Balanç social: de la contenció pressupostària a la falta d'aliments

Davant una evident contenció pressupostària per la falta d’ingressos a l’Ajuntament, els seus organismes autònoms i les empreses municipals, la partida destinada a Serveis Socials s’ha mantingut estable amb una lleugera tendència a la reducció. La cronologia de la despesa social aprovada pel govern encapçalat per Carles Pellicer, del 2012 al 2015, és la següent: 184.232.222,53 euros (57.55% del pressupost); 181.491.268,89 euros (57,68%); 176.910.885,34 euros (56,07%), i els 180.477.743 euros (52%), aprovats recentment.

Des del govern, la responsable de l’àrea de Benestar, Montserrat Vilella, justificava el 2012 la partida d’aquesta regidoria de la següent manera: “En una davallada global del 19% en el pressupost, cal destacar l’augment del 5,6% que hem destinat a serveis socials”. Aleshores, Vilella apuntava que s’havien afegit “més línies per atendre les necessitats bàsiques de la gent que més ho necessita”. El 2013, Benestar Social va comptar amb un augment del 5% (146.415 euros) de la seva dotació, en un context de rebaixa generalitzada. També és cert que aquell exercici es van reduir 90.000 euros dels capítols de Participació Ciutadana i més de 40.000 euros entre Família i Fent Gran, i Convivència i Immigració. 

El 2014, el pressupost de Benestar Social va tocar fons (176 milions d’euros). És l’any que, com a contrapartida, el govern va apostar pel ‘Fons social de l’1%’: la idea era treure diners més enllà dels pressupostats, fent repercutir l’1% de les inversions previstes (valorades en 7 milions) en línies d’ajut directe a les persones en situació més vulnerable. Un percentatge que va permetre destinar prop de 70.000 euros en aquesta línia. Aquest darrer pressupost, aprovat en solitari pel govern en minoria de CiU amb el suport d’Ara Reus que es va abstenir, suposa el percentatge més baix en despesa social dels darrers quatre anys. Un fet que, en bona mesura, s’explica per la injecció de Metrovacesa que infla la partida final de l’exercici de 2015. Amb tot, Pellicer posa en valor que es destinaran 1,2 milions d’euros en partides a ajudes directes per als més necessitats. En concret, el govern subratlla els 330.000 euros per a contractes temporals amb les Brigades Municipals. 

Polèmica pels dos anys d’empadronament

Entre les mesures més controvertides en matèria social aplicades pel govern, es troba el requisit mínim de dos anys d’empadronament per accedir a certes subvencions de primera urgència social. És el cas de l’accés a beques menjador o les denominades de ‘pobresa energètica’, encaminades a pal·liar el cost dels subministraments d’aigua, llum i gas. Des de l’inici d’aquest requisit per obtenir les beques, la regidora Vilella ha assegurat que no era un impediment. És més, Vilella assegurava ja el setembre del 2011 que la majoria d’ajuts denegats ho havien estat per superar el llindar econòmic o perquè un dels progenitors no treballa -es pressuposa que es pot fer càrrec de l’infant.

No obstant, el propi Síndic de Greuges de Reus va fer palesa la seva disconformitat pel requisit d’empadronament. Paral·lelament, el PSC denunciava que la mesura del govern “vulnera els drets dels infants a tenir garantida una alimentació saludable i estableix diferències que no estan permeses a la Carta Euroea de Drets”. “Els drets de la infància són, per sobre de qualsevol altra consideració, d’absolut interès general, o almenys, així ho hauria de reconèixer qualsevol equip de govern, sigui del color que sigui”, va denunciar el 2014 el portaveu socialista, Andreu Martín.

Programa de recuperació d’aliments

Una de les experiències més positives en clau social a la ciutat ha vingut de la mà d’Anna Puigdomènech i Jordi Baldirà, que van idear el programa ‘Gestió Alimentària’ com a treball de màster a la Universitat Rovira i Virgili. Ambdós van arribar a un acord amb la regidoria de Benestar Social, a través de la qual s’ha canalitzat de manera exitosa aquest programa que permet la recuperació d’aliments frescos per a les famílies més necessitades. En el seu primer any, d’agost del 2012 a setembre del 2013, ‘Gestió alimentària’ va permetre recuperar una quantitat ingent de menjar fresc: 137 tones per ser exactes, que van beneficiar fins a 3.560 persones (vuit-centes notranta famílies). 

Precisament, un dels drames que ha patit Reus -però també el conjunt de ciutats del país arran de la crisi- és la cronificació de famílies a l’atur i que deixaven de percebre subsidis. Un fet que ha multiplicat les famílies que han hagut de recórrer al Banc dels Aliments i a Càritas, tal i com aquestes dues organitzacions han reconegut. A tall d’exemple, a la capital del Baix Camp, els darrers càlculs situen en set mil els reusencs i reusenques que recorren a la xarxa de distribució del Banc d’Aliments per poder omplir el rebost. 

La xacra dels desnonaments

Tampoc s’ha mantingut al marge, la capital del Baix Camp, de la xacra dels desnonaments. En aquest sentit, una de freda i una de calenta en matèria d’habitatge. D’entrada, el consistori aprovava el gener del 2014 sancions màximes de 900.000 euros per bancs i empreses amb pisos buits. El mateix document aprovat de manera unànime per tots els partits al consistori, també demanava reactivar el parc d’habitatges buits en mans de la iniciativa privada i, en especial, de les entitats financeres. 

A l’altra cara de la moneda, només quatre mesos després d’aprovar les sancions als bancs, el govern de CiU i PP es negava a declarar Reus “ciutat lliure de desnonaments”, en una una moció de la PAH registrada per Ara Reus.