A l'Ajuntament de Reus, l’afrancesat, li arriben cartes de resposta de diversos ajuntaments de la comarca, dient que no s'entenen els comunicats en llengua francesa i es demana a algú de l'Ajuntament de Reus per traduir-les. Entre altres, són els ajuntaments de Riudoms, Castellvell i de Cambrils. D'aquesta darrera població, la petició la signa el batlle en Josep Ignasi de Peyri. El personatge de qui us parlava en un altre capítol, el pintor i mestre de francès l'Antoni Verdaguer Llunell, al qual anomenaven "afrancesat" o "caragirat" no devia donar l'abast donat que ell i altres coneixien aquesta llengua. Es prou com dels francesos residents a la nostra ciutat, comerciants la majoria de vins, no traduïen o no els feien col·laborar (data del 28 de febrer 1809).
Reus és ocupat per l'exèrcit francès, però Tarragona, encara està sota el regent Ferran VII. El regidor degà Gabriel Simó i Martí, secretari vocal, amb data a Tarragona de 20 juliol del 1809, i amb signatura de la Junta del Corregiment, el marquès de Coupigui, han resolt fer circular a tots els pobles dels seus partits i que facin saber a los mozos son sujetos al servicio, que han d’incorporar-s’hi. La circular diu:
Antes de poner á disposición del Regidor Decano Regente la Vara del pueblo de Ulldemolins la fuerza que pide para obligar á los Mozos á quienes ha cabido la suerte de servir que se presenten para cumplir con su deber, la fuerza..... que si continuan con su resistencia y no verifican su venida á esta Plaza para ser destinados al Exército, les mandaré prender y conducir fuera de la Provincia para que sirvan en otro m Exército por el termino de 8 años. És evident que en saber-se la circular, qui l'hagués conegut, només serviria per fugir i entrar en un altre estat d’angoixa, no solament per als joves; sinó per a les famílies.
Pel que fa a la nostra Ciutat de Reus, on habiten en connivència govern de Ferran VII i govern dels francesos ocupant la Ciutat, en aquest mateix mes J.P. Marchant comissari de guerra diu que als hospitals de Reus existeixen encara alguns militars que feia tres dies que no havien rebut cap ajuda i alguns cadàvers encara estaven pendents de ser sepultats. Era habilitada la Casa dels Paüls com a hospital que durant la guerra va encabir militars.
A l'Arxiu comarcal i municipal trobo un altre document de la nostra Ciutat fent esment que a l'Hospital Vell (carrer que avui porta el seu nom), podia encabir 250 malalts. En haver-hi dues administracions, (l'ajuntament constitucional i el francès), es cobrarà cadastre doble o senzill fins al darrer dia de l'ocupació de l'exercit francès; per tant, per a la Ciutat això és una sangonera en pagaments.
Per la seguretat i control policial, Monsieur le Regidor de la Comunne de Reus, en aquell mes de febrer a Reus es fa saber per les autoritats que per tal de no tenir sorpreses per part dels sentinelles, situats a les places públiques i altres llocs de la Ciutat, prevenint actes de sabotatge o traïdoria, es demana als habitants de Reus que a la nit no surtin, a no ser que ho facin portant una torxa. El sentinella ha de dir (qui vit ? ¿quien vive?), qui és? I els habitants havien de contestar “amic”.
El dret de conquesta obligava a pagar a l'exèrcit francès unes contribucions en espècies o diners. Acabada la guerra, a partir del 1817, es plantejarà amb les autoritats del moment altres aspectes com la petició que es faria de recuperar la compensació pels edificis privats i altres cases malmeses a la Ciutat. No diem a Tarragona que, amb el temps, seria molt més malmesa, sobretot en vides. Teodor Reding, tinent general dels reials exèrcits i comandant del Principat a Tarragona, havia fet circular la demanda de tota la plata i or, llevat dels vasos sagrats i la làmpada del Santíssim i calze, dient que es lliuri al Comissionat per necessitats de l'exèrcit i, a la vegada, també es demana a la gent particular la meitat del que tenien i es fixava un termini per fer el lliurament. I tot, per ser convenient a la Religió, la Pàtria i l’Estat. A Tarragona s'encunyaven monedes d’una pesseta. La fabricació de moneda, una vegada Reus fou ocupat, va traslladar-se de la nostra Ciutat a Tarragona. Els dos llocs que s'havien emprat a Reus per fabricar moneda eren els quarters i la Casa Marc.
Després de la Guerra del Francès es coneixeran alguns altres aspectes. En el Libro de reclamaciones celebradas por el magnificio Ayuntamiento de la Villa de Reus, en virtud de Real Autorizacion relativas a la obra del Muelle del puerto de Salou, (1815-1823), es poden llegir algunes coses que durant la Guerra del Francès, encara que fossin conegudes per l'exèrcit “nacional” i l'ajuntament, no es podien reflectir al tenir la nostra Ciutat i els seus regidors prou cura de no donar a conèixer referències als ocupants, donat que, com he dit anteriorment, eren dos ajuntaments: el de Ferran VII i el francès o afrancesat. El document parla que s'han pagat, per part de l'exèrcit nacional, amb els diners dels imports recaptats anteriorment per l'obra del Canal, la quantitat d’ 1.191.235 (un milió cent noranta-un mil dos-cents trenta-cinc rals. (Dinero percibido por el derecho de la Aduana de Reus que se percibe para la construcción del Canal). Aquestes xifres comprendran tota la Guerra del Francès del 1810 fins al 1814 (document reflectit en el llibre del període referent al 17 de desembre de 1819).
