Mor l'artista reusenc Ramon Ferran

Aquest divendres, 2 de gener, ha mort a l'edat de 87 anys, l’artista, soci d’honor del Centre de Lectura i exregidor de Cultura de l’Ajuntament de Reus (1979-1983), Ramon Ferran Pagès. El seu funeral tindrà lloc aquest dissabte, 3 de gener, a la Prioral de Sant Pere. Aprenent al taller de l’escultor Pau Figueras, es va formar inicialment a l’escola d’art del Centre de Lectura, on va tenir com a mestres Modest Gené, d’escultura; Lluís Ferré, de dibuix; Ferré Revascall, de pintura; Pere Vidiella, d’anatomia, i Emili Argilaga, de perspectiva. Va exposar les seves primeres obres al setè Saló d'Artistes locals.

El 1947 ingressa, becat per la Diputació de Tarragona, a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, Facultat de Belles Arts de Barcelona, on es llicencià en escultura i gravat. El 1953 va obtenir el primer premi d'escultura en la primera Exposició d'Art Universitari de Barcelona i en el Concurso provincial de Arte de Reus. Els anys 1962, 1964, 1966 i 1973 va obtenir medalles d'or a la Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid. 

Va participar en moltes exposicions de pintura, gravat i medallística a ciutats de tot el món: Madrid, Barcelona, París, Anvers i Liège (Bèlgica), Cracòvia (Polònia), Vancouver (Canadà), São Paulo (Brasil), Stuttgart (Alemanya), Alexandria (Egipte), Tokio i Sapporo (Japó), Bolonya, Florència, Parma, Milan i Carpi (Itàlia), Cali (Colòmbia) i Caracas (Veneçuela), entre d’altres. Fou membre corresponent de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.
 
Conegut popularment per la seva obra pública, que a Reus s’ha incrementat aquests darrers anys amb La dona treballadora, El monument a la sardana o Els llapis, però, sobretot per ser el 'pare' dels gegants, ja que va crear els Japonesos (1956), els Negres (1989) i els Fadrins (1998), i va refer, reconstruir i replicar amb saviesa i rigor les cinc parelles de gegants de Reus.

Va lluitar per crear l’Escola Taller d’Art de Reus, de la Diputació de Tarragona, d'on en va ser director (1979), va aglutinar al seu voltant els artistes que volien defugir del clixés més tòpics i caducats; va influir en la trajectòria de joves artistes que començaren la seva carrera els anys vuitanta, i va contribuir a la recuperació dels ajuntaments democràtics conduint la regidoria de Cultura en uns moments sense recursos i ens què calia obrir noves portes i sortir de la foscor artística pròpia de l’època.

Entre les seves últimes creacions s'hi troba la medalla commemorativa de l'Any Prim. La insígnia de bronze portarà l'efígie del general en l'anvers i un motiu al·legòric al revers.

Mostres de condol

Entre les diverses entitats i personalitats que s'han manifestat per la pèrdua de l'artista, el PSC de Reus ha expressat el seu condol per "la família de Ramon Ferran, artista prolífic i internacionalment reconegut que va mantenir una gran dedicació i compromís amb la seva ciutat natal". Els socialistes posen de relleu el pas de Ferran com a primer regidor de Cultura que va tenir Reus des de la formació dels ajuntaments democràtics i com a pioner de l'Escola d'Art de la Diputació a Reus entre moltes altres aportacions a la seva ciutat. 

Per tot plegat, el grup municipal del PSC demanarà que s’iniciï un expedient amb la voluntat que el ple de Reus atorgui a Ramon Ferran la distinció de'Fill Il·lustre de la ciutat'.

Aquest divendres, l'informatiu LANOVA Notícies Migdia de LANOVA Ràdio ha dedicat l'editorial a Ramon Ferran i ha recollit reaccions de Xavier Filella, president del Centre de Lectura; Rosa Just, exregidora de l'Ajuntament de Reus i companya de Ferran al PSUC; Quim Vilafranca, director de l'Escola d'Art i Disseny de Reus i Gerard Pouget, amic de l'escultor i estudiós dels elements festius de la ciutat.