a la premsa britànica com a la classe política o els acadèmics. "Saben que es votarà, i que encara que no sigui un tema que comporti automàticament una decisió vinculant, políticament té molta importància, perquè permetrà saber quina és la idea de país que volen els catalans, i això ho entenen perfectament", explica Suàrez sobre els seus interlocutors britànics. 

De fet, pel representant del Govern al Regne Unit, "l'actitud del govern britànic no té res a veure amb l'espanyola". "Tenim relació amb molta gent, i fins i tot parlamentaris unionistes que van fer campanya pel 'Better Together' a Escòcia m'han dit que evidentment tenim tot el dret a votar i manifestar-nos", explica. Segons Suàrez, "els mateixos britànics unionistes acaben dient que el dret a decidir el tenim totalment". 

La Sílvia no té cap dubte: diumenge anirà a votar al 17 de Fleet Street. "Crec que és un fet bastant important perquè som molts els catalans que estem vivint a l'estranger i crec que pot ser un punt molt decisiu pel resultat final", assegura a l'ACN. Per a la Sílvia, més enllà de la reivindicació política o econòmica, per anar a votar el més important "és sentir-ho". "Si et sents català, seràs allà el 9N, si vols que el teu país sigui independent i vols millorar en tots els sentits", remarca. 

Aquesta catalana resident a Londres avisa que l'actitud de l'Estat espanyol d'impugnar el 9-N està provocant "tot el contrari" del que busca Madrid "perquè la gent s'està rebel·lant una mica més, de bona manera". "Després de tants 'no, no, no', volem un 'sí' i si no ens el donen, el volem aconseguir nosaltres i crec que anem per bon camí", afegeix.

Per la seva banda, Jordi Mallarach, català resident a Brussel·les, opina que "encara que el nou 9N no sigui el referèndum consultiu inicial, tanmateix, segueix sent una opinió de la ciutadania". A Brussel·les, els catalans podran votar a l'Espai Catalunya-Europa de la delegació de la Generalitat, a tocar de la Comissió Europea i el Consell Europeu. "El propi Tractat de la Unió Europea, a l'article 11, diu que hi ha d'haver un diàleg constant, transparent i obert entre les institucions i la ciutadania", afegeix. Per al participant, "si l'Estat no posa solucions per a aquestes problemàtiques, hi ha d'haver-hi una força simbòlica com, per exemple, un resultat positiu per a facilitar un diàleg".

El Jordi defensa també l'opció de votar en contra, perquè "en qualsevol procés democràtic seria un problema que no hi hagués el 'no'" i considera que cadascú ha de reforçar "les seves idees amb arguments, amb proves, amb informació variada", perquè "els ciutadans de manera informada, lliure i democràtica puguin opinar". El pas següent és, per al Jordi, traslladar l'opinió dels ciutadans al Parlament de Catalunya.

En Xavi Roch s'ha fet voluntari a Brussel·les perquè creu que aquest "és un moviment on cal que la ciutadania participi". "És important anar a votar perquè aquesta es l'única forma de saber quina és la voluntat del poble de Catalunya. Sigui quina sigui la teva opinió, cal anar a votar diumenge", assegura. El votant no creu que s'hagi d'acatar la sentència del Tribunal Constitucional, que no considera "legitimat", sinó "un tribunal orquestrat pel Partit Popular", que dict