Ha estat un dels grans enigmes de la història d'Espanya. Qui va assassinar el general Prim el desembre del 1870? Hi ha magnicidis que queden per sempre en la tenebra. En molts aspectes, l'atemptat contra el general de Reus ha estat el nostre cas Kennedy. En realitat, però, els interrogants entorn el crim han estat menors que en els fets de Dallas. N'hi havia prou de submergir-se en el sumari per esbrinar-ne el rerefons. Qui ho ha fet és José María Fontana, un historiador de Reus que fa molts anys que treballa aquest assassinat i que és a punt de publicar un llibre que serà definitiu. Hi hem conversat i ens n'explica les claus. Com diu aquell, mirem de posar llum a la foscor.
Recordem els fets. És el vespre del 27 de desembre de 1870. El general Joan Prim i Prats, president del govern espanyol, surt del Congrés per dirigir-se a la seva residència del ministeri de l'Exèrcit. En aquests moments, és un estadista que tasta el triomf. Fa poc més de dos anys que la Revolució Gloriosa va derrocar la monarquia borbònica. Isabel II viu a l'exili, a París. Unes Corts constituents convocades per Prim, líder del Partit Progressista, de centre esquerra, han aprovat una Constitució democràtica. Entre les oposicions d'esquerra (republicans de matisos diversos) i de dretes (nostàlgics dels Borbons i carlins), Prim ha aconseguit imposar el seu projecte: una monarquia liberal amb un rei que ha fet venir de fora: serà Amadeu de Saboia, membre de la dinastia que regna a Itàlia.
Prim està content i té previst sortir l'endemà cap a Cartegena per rebre el nou monarca. Però les coses no aniran així. Quan el cotxe de cavalls passa pel carrer del Turco de Madrid (actualment marquès de Cubas), és interceptat per un grup d'homes armats amb trabucs. Prim és greument ferit i morirà a les poques hores. Durant molts anys, van circular moltes teories sobre qui estava al darrera del magnicidi. La versió oficial -apuntada per alguns investigadors, com l'advocat Pedrol Rius- assenyalava Paúl y Angulo, activista republicà. Hem conversat amb Fontana, que viu a Madrid i nega radicalment aquesta versió.
La peça clau del magnicidi
Segons l'historiador, Prim va ser víctima d'un complot dirigit per persones de l'entorn del general Francisco Serrano, un dels qui va participar en el derrocament d'Isabel II i líder de la Unión Liberal, partit conservador que governa amb Prim. Serrano és el cap d'estat formal, amb el títol de regent, mentre s'espera l'arribada del rei. La desaparició d'escena de Prim el convertirà en el gran beneficiari del crim. Va ser Serrano qui va donar l'ordre? En tot cas, segons apunta Fontana, va deixar fer.
Fontana ha treballat amb Alfredo Redondo, un altre historiador amb qui han accedit al sumari digitalitzat a l'Arxiu Històric Nacional (AHN), format per unes 13.000 pàgines, i han elaborat un índex onomàstic i toponímic dels 82 volums que aplega el sumari i diverses parts separades. Fontana explica a NacióDigital que "en anteriors llibres meus havia analitzat tot el que s'havia publicat sobre el tema però ara hem fet una anàlisi profunda de la documentació judicial i queda clar qui va ser la peça clau del magnicidi".
José María Fontana no té cap dubte: "Va ser José María Pastor y Pardillo, el cap de seguretat del general Serrano, qui va dirigir l'operació". Un total de tretze persones van participar en l'atemptat. Pastor va ser present en el lloc dels fets i fou reconegut per un testimoni. El llibre, que es titularà El asesinato de Prim. Estudio del sumario incoado, no deixa lloc al dubte i descarta les altres hipòtesis que havien aparegut, bàsicament les que apuntaven, per la dreta, al duc de Montpensier, aspirant al tron, i per l'esquerra, al republicà Paúl y Angulo.
La versió oficial, desmentida
"Desmentim la versió oficial, que assenyalava l'autoria republicana", assegura Fontana, segons el qual va interessar políticament convertir Paúl y Angulo en un buc expiatori. L'activista republicà, però, va fugir a Amèrica del Sud per evitar ser empresonat. Pastor sí que va ser detingut i empresonat durant anys, fins que el cas va ser arxivat. "Mai hi va haver judici públic i ningú va processar el general Serrano, que en el moment dels fets era el regent i, per tant, inviolable". La culpabilitat de Serrano mai es va arribar a demostrar, però el vincle amb Pastor era evident.
En l'entorn de l'atemptat hi van tenir un paper proper altres personatges, dels quals hi ha "indicis, però res més". És el cas de Josep Antoni Vidal Pujadas, de l'Arboç, antic cap dels Mossos d'Esquadra que estava enemistat amb Prim des de la Revolució Gloriosa. Vidal Pujadas era un partidari d'Isabel II i mai va perdonar a Prim que dissolgués el cos dels Mossos. Després, Serrano el cridaria a Madrid i el faria coronel de la Guàrdia Civil.
El llibre aporta els noms dels qui van disparar contra el militar: Rafael Porcel Blanca (àlies Sr. Juan), José Roca Martínez, José, Joaquín Fenellosa Segura, Celedonio Rodríguez (àlies Patas de Paño), Juan Velasco Gómez (àlies Pascasio), Pedro Burrucharri i Ramón González Peláez (àlies Iturralde). L'autor té dubtes sobre la participació d'Ángel González Guerrero. Tots ells eren persones de confiança de Pastor.
Un crim que canvia la història
La mort de Prim canviarà la història. És un dels crims que sacseja l'evolució dels esdeveniments. Amadeu de Saboia, persona d'esperit liberal i cultura europea, mai aconseguirà consolidar l'experiment d'una monarquia a l'anglesa. Dos anys més tard, cansat de les trifulgues entre partits, la crispació entre els seus partidaris i el rebuig de republicans i carlins, abdicarà i tornarà a Itàlia. Espanya, condemnada a la pugna entre llargs períodes autoritaris i parèntesis democràtics sempre inestables, s'abocarà a la inestabilitat: un any de Serrano, un any de Primera República, i finalment el retorn triomfant dels Borbons, que regnaran fins a la Segona República.
L'experiència de Prim, l'únic català que va aconseguir per mèrits propis instaurar un nou règim a Espanya amb voluntat modernitzadora, ho hagués pogut canviar tot. Però va acabar sent només un parèntesi. Per això, quan el fill d'Isabel II, Alfons XII, va entrar a Madrid el 1875, el conservador Cánovas del Castillo va poder dir, amb tot el cinisme: "Venim a continuar la història d'Espanya". 
