Dijous, 21 de Gener de 2021

Els embolics al voltant del reusenc Prim i Prats

18 de Desembre de 2014, per Joan Antoni Carricondo
  • Mòmia del General Prim

    Enrique Canovaca

Portem, més o menys,  dos anys des de l’inici dels preparatius d’una fita que havia de ser històrica a Reus i arreu: la commemoració del dos-cents anys del naixement  del reusenc Anton Joan Pau Maria Prim i Prats, per intentar conèixer millor el personatge i fer un repàs a la seva convulsa i esfereïdora vida personal, militar i política d’aquest gran reusenc, català i ‘español’.

A partir de l’encàrrec, per dur a terme l’estudi de la mòmia, fet al periodista Pérez Abellán, forense i exprofessor del Departament de Criminologia de la Universidad Camilo José Cela de Madrid, les filtracions, les dimissions d’algun membre, la publicació del treball d’investigació, el programa de Cuarto Milenio i la repercussió en molts diversos mitjans de comunicació, tot ha estat , i encara segueix, un continu argumentari, en contra i a favor d’aquell  primer informe, amb nous ‘documents’ i  opinions diverses, no massa ben argumentades, per desmentir el primer informe.

No podem oblidar altres fets noticiables, no gens positius, que afecten a la universitat madrilenya i la presentació de denúncies als jutjats. Si l’aparició del primer llibre de Pérez Abellán, Matar a Prim, i la presentació a Reus fou molt comentada, fins el punt de llançar-se amenaces, presumptament per part d’un comunicador amb carnet, s’espera que l’aparició del segon llibre aporti més dades i, sens dubte, rèpliques i contrarèpliques. Aquest segon llibre, Prim, la mòmia profanada, ja es pot trobar a les llibreries i serà un nou episodi de l’extensa bibliografia dedicada a la vida del general reusenc.

Una de les darreres teories: la bala embolcallada en cotó; el presumpte tiroteig a dins la berlina on va rebre ferides mortals; les marques del coll provocades, diuen, per l’alçacoll del uniforme; la mort a causa d’una infecció; la negació que la seva mort fos gairebé instantània; l’afirmació que el general Serrano,  regent del regne quan van matar a Prim i sospitós de la seva mort, per acció u omissió, es va oferir per ser rei d‘Espanya; el bombardeig de Barcelona ordenat, suposadament, per Prim; l’execució a llaç; l’apunyalament per l’esquena; la nul•la atenció mèdica immediata que probablement es confirma quan el metge que l’atent dos dies després diu: ‘Em porteu un mort’; deficiències amb les imatges del TAC; la pellissa de pell d’os... i una llarga llista que ens porta a veure com la commemoració d’un naixement important s’aboca a una inacabable història amb més capítols que la del ‘pequeño Nicolás’.

Diuen que quan no es vol saber una veritat cal crear una comissió d’estudi; potser el més adient fos formar un comitè d’experts  amb la presència i el treball de personatges valorats internacionalment i  no triats a dit. És una pena i un malbaratament de temps i de diners no seguir uns protocols establerts pels entesos allunyats de les polítiques.

Queda, no gens clar, el paper del Duc de Montpensier, del paper dels maçons, de la saga borbònica, de l’autoria i participació de Paul y Angulo, que sembla no tenir interès per a ningú l’estudi dels seus tres llibres, i del temps transcorregut entre un estudi de Pedrol Rius i les darreres investigacions del voluminós dossier.

No hi ha cap dubte sobre manipulacions documentals?

Sembla que el cap de turc que apunta a Paul y Angulo, com inductor o autor es suficient... Seguint aquest ritme no es pot aclarir gairebé res i es pot aconseguir ser la riota internacional, com succeeix amb l’argument polític de l’‘idioma valencià’.

A banda de l’ofrena floral realitzada el passat dia 6, i el concert de dissabte dia 13, al Teatre Fortuny, encara podem parlar de petites accions que estan en marxa: la novel•la de l’Ariel, un calendari de butxaca, una postal que reprodueix la col•locació, l’any 1892 del monument a Prim, la felicitació del Grup Filatèlic i el segell oficial de correus que sortirà properament, al voltant de Sant Jordi, i que han demanat un nou disseny.

