Vicenç Lleonart: ‘No podem catalogar de delinqüents tots els locutoris de Reus i Tarragona’

Deixem un 2014 amb diversos fronts oberts ja sigui de delinqüència a petita escala, però també amb grans operatius contra la salut pública. Quin seria el resum d’aquest darrer any?

Per dades objectives, ha estat un any de molta normalitat pel que fa a la incidència rellevant o greu. Pel que fa a l’activitat, sobretot als delictes patrimonials, tenim una reducció en la majoria de tipologia excepte en una d’elles. En dades general, considerem que ha estat un any bo tant per Guàrdia Urbana com per Mossos d’Esquadra.

Quin és aquest àmbit en què s’aprecia un repunt dels delictes?

La dada freda és molt important mirar l’evolució. I la tendència dels darrers quatre o cinc anys és que robatoris a establiments comercials s’ha fet una reducció molt important en aquests darrers anys. També hem de dir que el parc d’establiments de diferents activitats comercials és molt important a Reus, per la seva tradició. Sempre tenim com a objectiu prioritari protegir l’àmbit comercial. Hem tingut un repunt que no superem la forquilla dels darrers cinc anys però marca una tendència a l’alça. Aquest 2015, totes les accions que hem fet a nivell comercial han anat encaminades a reduir aquesta tendència i els delictes als comerços. La idea és contenir i, fins i tot, reduir la delinqüència als comerços. Cal afegir i ens sumem a la iniciativa dels botiguers de millorar i tenir més canals en calent perquè ens aporta molt rebre informació del botiguer i l’entitat a l’hora de resoldre el problema.

És una tendència generalitzada dels darrers anys?

En els últims 5 anys, veiem que les dades encara són millors. A tot l’àmbit territorial del Camp de Tarragona on s’aprecia una reducció dels fets delictius de manera rellevant en tots els factors. 

La millora la relacioneu a menys delictes o a una millor resolució dels fets?

Sumant tots els delictes i faltes, s’observa una tendència a la reducció dels fets. Si, alhora, mirem el que més preocupa al ciutadà: parlant de delictes contra el patrimoni s’han reduït els robatoris amb violència o amb intimidació tant a la via pública com a l’interior de domicilis, que era un dels nostres objectius en la darrera junta de seguretat local. Tot i que la dada és molt bona, com a regió al Camp de Tarragona ens tornem a marcar com a prioritat que pel parc d’habitatges tant en primera residència a la ciutat de Reus com en el seu àmbit territorial i la part de costa, a Cambrils, Vilafortuny i poblacions properes pel que fa a segones residències, ens marquen fer un control elevat. És un dels delictes que poden crear alarma i que a nivell particular o de qualsevol ciutadà és una de les preocupacions més importants que té: la intimitat i el patrimoni.

Per tancar el balanç de 2014: una cosa és la dada freda i l’altra la percepció. Coincideix la sensació de seguretat amb el nivell real de seguretat al territori?

Per la relació que tenim amb la societat civil, a través de les entitats i de la Guàrdia Urbana, de les reunions que fem, la valoració que fan de l’última campanya de Nadal conjunta entre Guàrdia Urbana i Mossos, és positiva i es denota amb l’increment de presència a les zones comercials, zones perifèriques i, sobretot, que veuen presència conjunta que això facilita molt la coordinació. La subjecció pot ser pròpia de la persona o d’un entorn. Personalment, qualsevol ciutadà o policia que pateix un fet delictiu li frapa, però com a col·lectiu la coordinació ens permet escoltar el conjunt de la societat i tenir un retorn amb la societat i fer millor la nostra feina. A Reus el que preocupa molt, a part dels delictes patrimonials, són els actes incívics. Ja portem uns anys que la prioritat és l’ordre a la ciutat perquè sabem que el que més molesta al ciutadà és el desordre, la baralla i l’escàndol. 

Com han evolucionat els robatoris al camp?

Ens acabem de reunir amb els representants de la Unió de Pagesos i dels municipis més afectats –la Selva del Camp, Riudoms i Reus–. Les incidències que hem tingut el 2014 han estat mínimes. No hem tingut substracció de maquinària pesant. Sí que és cert que qualsevol tram de cablejat o de l’escomesa, provoca una despesa molt elevada de reparació. També val a dir que, cada cop més, els controls al camp no són només per un tema agrícola sinó que cada vegada també hi ha més gent que aposta per viure en zones disseminades. Les reunions periòdiques que tenim demostren que els furts no van a més, tampoc en època de fruita seca ni fruita dolça. 

A mitjan de l'any passat, es va donar a conèixer una macro operació contra el tràfic d’heroïna al Penedès. Com es combat el petit tràfic i també a més gran escala?

Els delictes contra la salut pública són un dels problemes latents i s’han de tractar amb moltes reserves. S’ha de separar el consum o petit tràfic habitual de qualsevol zona que les grans intervencions que no es deixen de treballar. Crec que al Baix Camp i Priorat hem estat exemple de les dues coses: s’ha resolt la delinqüència petita, que és el que més veu el ciutadà. El que emprenya més el ciutadà és el petit consum en una plaça, l’intercanvi per la receptació que té aquella paperina o en un objecte. És un petit tràfic habitual. El darrer any del 2014, hem fet moltíssimes inspeccions conjuntes amb el Cos Nacional de Policia –perquè tenen competències en matèria d’estrangeria– i sempre amb la Guàrdia Urbana en establiments comercials arran de queixes veïnals. Aquestes intervencions han donat molt bons resultats tant de detencions com d’incautació de material sostret; així com alguna activitat que l’ajuntament, via expedient, ha resolt per reiterada infracció a l’ordenança municipal o salut pública. 

Al territori es donen unes característiques especials que faciliten el negoci de la droga?

No. Això és com va la societat, l’economia i l’entorn laboral. Cada cop hi ha menys fronteres i tot és més global. Aquesta mobilitat fa que tot sigui molt itinerant i no que no poguem parlar de molta seguretat en un lloc i en un altre no, va fluctuant. En els darrers tres i quatre anys s’han fet molts bons resultats.

Arran dels darrers atemptats a París, s’ha augmentat el grau d’alerta terrorista al conjunt de l’Estat però també a Catalunya. 

Sí que és veritat que hi ha un nivell d’activació d’alarma. Ara parlem d’una fase blava a nivell estatal i a Catalunya estem en una fase d’emergència 1. Aquesta alarma s’activa pels fets succeïts a París, a l’entorn de Bèlgica i Europa; i ve lligat amb què cal tenir un canvi de cultura tots. El perill és abstracte: és igual d’abstracte a Catalunya, a París o a Alemanya. El context europeu, l’anàlisi de la seguretat s’ha de fer a nivell global i no ens ha de sorprendre que s’activin determinats mecanismes.

Com ara?

A molts llocs d’Europa no sorprèn quan, davant de grans esdeveniments esportius, grans centres comercials, aglomeracions de massa de gent o infraestructures essencials, tinguin un increment de prevenció i control. Nosaltres, qualsevol emergència climatològica o terrorista, incrementem les accions policials de prevenció i intel·ligència. El terrorisme és un cas molt concret que cal treballar a nivell d’itnel·ligència des dels diferents cossos i el que ha fet el departament d’Interior amb el Ministeri és incrementar la comunicació entre els cossos i les accions que podem dur a terme. Crec que tots hem de participar: la Guàrdia Urbana, la ciutadania, les institucions, amb informació i col·laboració. El terrorisme és l’amenaça més greu i tots ens hi hem d’implicar. En els darrers mesos, el cos ha demostrat que és ben capaç d’actuar: es va fer una intervenció amb l’Audiència Nacional de detencions a Bulgària contra gihadistes. 

Trobeu a faltar competències per combtre el terrorisme des del cos de Mossos?

En aspectes delictius no. En general ja ens coordinem amb Guàrdia Civil, Urbana i Cos Nacional de Policia. La col·laboració amb Guàrdia Urbana és més propera, independentment de les competències, perquè finalment l’actuació és conjunta. Tenim meses de coordinació operatives, on els comandament dels dos cossos ens assentem, ens reunim, i establim unes prioritats. Sobretot en qüestions de salut pública, fem investigacions conjuntes i col·laboren amb nosaltres un equip de treball de Mossos i comandaments de la Guàrdia Urbana.

Per tancar aquest punt, El País publicava que al territori estarien sota control locutoris i carnisseries regentats en la seva majoria per paquistanesos i destinats a finançar el gihadisme a través d’una xarxa oculta de transferències. 

Aquesta informació nosaltres no la tenim des del territori. El que sí li puc dir és que la seguretat, i més en temes de terrorisme, és un tema molt seriós. Som corresponsables tots. Què vull dir amb això? Que és discriminatori i no podem posar al mateix sac tot un col·lectiu: ja sigui islàmic, gitano o el que sigui. Nosaltres tenim molts delictes a l’any i no vol dir que tots els delictes els faci un col·lectiu determinat per nacionalitat o religió. A Reus som un exemple que s’han fet moltes intervencions, però això no significa que perquè siguin locutoris, perruqueries i fruiteries i no totes estaven gestionades per musulmans. Aquí s’ha de ser quirúrgic, independentment de la tipologia d’establiment que s’estigui investigant. Primer perquè s’està fent mal a l’establiment i a la persona i la família que estan darrera del negoci.

Seria erroni i greu ficar al sac a tot un col·lectiu. La relació amb el col·lectiu musulmà i les mesquites de Reus és bona, tenim una relació periòdica, hem fet activitats fora de l’activitat policial com campionats de futbol… Jo crec que és injust discriminar perquè darrera venen generacions de joves i el que hem de fer és tractar l’educació i no catalogar que tots els locutoris de Reus o el conjunt del Camp de Tarragona siguin uns delinqüents.

Aquest divendres, 13 de febrer, presenteu els resultats de la Junta de Seguretat Local i a banda fixareu els reptes pel 2015 en matèria policial. Per on van els trets?

L’objectiu és mantenir i, fins i tot, reduir els índexs de casos conflictius. L’aposta nostra és escoltar cada dia més les entitats i els ciutadans per donar resposta de manera més efectiva. També se seguirà treballant en operatius conjunts, tant amb Guàrdia Urbana com Cos Nacional de Policia. Tot i que s’ha baixat el percentatge de robatoris amb intimidació, el que sí volem potenciar molt és tornar a fer estratègies i accions preventives amb el comerç. També tenim un parc d’habitatges molt gran, sobretot a la costa, i volem contenir els robatoris en aquestes segones residències.

Quins han estat els delictes més rellevants?

Si marquem un top 5 dels delictes, entre els tres o quatre primers no tenim el de robatoris amb violència que són els que generen més alarma social. El que tenim són robatoris a l’interior de vehicles, robatoris amb força, a la via pública i a domicilis en darrer lloc. En percentatge, tots aquests delictes han disminuït tant respecte l’any passat com en els últims cinc.