Amb tot, encara seríem a temps de recollir el material divers que s’ha presentat arreu de l’estat de la pell de brau, foradada i cada cop més apedaçada, i portar l’exposició del Foment del Treball i acollir la presentació del darrer llibre de Pérez Abellán.

Sens dubte, l’apunt de l’escanyament a llaç que apareix a la novel•la de l’Ariel i a la publicació de Francesc Puigpelat, Els últims dies del general Prim, farà difícil desmentir aquest apunt.

Feliç canvi de cicle i millor any 2015.

Etiquetes: 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (2)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Jordi Daroca  19 de Desembre de 2014

El criminòleg

Se'm fa difícil entendre com encara es pot parlar del criminòleg en qüestió. Un individu que fa de la desqualificació i de l'insult la seva raó de ser. I sobta que ningú li hagi posat una querella per difamació. Un esperpent tot plegat.

Macià Junqueres Vidal  19 de Desembre de 2014

Ni tan Prim ni tan gros

M’aborriu amb tota aquesta tangana . Aquí l’unic interés real es vendre caganers del Prim, ampolles de cava del Prim, ampolles de vi del Prim i llibres del Prim que no fan mes que enfosquir la seva figura i treure a llum els 4 personatges que volen treure rédit económic de la seva figura.
El sumari del cas Prim , que s’exposa al Museu de Reus, s’hi troven els motius de la mort del General aixi com els autors . Els propis perpetradors de l’atemptat diuen que les bales estaven embolicades amb roba enverinada i que el fet de que no moris a l’acte no era un problema ja que ho faria sens cap mena de dubte. I ho fica al sumari que el Sr.Abellàn va investigar .
Val a dir que aquest Sr.Abellàn ha fet un ús partidista del privilegi d’examinar el dossier, ja que d’ell n’ha fet teories per fer les seves publicacions i sortir a la tele i fer “ bombo i platillos” per vendre históries i complots conspiratoris contra la seva persona i obra.

Sobre l’escanyament : hi hauria d’haver estat la cinta lligada al coll al menys tres o 4 dies per tal de diexar marques.
Els cossos , Senyors, quan entren en estat de descompossició , adquireixen tamany i s’omflen degut als gasos que el propi cos genera. Si portava la seva camisa i uniforme, previs als dies avans del seu drenatge per a la seva momificació, no cal donar-hi mes tombs. També hi han marques a cames i braços.

Sobre l’apunyalament: en les lessions per traumatisme per pneumotórax produides per impactes de bala on les lessions perjudiquen la respiració, per aplastament o destruccio d’estructura ósea que afecten al pulmó, com es aquest cas, el que fa es una incissio posterior amb introducció de cánula per que el ferit pugui agafar aire a través d’aquest sistema per tal de poder facilitat l’enxamplament del pulmó per poder respirar.

El bombardeig de Barcelona ja ho va demostrar Redondo que no va ser Prim. Una altre cosa es interesi o no. Si avui considerem que San Andres del Palomar (Sant Andreu) esta dintre de Barcelona, llavors Prim es culpable, pero Gràcia com Sant Andres del Palomar no formaven part de Barcelona en aquella época. A mes Prim fou despres Diputat per Barcelona i va rebre homenatges despres de la Guerra d’Africa , anys mes tard. I va reconeixer que com a militar lamentava profundament haver intervingut contra CATALUNYA, i que despres de les intervencions militars que el van dur cap a Girona va procurar sempre lo millor pels seus i aixi va ser.

No acavaria mai…..hi havien tres inductors al Crim: Montpensier,la Masoneria i els Republicans.

El primer volia ser Rey, als segons no els convenia un Rey italià pels seus interesos i els altres volien la republica….”y el enemigo de mi enemigo es mi amigo”. Carrer amunt o carrer avall l’esperaven per matarlo. Per mi lo mes greu es que el Coronel Moya va traicionar al General , perque ell era coneixedor d’allo que havia de succeir. Va obviar els testimonis de persones que es van dirigir a ell per di ralló que van veure i sentir.I aixo tambe surt al sumari.

Reportatges